Jouf dl Sela 1946 – LADINIA 2007




14 de messel 2007: n dì luminous per i ladins  


LA DEMOCRAZIA MESS TI PERMETE AI LADINS DE STÉ ADUM – ENCUEI ÉSEN DANT A N MOVIMENT NUEF







Al é passé 61 agn dal 1946, da canche i ladins, souraldut sun scomenciadiva di ladins de Fascia y de Ampez, organisova la gran manifestazion sun l jouf dl Sela con passa 3000 persones ruvedes adalerch da dutes les valedes ladines per ghiré dadaut  “l reconesciment ofizial dl grup etnich ladin, na zircoscrizion litala, trasmiscions radiofoniches y reunion sot a na soula provinzia, chela de Bulsan”.














Les unions ladines da souramont: enviede via l referendum!

Les aministrazions comunales de Ampez, Fodom y Col vegn damanedes de envié via la prozedura referendara

Zent Ladina Dolomites  – Se spirit enier y encuei. Dl 1945 fova i ampezans dret atifs politicamenter: memorandums, jolantins, petizions – documentazion storica 

Referendum: cumpeida a la redousa – Siro Bigontina: al se à daurí na sfenta per nos

Referendum teritorial: encuei plu saurì y plu realistich

Tres la revijion dla costituzion n. 3/01 y tres la sentenza dla Court Costituzionala n. 334/04 é la prozedura de mudazion vegnuda

Organisadour fova enlaouta l moviment “Zent Ladina dles Dolomites” con a cef l ampezan Sisto Ghedina y l fascian Guido Iori Rocia. Nia demé la desmostrazion sun l jouf dl Sela, ma ence n grumon de autri fac, desche: l telegram mané  a Alcide Degasperi, a chi temps president dl Consei di Ministri; l memorandum adressé diretamenter a la Conferenza dla pesc de Paris con la domanda dla reunificazion sot a Bulsan o n plebiscit, segns clers de volonté de vegnì unis y de podei ester adum sot a Bulsan. Segnai stersc de jent che ova coscienza ladina politica.

Encuei ésen endò dant da n moviment nuef: la Consulta metuda adum dai comuns y da les unions di Ladins da Souramont, che à endrezé via l referendum simultan ti trei comuns da Souramont. Do i trueps agn de ativité de Hilda Pizzinini, él sen trei joenes da souramont: Elsa Zardini, Paola Agostini y Cristina Lezuo che s’à tout la bria de pensé sceriamenter a l’unité di ladins y souraldut de crié i mesi per arjonje l obietif de chesta unité: mesi politics tres l referendum y na bona propaganda. L’aprovazion dl referendum con l’indicazion dl dí de sia tegnuda à metù en moviment i comités che se tol dant de sensibilisé la jent y de la enjigné ca positivamenter al aveniment. I componenc de chisc comités sie ta Souramont che tla Val Badia é scialdi joegn y de dutes les categories soziales, ma souraldut jent studieda y enfinamai ombolc. Chest é dessegur n fatour de speranza. An à vedù ite che la cultura, la union à debujegn de n sostrat politich per fé valei sies motivazions. Ence la Svp ladina é a una de tó ite chi da Souramont, dantaldut i Fodoms y chi de Col Santa Lizia. Manco entusiasta per la localité de Ampez olàche ala veid doi grups con peis desvalif: i ampezans y i “cortinesi = talians imigrés”  che fej fora l 60% dla popolazion de Ampez .  L’osservazion vegn da la Svp de Gherdeina.
 La chestion dl referendum ti à ence daurì n viere al ladin standard, dolomitan, do che l comun de Mareo se l à damané desche lingaz interladin. Ence chesta é na cossa dassen emportanta, ajache ala desmostra che l ladin standard ruva ite tl fatour politich tres la domanda de n comun. L Consei dl Istitut “Micurà de Rü” n’é nia plu l soul organ che pò tó na dezijion sun la chestion dl ladin dolomitan/ladin standard. Oramai é l podei  bele ence ruvé te comun y tost ruvarál ence te d’autri comuns. L Istitut y sie protetour , assessour Mussner, ne podará nia ma plu “mete vetos”, ma al messarà vegnì a n confront con i comuns che la pensa autramenter. L assolutism é ruvé y al é pié via la descuscion. Te chest vers vegniràl dessegur ence na sburla da la Lia di comuns pernanche ala vegnirà deda pro dai conseis dles provinzies. Sce la Lia di comuns vuel dí souraldut colaborazion interladina, éla dessegur ence n vare tl vers dla unité interladina. Dut depen da la coscienza ladina di ombolc che formeia la Lia di Comuns. La situazion d’encuei é dessegur mioura de chela dl 1946, cotant de fatours é a nosta venta. Sen se tràtela de pié do chisc fatours, de i daidé svilupé per avei plu forza dant y do l referendum. Ma souraldut  vuelel ester coscienza politica dla mendranza, tegnì dant l scrai sun l jouf  dl Sela dl 1946 y se aficé aladò. Perchel envionse ciamò n iade a tegnì na  gran manifestazion sun l jouf dl Sela ai 14 de otober per declaré nosta veira volonté de ruvé adum, per ti recordé ai oms dla politica che l fascism é ruvé y che la democrazia mess nes permete de sté adum. La cossa sarà plu saurida enfin a ch’al sará Romano Prodi al govern. Meton n iade averda al vedl slogan: “Ladins tegnon adum, la forza vegn dal grum!”. I ne podon nia plu demé sté a cialé pro, ma i messon daidé pera. (ji)   
 




SCE CHEST ARTICUL VES À ENTERESSÉ, VES RACOMANONSE DE LIEJE ENCE CHISC:




La Svp todescia sostegn depln l referendum – rejons economiches ne jia degun rodul




La consulta ladina fej da organism de coordinament anter unions ladines y comuns




Bigontina: al se à daurì na sfenta per nos




La posizin dla UGLD doi dis do l proclam dla data dl referendum




L ombolt nuef de Ampez, Andrea Franceschi, dij che l quorum dopl vegnirà arjont




N comité de 6 persones ti starà do a enjigné ca la campagna de informazion




Metù en pé n comité de sostegn al referendum ta souramont tla Val Badia




Cie che i gherdeines y i badioc nen miena? Chel nes é unfat – Carlo Willeit propon n comité de sostegn




Al é cler che i ladins da souramont vuel vegnì pro Sudtirol – Sostegn al lim dla coienaria –  Al ne vegn nia scuté su Mussner




Ence Durnwalder pèrel che se plieie plan plan a dé pro n “fond perecuatif”




Bonamenter te 5 meisc vegn i sentadins da souramont chrerdés a les urnes




“I on dut l temp per valuté les oportunités che se deura per nos”




Chest él da respeté, belunfat ciunes che é les gaujes – Ampez, Fodom y Col peia via




Les critiches de Mussner y de si compagns dla Svp de Gherdeina: motivazions economiches




Enlaouta fova i ampezans dret atifs: jolantins, petizions y memorandums




Les aministrazions comunales de Ampez, Fodom y Col vegn damanedes de envié via la prozedura

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

3 iadesc liet

Ortiede inant tres