A Trent àn festejé ai 5 de setember 2009 Alcide De Gasperi (DC) desche pere dl'autonomia dl Trentin tres l tratat De Gasperi-Gruber dl 1946 a Paris. Gruber fova la contrapert austriaca pro les tratatives. Per i ladins él sté endere n gran aversar, ti refudan vigni reconesciment y conferman la tripartizion fascista: i ladins na "tacia grija" che an mess sfrié demez. An dij che al se consiova pro Ettore Tolomtei per cie che reverda i ladins. Do che l rejim fascist é tomé adum y a la fin dla vera ova i ladins abù n rai de fidenza de n davegnì miour con la democrazia. Chesta fidenza se à endere tost desfanté via. La Ladinia fova spidiceda te trei provinzies, te does diozejes y te does regions. Al nasciova dl 1945 la "Union popolara Ampezana" y la "Union Culturala di Ladins" che se à metù adum dl 1946 tl moviment politich "Zent Ladina Dolomites", con a cef Guido Jori Rocia y Sisto Ghedina, sostegnus enlaouta da la Svp.
Do la enconteda storica de "Zent Ladina Dolomites", ai 14 de messel sun l jouf dl Sela, ti òven sourandé al minister talian per afars foradecà, Alcide Degasperi, na lista de 12 ghiranzes, anter chisc l reconesciment di ladins desche grup etnich y la union dla Ladinia tla provinzia de Bulsan. La resposta de Alcide Degasperi é steda brutala: al descrivova i ladins sciche claps de austriacanc con tendenzes separatistes. I ladins de Fodom y Ampez à sun chela damané de vegnì almanco metus permez aministrativamenter pro la provinzia de Trent. Alcide De Gasperi à ignoré ence chesta ghiranza, enceben che chisc teritores fajova pert, sciche l Trentin, dl Tirol storich. Ciala ence a la storia de "Zent Ladina Dolomites" sun www.amiscdlaladinia.info - liam:http://www.amiscdlaladinia.info/index.php?option=com_content&task=view&id=1060&Itemid=52
L telegram de "Zent Ladina Dolomites" a Alcide De Gasperi ai 14 de messel dl 1946: http://www.amiscdlaladinia.info/index.php?option=com_content&task=view&id=1060&Itemid=52&limit=1&limitstart=5
- MdR: problems de direzion
- Istitut Ladin MdR ne dura nia critiches
- Cherta d'identité gherdeina-badiota
- Viva la Ladinia Unida!
| Juebia, 26 Aost 2010 | |
Jì ingert al laour y se sté ert é valch che degugn ne vuel. 2 empliés dl istitut ladin MdR, dr. Giovanni Mischì y dr. Daria Valentin, con encadratura desche esperc linguistics, ti à esponù al president dl istitut y a Durnwalder si problems con la direzion. | |
| Liej inant... |
- 19/09/2009 08:42 - UNESCO: a rodul
- 16/09/2009 19:54 - En gran chi originars
- 16/09/2009 06:52 - L CAI ne la tol nia avisa
- 09/09/2009 19:34 - Ne onse emparé nia?
- 05/09/2009 11:54 - La vera di toponims
- 02/09/2009 16:53 - Puglisi preia perdonanza
- 31/08/2009 16:09 - Laour, condizions plu scletes
- 30/08/2009 19:12 - AVS: Al é n projet de falsificazion
- 30/08/2009 13:57 - Referendum: prum passaje



L diretour dl istitut ladin Micurà de Rü (MdR), Leander Moroder, defen encuei (23.08.10), a inom dl consei dl istitut, te na touta de posizion sun les "Dolomiten" la dezijion de avei crié na forma scrita nueva de ladin da mete sun la cherta de identité tla provinzia de Bulsan.
Cie che an ova temù é suzedù. La verscion ladina dla cherta d'identité prejenteda chisc dis dal Istitut Ladin Micurà de Rü ne và nia dagnora a pér con l ladin standard/dolomitan, nia de truep, ma tant da ne l reconesce nia plu.
En mercui, ai 14 de messel, él sté te Fascia la inaugurazion dl Comun General de Fascia. Te chest cheder à la Union di Ladins de Fascia envié dant a la senteda a na enconteda anter la UGLD y ombolc dla Ladinia.