Revoluzion tl setour dla logistica
L codesc eletronich per produc (electronic product code) dess sostituì defata l codesc a risses tradizional – I chips nuefs pò ence vegnì emplantés te tiers y persones
(if) Produtours de hardware, impreises de logistica y destribuzion se enjigna ca per podei anuzé l codesc eletronich per produc (EPC). A desferenzia dl codesc a risses, codesc UPC- y EAN (Universal Product Code, European Article Numbering System) pòn lieje i dac sun les etichetes RFID (radio frequency identification) zenza messei avei n contat diret. I dac vegn salvés sun n chip “EPC”, dan la poscibelté de identifiché produc singui tres n numer serial. Propi encuei àn podù audì che dlongia la majera impreisa de comerz todescia, la Metro, ence la britanica Tesco y dantdaldut la franzeisa Carrefour vuel laoré adum con la Intel per introduje l plu debota poscibel chesta tecnologia nueva dl EPC. La Metro testeia bele da auril dl ann passé les mersces RFID sot condizions reales. L codesc a risses veiden aldidancuei sun prest vigni produt tl comerz, al dess vegní sostituí con n numer serial.
Les mersces “RFID” à a paredl con codesc otics l vantaje che an pò les lieje enchinamai tres la confezion dret debota. EPC é vegnù svilupé fin dant da puech sot l inom de auto-id. Pro la organisazion EPC global se aspéten l’aprovazion dla spezificazion dl “EPC Tag Data” 1.0 ciamò entratant l prum cuartal de chest ann. La implementazion 96-bit EPC darà spo l muet de assegné passa 68 miliards de numers seriai per i 16 milions de produc per 268 milions de produtours.
I “RFID-tags” tles formes y grandezes plu desvalives ne vegnirà nia demé anuzés tl enscì dominé “supply chain management”, ma ai podarà ence vegnì adorés per identifiché feter vigni cossa y enchinamai animai. RFID-tags pò vegnì metus ite dretamenter per ejempl te produc desche ermes y zedoles y enchinamai vegnì emplantés te tiers y persones.
Intel veid samben te n anuzament global dl EPC na gran chance per sia tecnologia baseda sun i prozessours 64-Bit-itanium: per l salvataje y la elaborazion dles gran cuantités de dac da scanscions RFID adoraràn servers dret aslums. Chest potenzial veid dlongia la SUN ence l IBM y la Microsoft. I defensours dles dates personales pesimeia defront a la souravedlanza de duc i produc. L setour conesc chestes pesimes, an é bele tl chirì normatives, diretives che dae la poscibelté te tegnì ite les regoles legales dla segurté di dac y samben ence de giaté l’azetanza dla minonga publica. An vuel ence dé respostes sun les conseguenzes per la sanité dles raiazions a auta frecuenza de chisc enjigns.


1 iadesc liet