Les oujes di ladins a la Svp é judes a ben de n todesch, l candidat ladin é ju fora a vuet Valgunes zifres: Lites 1993 321.838 oujes valoules tla provinzia da Balsan partides su te 35 mandac corespon a 9195 oujes per mandat La Svp ova 160.186 oujes y à giaté 19 mandac che corespon a 8430 oujes per mandat, donca 17 mandac plens y 2 de rest La Lista LADINS ova giaté 6.058 oujes che corespon a n mandat de rest Lites 1998 316.617 oujes valoules partides su te 35 mandac che corespon a 9046 oujes per mandat La Svp ova 171.820 oujes y à giaté 21 mandac che corespon a 8181 oujes per mandat, donca 19 mandac plens y 2 de rest La Lista Ladins (lieda a la DPS) ova giaté 11.028 che corespon a n mandat plen, degun de rest Lites 1998:
La campagna litala à metù man y anter la jent él tres deplù curiosité de savei ence coche al funzioneia l sistem lital te Sudtirol, ciuldí che l candidat ladin dla Svp é tomé tres, depierpul che la lista LADINS ti l’à fata. L nasce dla Lista Ladins à sciuré la Svp ladina te na crisa, doi iadesc é sie candidat ju fora a vuet, condut che al essa giaté la maioranza dles oujes ti comuns ladins dla provinzia da Bulsan. La reazion é atira steda chela de ti dé “na colpa” a la Lista Ladins, ti tolan legitimazion empede chirì l problem tla Svp enstessa, ajache ilò stal, sce an ti ciala plu damprò a les zifres. Sun la lista Svp va tradizionalmenter 1 n candidat ladin che vegn prelité anter i grups Svp dles valedes da pert di scric ite al partì, dret na picera mendranza di litadours ladins. Chest candidat ti vegn metù dant a la jent che l dessessa spo lité. Doi candidac ne fossel nia poscibel, davia che ai se tolessa un con l auter les oujes de preferenza, passa 9000 nen val debujegn per l ultim post. Ma chi se à pa tout les oujes di ladins dedes a la Svp? Valgunes zifres. Sun la foto: l ultim candidat dla Svp tomé tres, Werner Stuflesser. Degun candidat todesch ne à renunzié per el.
Vuel la Svp ladina jí inant con chesta tatica? Vuel i litadours ladins Svp inant sciuré demez sia ousc? Nia ne lascia intraodei che an mude strategia chesta outa. “Nibelungentreue” al post falé, voléssen prest dí.
La soluzion che la Svp essa volù porté ite da d’auton, per seguré ju sie ladin sun lista, fossa steda chela de declaré chel ladin che à giaté l plu oujes de preferenza sciche lité. Chest essa comporté dut n auter sistem de lital aposta per i ladins, sciche al é vegnù auzé fora plu iadesc. Les oujes de preferenza fossa deventedes dezisives, cheles de lista de mendra valuta, n mandat de rest fossa sté plu rie da arjonje. An fossa jus inant con na situazion che penaliseia la democrazia anter i ladins. Chesta proposta ne é nia passeda y ala fossa steda anticostituzionala ciamò deplù dla lege litala dl 1998 che ova metù dant n scialier. Chesta una dles gaujes perchel che an à ence lascé tomé dut cant.
Cler él che na lista o does listes ladines de 35 candidac (un en candidat é te vigni caje lité sciche al é odù dantfora dal statut de autonomia) é na segureza de democrazia y de poscibelté de lita che i ladins ne dessa nia se lascé tò. Proé da ti la tò te Sudtirol à la maioranza SVP-Verc y aliés, n comportament dassen antiminoritar, sce an conscidreia la posizion particolara di ladins. La Court Costituzionala à messù zapé ite per stravardé chest dert, na rejon che demé na raprejentanza autonoma pò fé avalei, ajache ala ne é nia lieda a partis che à dut d’autri fins. (i.i.)


1 iadesc liet