Noeles.info

Na odleda paia dagnora la mueia

Tuesday, Sep 07th

Ultima atualisazion:12:35:16 PM GMT

Noveles:
Vos seis sun: Pruma plata Politica De Gasperi, l gran aversar

De Gasperi, l gran aversar

E-mail Print PDF
Aprijament: / 0
ScletDret bon 

Alcide De GasperiA Trent àn festejé ai 5 de setember 2009 Alcide De Gasperi (DC) desche pere dl'autonomia dl Trentin tres l tratat De Gasperi-Gruber dl 1946 a Paris. Gruber fova la contrapert austriaca pro les tratatives. Per i ladins él sté endere n gran aversar, ti refudan vigni reconesciment y conferman la tripartizion fascista: i ladins na "tacia grija" che an mess sfrié demez. An dij che al se consiova pro Ettore Tolomtei per cie che reverda i ladins. Do che l rejim fascist é tomé adum y a la fin dla vera ova i ladins abù n rai de fidenza de n davegnì miour con la democrazia. Chesta fidenza se à endere tost desfanté via. La Ladinia fova spidiceda te trei provinzies, te does diozejes y te does regions. Al nasciova dl 1945 la "Union popolara Ampezana" y la "Union Culturala di Ladins" che se à metù adum dl 1946 tl moviment politich "Zent Ladina Dolomites", con a cef Guido Jori Rocia y Sisto Ghedina, sostegnus enlaouta da la Svp.

Do la enconteda storica de "Zent Ladina Dolomites", ai 14 de messel sun l jouf dl Sela, ti òven sourandé al minister talian per afars foradecà, Alcide Degasperi, na lista de 12 ghiranzes, anter chisc l reconesciment di ladins desche grup etnich y la union dla Ladinia tla provinzia de Bulsan. La resposta de Alcide Degasperi é steda brutala: al descrivova i ladins sciche claps de austriacanc con tendenzes separatistes. I ladins de Fodom y Ampez à sun chela damané de vegnì almanco metus permez aministrativamenter pro la provinzia de Trent. Alcide De Gasperi à ignoré ence chesta ghiranza, enceben che chisc teritores fajova pert, sciche l Trentin, dl Tirol storich. Ciala ence a la storia de "Zent Ladina Dolomites" sun www.amiscdlaladinia.info - liam:http://www.amiscdlaladinia.info/index.php?option=com_content&task=view&id=1060&Itemid=52

L telegram de "Zent Ladina Dolomites" a Alcide De Gasperi ai 14 de messel dl 1946: http://www.amiscdlaladinia.info/index.php?option=com_content&task=view&id=1060&Itemid=52&limit=1&limitstart=5

 

Juebia, 26 Aost 2010

Jì ingert al laour y se sté ert é valch che degugn ne vuel. 2 empliés dl istitut ladin MdR, dr. Giovanni Mischì y dr. Daria Valentin, con encadratura desche esperc linguistics, ti à esponù al president dl istitut y a Durnwalder si problems con la direzion.

Liej inant...


Articui plu nuefs:
Articui tla medema categoria:

Scriv n comentar

Vos seis enviés de scrive comentars ai articui.


Security code
Ciaria danuef