Joufs dolomitics: na imprescion




Trafich sun i joufs de messel, do rata puech y fluent


OSTARIES MESES-VUETES O VUETES SUN I JOUFS – AUTER CHE RESSA TURISTICA


I Verc veid na majiera de trafich su per i joufs dolomitans. En prinzip sàn che ai é contra dut cie che à da en fé con stredes o infrastutures nueves: enlaouta contra la Mebo anter Bulsan y Maran, encuei contra l tunel de basa dl Brenner y contra l ampliament dla plaza aviatica a Bulsan. Ai vedessa plu gen duc tocés te corieres (nia dagnora adatedes per i joufs) o miec ciamò a pé, vijions che ne se confej endere nia dagnora con la realté dl turism che se muev demeztroi. Per i joufs dolomitics ài ence l sostegn atif dl assessour Mussner, enceben nia daldut te sies intenzions de scluje i joufs a ores. El volessa mete su stanges y scode n daz. Ma él pa veramenter chestes majieres de trafich aricioul sun i joufs dolomitics? Utia Pian de Schiavaneis devers l jouf dl Sela, mesa-vueta de messel. 

En les ultimes does domenies nes onse tout aposta la bria de fé na raida entourn ai joufs dolomitics, n iade de sabeda y n iade de domenia, per vedei tant de trafich che an enconta efetivamenter, sce al é codes, sce an se fej ert da passé o sce al é jent che svaia al our de streda che ne ciafia nia da jì inant o valch de auter. Net nia de dut chest onse podù spié. No, degunes majieres de auti encantourn. Tles prumes does edemes de messel naouta dessegur nia. An pò raté che i dislaour  é l trafich ciamò plu rer. Duta la domenia da enier y en l’ultima sabeda onse dlonch demé enconté n trafich fluent, do rata puech, mindicé valch pice clap de auti endolauter do n camper o na coriera, ma degunes codes, tant demanco longes.  Sun i ours de streda vedòven jent che fajova na picera marena a postern o che stova te valch post dlongia streda a amiré i creps, dantaldut soura Cianacei olàche an à na bela odleda sun i pareis dl Sela y devers la Val de Lasties. A Cianacei él sté enier y dantenier, ai 14-15 de messel, la festa te Anter i Tobié. Chilò fòvel n pue deplù trafich, ma tamben fluent, sibe devers l Sela che devers l Pordoi. É i scrais de n “trafich fora de mesura soura i joufs” te chest temp na blota invenzion? Per ejempl di implantisc’ che volessa avei deplù passajiers?  Les uties do streda, olàche i son storc pro, fova en gran pert vuetes o con scialdi puecia jent. An veid che al ne ti joa nience mete fora tofles con “Bikers welcome”. La sajon da d’isté é megra y al é plenamenter da capí i scrais de protesta di ostiers y di boteghiers sun les stredes entourn al Sela che à d’isté na sajon scialdi curta.

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

2 iadesc liet

Ortiede inant tres