Istitut Ladin: si 30 agn recordés a Bulsan
Dilema fondamental: an lauda y apriejeia les colaborazions con universités, ma an se fej ert, ne vuel o ne chier nia da laoré anter istituc ladins dolomitans
COMENTARS A man ciancia él vegnù conté su cie che an à podù audì dijan entratant la manifestazion di 30 agn de ativité dl Istitut Ladin Micurà de Rü a Bulsan. Chilò volessanse lascé audì cie che ne é nia vegnù dit y che essa messù vegnì dit. |
L’équipe che raprejenteia o che laora pro l’Istitut Cultural Ladin “Micurà de Rü” a San Martin de Tor à prejenté en vender passé a Bulsan l “corpus” dl Istitut, sia nasciuda enfin a sies prospetives per l davegnì: si 30 agn de ativité. Dant ca pro meisa l president dl Consei d’Istitut, Hugo Valentin, l diretour dl Istitut Leander Moroder, l’assessour a la Cultura ladina, Florian Mussner, y l redadour dl sfuei cultural “Ladinia” dé fora dal Istitut, l professour dla Université de Salzburg, Hans Goebl.
Lois Craffonara, vedl diretour dl istitut ladin, ova les idees cleres dl 1977. Al fova atif pro la union di ladins y ence pro l “grup politich ladins”. Y en plu fòvel y é n filologh-linguist de competenza y de renom. Na autra sburla vegniva dal fat che te Fascia òven metù su dl 1976 n istitut ladin. Craffonara se à paré ite les manies y se à batù tres, ence contra la desfidenza y la oposizion dla Svp da enlaouta. Bele l inom che Craffonara à chirì fora per l’istitut é n program: l preve Micurà de Rü à fat l prum tentatif de mete adum n lingaz de scritura per duc i ladins. Al à ence auzé a onours la bandiera ladina sciche simbol dla comunité. Praticamenter dutes les ativités fondamentales, con cheles che l’istitut se à fat n inom ence foradecà, é vegnudes metudes a jì da Craffonara. Encuei d’autri temps y na autra direzion. Sot a les prescions dla Svp de Gherdeina à l diretour, l consei y l president sciuré te n piz trames les cosses: la aspirazion a n lingaz scrit unitar y la bandiera ladina. An sieia pro les fondamentes dl istitut. (ii)
|
Te salf dla stampa trueps jornalisc’ ladins y nia ladins: de radio, televijion y stampa. Laprò n valgunes autres personalités: l diretour dl Istitut Pedagogich Ladin Theodor Rifesser, l diretour dla intendenza ladina Alexander Prinoth, l’ombolt da San Martin Pepi Deiaco, raprejentanc di istituc pedagogics todesch y talian y cotanc de empliés. Na manifestazion dret scempla per sotrissé n valgugn aspec culturai, desche al à dit l president Hugo Valentin, che à reconesciù l gran merit de Lois Craffonara per la fondazion dl Istitut y la creazion dl sfuei cultural “Ladinia”. Al à ence recordé da olàche al regor i finanziamenc: per la maiour pert da la Provinzia de Balsan, valch végnel ence dal assessorat a la cultura de Viena y da privac desche la Fondazion dla Cassa de sparagn y autri. Sceben che bele Valentin ae recordé la costruzion dla senta nueva per l’Istitut y n valgunes scomenciadives desche la mostra rodanta sun la Ladinia, les publicazions y anter chestes él ence prevedù la traduzion de “Pinocchio” te deplù idioms, é l diretour Leander Moroder ju ite sun l’ativité dl Istitut tl detai. Da does persones tl prum: Craffonara y sia secreteria, ésen ruvés a dodesc empliés y perchel pòn laoré te deplù ciamps: da la archeologia, archif, publicazions, toponomastica, liturgia, manifestazions, servijes de formazion, de traduzions, cursc de ladin enfin a la colaborazion pro l ADL. Goebl à recordé che la revista Ladinia é benveduda da truepes universités per sie contegnù scientifich y per sie format, si colours y revista che sta en pe. (ji)
I conseiers nuefs dl Istitut Ladin Micurà de Rü
Ladinia: la revista dl Istitut Ladin MdR
Ladin Standard y les universités dl’Austria: al jola na letra, ma degugn ne la veid
L SPELL ruva sun la glacia
Intervista a Erwin Valentini, coordinadour dl projet SPELL
Les incompatibeltés tl Consei dl Istitut Ladin Micurá de Rü
Interogazion de Carlo Willeit al govern provinzial
Tres deplù particolars fej odei l scandal dla delibera
Ladin standard metù te ‘ciazuela’
N laour de passa 15 agn pesté sot con na delibera dla jonta
Université de Bulsan / Istitut Ladin: deguna lerch per l ladin standard
“Cufer de ladin” de Daria Valentin
Publicazions nueves
Prem: per n’aisciuda ladina
Relazion dl dr. Fabio Chiocchetti en gaujion dla enduneda generala


2 iadesc liet