L term scola ladina prova da ascone via l tentatif de assimilisazion


 


La “scola ladina” ne esisteia nia


y ala ne é nience n ejempl o n model – La propaganda falsificheia ence fac fosch sun blanch


“La scola ladina” àn endò podù audì te chisc dis. La scola ladina dess ester n model.  Che al é n model, vedù che l lingaz dla oma n’é tant che nia prejent, é la pruma baujia. Fossa la SVP contenta con una o does ores de todesch te scola? Mai. I talians? Mai. Dutes les mendranzes dl mond, dutes les comunités de lingaz se damana la rejon de n ensegnament adegué dl lingaz dla oma. Y una o does ores a l’edema n’é nia adegué. Chel mostra ence l fat che l ladin vegn rejoné (y scrit) dret mel da dret trueps.  Al é n fat documenté che la SVP vuel abelì. “Wegreden”, díjen per todesch. Ma i fac resta, fosch sun blanch, o ence acusticamenter.


Sie inom dret inom é “scuola delle località ladine/Schule der ladinischen Ortschaften/scola dles localités ladines” o “scola paritetica taliana-todescia”.

     La pruma fauzité progangadista é chela dl terminus. Al n’esisteia deguna “scola ladina”, desche trueps volessa nes fé creie. Al esisteia na scola todesch-taliana (o sc’an vuel, talian-todescia)  con na frizia de ladin laprò. Al é la “scola dles valedes ladines”, ma nia la “scola ladina” – chest é n terminus de propaganda de partì. Al é enfin na baujia. Ence l jornalism à la tendenza da sourantó chesta terminologia che é de pert de sistem politich: l jornalism neutral messessa adoré la terminlogia neutrala.  La SVP á prové tl do-vera per trueps agn da germanisé la scola dles valedes  ladines. An fova apeina gnus fora da la esperienza fascista, olache l lingaz dla oma n’ova deguna lerch, ma imparé da chesta esperienza n’án nia: atira àn prové da ti tó ai ladins sie lingaz; chesta operazion de assimilazion gniva enfinamai metuda fora sciche salveza. Samben, sce i talians assimileia, él fascism, sce i todesc assimileia, él salveza – n segn n nazionalism todesch dret sterch,  che á abú anter si apostui plu fanatics ence jent de Badia y dantadut de Gherdeina. La terminologia de na “scola ladina” prova da scuté via chest tentatif de assimilazion.



      La scola todescia esisteia: almanco 25 ores a l’edema é per todesch. Al esisteia la scola taliana: almanco 25 ores a l’edema per talian y de talian. Ma na scola,  olache n lingaz tol fora una o al plu does ores de n lingaz, ne pòn dessegur nia nominé do chest lingaz. La scola dles valedes ladines, con una o does ores de lingaz ladin, n’é nia na “scola ladina”. Al é na scola todesch-taliana. La scola todescia de Südtirol n’é nia na scola “taliana”, ajache an à 6 ores de talian a l’edema. Tant manco é la scola dla Val Badia o de Gherdeina na “scola ladina” per les does (o una) ores de ladin a l’edema. La nominé empò enscì é n’operazion politica, n’operazion de falsificazion. Davia che al n’esisteia deguna  scola ladina, ma demé na scola dles valedes ladines. Al basta ti cialé al orar: al é na scola todesch-taliana con na frizia de ladin, ma al n’é nia na scola ladina. Chest é fosch sun blanch. L rest é baujia. (mt)


 




 L term scola ladina prova da ascone via l tentatif de assimilisazion

 Magnago: promotour de na scola todescia tles valedes ladines 





 L senn dla SVP al ladin te scola dal 1945 a encuei

 


  Sentenza dla Court Costituzionala sun la scola paritetica – l recurs a la Court Costituzionala fova gnù mené inant dl 1976 da la SVP per mete su scoles porì todesces tles localités ladines

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

32 iadesc liet

Ortiede inant tres