Jouf dl Sela 1946 – 2007




L obietif ne fova nia n mudl de jent sun jouf de Sela 


AL É VEGNÙ ANALISÉ LA SITUAZION Y AN À FAT VALUTAZIONS POSITIVES DE COCHE L REFERENDUM A SOURAMONT À DESCEDÉ NA GAISSA NUEVA


de Riccardo Zanoner – vizepresident dla Generela


A lieje cie che é vegnù dit y scrit en cont dla scontreda sun Sela ai 21 de messel 2007, a recordanza de cie che al é sté storicamenter dl 1946, volessi dì doestrei robes per respone a certes oujes n pue massa critiches.



 


 

 












Al va debujegn de avei obietifs medems te duta la Ladinia – Cie funzion arà pa l organism de coordinament metù su dai ombolc?


La Generela saluda la enconteda di ombolc – y ala se met a disposizion per colaboré con i ombolc te chi ciamps damprò a si fins statutars


 


L Comun General de Fascia nasc da nuef – La comunité de Fascia clameda a se reje enstessa



Ladinia, al se deura na sajon nuevaLa prospetiva de reunificazion ne pèr nia de sciaudé su plu che entant i cuers di ladins – La  speculazion dl fabriché desceida cotan plu festide
1. l obietif dla Generela chest ann ne fova nia tant chel de porté sun Sela n mudl de jent; l obietif fova plutost chel de se enconté anter Generela, unions di Ladins de valeda con si militanc ladins per  fé na reflescion deberieda, per scuté su, pareis, minonghes y ence problematiches che reverda la Ladinia de encuei, y apede souraldut per savei y entene zeche deplù y miec de cie che al é do a suzede via per i ladins da souramont, Cortina, Col y Fodom.

2. Ciamò apede la Generela à damané la prejenza di raprejentanc politics che é steda ence ben calificheda, per scuté su ence da sia pert na valutazion politich-istituzionala en cont di ladins y de sies problematiches, ence tl caje de coche an podessa les afronté sun l plan aministratif y istituzional:

3. Da me enfora chisc obietifs é vegnus arjonc enstadì: tla y pro la utia Salei él vegnù rejoné de nost lingaz, de nosta cultura, de nost teritore, de aspec economics y i on podù scuté su ence dl referendum che i ladins da souramont é do a endrezé, de coche ai à idea de se mueve y de coche ai à intenzion de jì inant souraldut fajan informazion y con mete belavisa en consapuda la jent.

4. I on fat valutazions positives de coche chest referendum à soscedé gaissa nueva ence ti ladins de nosta region, souraldut tres la creazion dl comité per la Ladinia Unida – Amisc dla Ladinia, y i on ence palesé duta nosta sodesfazion per la touta de posizion di ombolc dla Val Badia a favour dl Ladin Standard (desche Generela fajaronse n comunicat aposta olàche i volon ti sporje n apriejament ai ombolc de Badia ajache ai à desmostré de entene che al é avisa chest l troi per fé cioscé y conduje inant nost ladin tl davegnì, belavisa ence per daidé n svilup linguistich coerent y con basa scientifica di idioms de valeda).

5. Tl moment ofizial onse podù scuté su les minonghes da pert politica, Mussner (colaborazion), Chiocchetti (sostegnì dut cie che va envers a l’unité di ladins), Leo Bernard (L Comun General de Fascia pò deventé ence n puech l Comun General de duta la Ladinia y de duc i Ladins) y enscí inant…

 

Na scontreda donca che ne ova nia l obietif de “fé numer” ma plutost de fé na reflescion y de daidé pensé n mingol duc i ladins, nosta popolazion y nosc raprejentanc sun l troi olàche i son y olache i volon jì.

 

Te chest cheder à ence l president dla Generela fat prejent te sie discurs che “la planta ladina é a rise de secé” … n pensier donca che reverda duc canc, vigni ladin de vigni valeda é envié da se rende cont de chest, de se cialé daite y de se damané cie che al pò fé el enstes, te sie pice per l ben dla comunanza ladina entiera.

 

Develpai, l Vize-president dla UGLD

Riccardo Zanoner

 





L Di dla Unité ladina – Cianacei 2006








 Di dla Unité Ladina: ciacoles é plu de dann che d’utl

 Di dla Unité Ladina: Program dl Dí dla Unité Ladina 2006 a Cianacei

 Ence l Di dla recordanza beleche metù sun somas


I ultims Dis dla unité ladina – Ampez 2005




 Union Generela di Ladins dles Dolomites: program di 100 agn

 N comentar: 100 agn Union Ladina

 100 agn Union Ladina: pruma manifestazion

 Marcia sun la strada de La Vëna

 Les 11 teses per na politica linguistica interladina

 Les paroles dl ombolt de Col Paolo Frena

 Anpezo: Di dla Unité Ladina, 17 de messel 2005

 Anpezo: Inn anpezan

 La storia dla Union Ladina y dla Union Generela di Ladins

 100 agn Union Ladina: codejel informatif y 16 tofles de visualisazion

Di dla Unité Ladina ai 18.07.2004, a Andrac/Fodom:




 18.07.2004 – Di dla Unité Ladina a Andrac ta Fodom: unité combatuda

 N comentar de C. Willeit: demé n fruz de colaborazion culturala ne cleca nia

 Di dla Unité Ladina 18.07.2004: les prumes imprescions

 




Di dla Unité Ladina ai 13.07.2003, a Cianacei/Fascia:

 

 La ressoluzion dl “Dí dla Unité Ladina”

 Cianacei: Di dla Unité Ladina – La fana é sun l fuech

 Dla koiné ladina al Dì dla Unité Ladina à ence rejoné l assessour Mussner

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

3 iadesc liet

Ortiede inant tres