Envit a colaboré y a mané ite osservazions
Valutazion dl ladin standard enchin a encuei per na strategia linguistica tl davegnì
de dr. Erwin Valentini
I enc che sostegn l projet SPELL ova fat fora de jì inant chest ann con n program minimal y de nuzé chesta “paussa” per elaboré na strategia linguistica per l davegnì. L ann de paussa se ruva bel plan y al é ora de pensé a mete ju n program de laour per l 2004 y plu inant; un di ponc sun l’ajenda sarà la revijion y validazion dl model de ladin standard (LS) dessegné da H. Schmid te sia “Wegleitung”.
Na revijion dl prototip fova bele preveduda tl program de laour per lé 2003 ma per rejons “politiches” é dut vegnù sburlè a plu tert. Tla ultima senteda dl comité tecnich de SPELL me éi tout soura l’enciaria de mete adum n program de laour per i agn che vegn. Per podei laoré sun na fondamenta plu segura volessi prié duc canc chi che scriv o volessa adoré n di o l auter l lingaz unitar de colaboré a chesta programazion me ortian vostes osservazions y propostes de miorament dl standard. Preibel manede propostes concretes basedes sun vosta esperienza y no toutes de posizion generiches o ideologiches per o contra l LS!
Revijion pò volei di plu de una na cossa: comedé fora les loces, i fai y les incoerenzes respetan i criteres dla Wegleitung y dla GLS o mudé en pert o dldut la koiné ladina dessegneda da Schmid. Nos savon che l model de standard atual ne ti plej nia a duc: a n valgugn ti “sonel” massa puech “tipich”, massa “forest” o massa “talian”. La chestion fondamentala é chesta: Cie peis dess pa avei i criteres de frecuenza (maioranza dles formes ti idioms) y de funzionalité (regolarité, trasparenza dles formes y strutures, entenibelté interladina) visavis dl critere de “tipizité” (paroles y formes tipicamenter ladines che se desferenzia p.ej. dai dialec talians)? Tramidoi i aspec a na sia emportanza te na operazion de language planning: l prum ti dà la priorité a la dimenjion struturala y funzionala dl lingaz (lingaz sciche sistem), l secont a la dimenjion soziolinguistica (lingaz sciche esprescion di bujegns sozioculturai dla persona y/o dla comunité).
Per ruvé a na vijion coerenta y significativa volessi propone de tò en conscidrazion te vostes osservazions chisc aspec (ma ne bazilede nia a mete permez vigni auter element che vos rateis de utl).
Dess l LS:
- resté sciche al é?
- Ester saurì da entene y da scrive (regolarité y trasparenza)?
- Tò su dantaldut les carateristiches che é comunes a duc o almanco la majera pert di idioms ladins (formes y paroles)
- Somié a “vost” idiom, p.ej. l badiot o l fascian?
- Se destaché l plu che ala va dal dialet veneto-trentin y/o dal talian standard (Abstand)?
- Tò su demé formes y paroles arpedes/tradizionales ?
- Crié paroles y terminologies modernes aldò di bujegns comunicatifs dla sozieté moderna ?
- Se orienté, tla creazion de paroles nueves, plutost dl vers dl model linguistich y cultural talian, o todesch o internazional ?
Preibel ortiede vostes osservazion a tramesdoes chestes adresses:
erwin.valentini@cec.eu.int
spell-secr@ladinia.net
I ves dije n gran dievelpai dantfora per vosta colaborazion.
Erwin Valentini


2 iadesc liet