Ciuldì pa nia Faxia, Fascha o … Fassa?
La letra daverta dl ombolt de Vich y de duta la jonta fej pié via na discuscion sun la grafia fasciana y chela dl toponim en particolar
L ombolt de Vich, Gino Fontana.
VICH – “Fasa, Fasha, Fascia”. Enscì se àla mudé tl temp la vida de scrive l inom de nosta val. Ma “Fasha” someia la vida che ti plej maiormenter a la jent. Ence sce semper plu tiebies, les polemiches, les batudes sun la determinazion de adoré la “sc” empede “sh” ne se à mai destudé via daldut. Souraldut “Fascia” ne ti plej nia ai fascians.
Sen, do dodesc agn, él vegnù davert sun la chestion la coltrina dles viscetoles (=ciacoles), di comentars, dl plajei o nia plajei desche fat privat. L ombolt de Vich Gino Fontana, a una con la jonta de comun, ti à damané ofizialmenter al Istitut Cultural Ladin “Majon di Fascegn” de tó en consciderazion de podei endò scrive “Fasha” empede “Fascia”. “Dal moment, scriv Gino Fontana, che l inom de “Fasha” é dessegur plu conesciù: te chest inom se reconesc la gran maioranza dla jent. Apede chesta rejon, pensonse che tó chela grafia sie de utl ence per i foresc’ che tedant a la parola “Fascia” pronunzieia gen belavisa coche ala é scrita.” Ma Gino Fontana met averda de ne fé nia polemiches y, ciamò demanco, de auzé fora dubes o critiches en cont dl gran y pazient laour fat per mete ensema la grafia nueva a na vida plu poscibel unitara, scempla y saurida da adoré. “L’apel, sotlinieia l ombolt de Vich, reverda demé l inom dla “Val de Fasha”. Al é da mete pen recordé che la “sh” é deventeda “sc” tl meis de setember 1994 do l’aproazion da pert de na Comiscion metuda su aposta (6 ei, 5 no, 2 astenjions) con raprejentanc dl Istitut Cultural, Union di Ladins, Union di maestres y Usc di Ladins. (Pavarin)
| Al ti vegn recordé che al jirà bonamenter de uega de mete en pe na comiscion per la ortografia valiva a chela che à introdut la grafia nueva unificheda dl 1993. A fé pert de chesta comiscion messessa vegnì cherdés raprejentanc dla Union di Ladins, dla stampa, dles scoles y dles istituzions. Valch un podessa poester ence pensé che al sie demé na bisinela, ma na tel dezijion fej pert dles cernes de politica linguistica per la sconanza y la promozion di lingac minoritars: la lege ti sourandà ai istituc de referiment dles mendranzes tla provinzia de Trent la “enciaria de stabilì y de atualisé les regoles y les normes linguistiches y de grafia adatedes a sourantó valour ofizial, nia enultima per porté pro al prozes de standardisazion di idioms locai” (L.P. 30 de aost 1999, n. 4 y s.m., art 6ter). L diretour, dr. Fabio Chiocchetti, encunda dantfora sia neutralité te chesta chestion, avisa desche al ova fat dl 1993, ma dijan che al dess ester n confront saren y obietif pro chel che les argomentazions storich-scientifiches vegne tegnudes dret ben endalauter da cheles de carater estetich, sentimental y emotif (nia manco emportantes, ajache al se trata de convenzions ortografiches). Plu avisa, dij l diretour, él falé se tó a dì tla chestion che “Fasha” sie la forma scrita plu vedla dl toponim: chesta forma é vegnuda adoreda plu o manco generalmenter demé ti agn dal 1983 al 1993, depierpul che dant fova les formes plu slariedes ti documenc de archif, y chel per secui a la longia, dut autramenter: anter les formes plu vedles, desche al vegn ence testemonié da p. Frumenzio Ghetta, encònten rodunt … “Fascia”, atesté l prum iade sun n document con l medieje 1218. |
Prot. n. 82/06 Serv. Direz. e Org. Cl. 03.04 | Sèn Jan, ai 17 de jené 2006 |


2 iadesc liet