Othmar Moroder logheneia dut
Othmar Moroder. “Ladin?”: ein Begriff zweifelhaften Ursprungs (na definizion de origines dubiouses)
Aladò dles paroles dantfora à la compagnia de scizeri de Urtijei raté n referat dl ddr. Othmar Moroder dal titul “Umfeld, Landschaft, Natur und Sprache = Identitaet, Ladin wohin?” scrit per todesch, tant enteressant che ai l à publiché te n sfuei da partì fora. Al se trata de na recoiuda de astrusités che an se fajarà ben ert da nen enconté enzaul na seconda. Al vegn nié n “lingaz ladin” y na “unité culturala” ladina. Othmar Moroder ne é nia demé l autour dl sfuei di scizeri de Urtijei, ma mindicé ence colaboradour dl Istitut di neo-ladins dl Beluneis a Borcia. Entratant l referendum da souramont ti àl dé conseis al comité anti-referendar de Ernesto Majoni, diretour dl istitut, per tegnì dancialà les “zerissene Seelen” (les animes zaredes) de Ampez.
Anter les 7 caraterisazions dl idiom de gherdeina a pl. 58 per definì sies desferenzies dai autri idioms ladins ne en él nience una che é dreta (l son -j- esisteia te duc i idioms ladins entourn al Sela, l sonn -gl- ne esisteia iniò, l -s pro la seconda persona encònten dlonch y e.i.). Da chest pòn deduje la valuta dl auter contegnù. Berba Moroder vuel ence fé creie che anter les valedes ladines ne déssel ester sté da vedlamenter encà feter degugn contac (die Paesse waren zu hoch …), sceben che la storia y i fac rejona autramenter, da mete man p.ej. dai cognoms de Gherdeina, nia d’inrer fascians, o dai trueps badioc che à fat les scoles de ert te Gherdeina bele tl 1800 y s’à enciasé enlò. La signoria de Wolkenstein ruvova enfin a Colfosch. I ejempli é n grum, ma berba Othmar Moroder logheneia dut. Sia tesa é: na unité di ladins ne à mai esistì. Encuei ne storj nience plu i badioc pro te Gherdeina canche ai và a Bulsan tres Gherdeina (Dies sollen unsere Brueder sein?).
Ma cie che ti meina su l aje dal magon é che encuei ciàlen de astilé fora tl scrit certes esprescions todesces tl idiom de gherdeina che al ruva defin a definì “Ethnische Saeuberung” (netijia etnica). L fin prinzipal dl pamflet vegn devers la fin. Al ne tira nia fora argomenc, ma les aondles agudes contra l “ladin standard o dolomitan”, definì “esperanto”, na combinazion de “zufaellig zusammengewuerfelte sprachliche Elemente” o, te na definizion ciamò plajoula, lingaz bastert (Bastardsprache). Samben é l ladin standard vegnù crié en funzion per arjonje n fin asconù, na region/provinzia ladina. Donca ne se tràtel nia de n projet linguistich, ma politich.
* Ladin wohin.pdf, da desciarié ju (se tegnì a les istruzions, lité empruma per “download for free …” a man dreta, spo dé ite l codesc de segurté):
http://www.filefactory.com/file/agf75e9/n/Ladin_wohin_pdf


2 iadesc liet