Sun la chestion di toponims zapa sen ence ite l Comissar dl Govern a Bulsan, Fulvio Testi, pretenan che l AVS mete su les tofles bilinghes (trilinghes! ma en verité dantaldut la dizion taliana) sun i trois da mont y chel tres na sort de ultimatum: anter i 15 de otober. Chest ne vegnirà ben nia tegnù ite, ajache degun partì todesch ne pò se empermete y ne ti darà mai sostegn ai inoms tolomeics ofizialisés dal fascism, tant demanco te chest temp olàche al vegn recordé Andreas Hofer y l'unité de Tirol a Dispruch te valch edema. En plu à la provinzia de Bulsan, aladò dl statut, la competenza primara sun la toponomastica. Demé che al fova na chestion tant zitia che enfin a ciamò ti àn astilé fora. La vera di toponims jirà inant, la chestion cuej.
L AVS (Alpenverein Sudtirol) à dessegur dé n vare massa inant, sfrian demez ence de scemples indicazions sciche "Fermata", "2 ore a ...", "Bolzano", "Laives" per talian da sies tofles y sternan dlonch esonims todesc sibe tles valedes ladines che soura les seides provinziales fora. Les diretives vegniva dal aut, dal president Georg Simeoni. Demez con i toponims talians (y en pert con chi ladins)!
Ma nience da pert taliana ne él nia dut enscì cler, linear y logich, desche la argomentazin se dejouj. Te Sudtirol méssen respeté i derc de na mendranza, autrò tla Talia ne i reconéscen nience. An sà, la Talia é n stat che se fej ert de fé valch ativamenter per les mendranzes: la despartizion di ladins é demé un n ejempl eclatant, la situazion di furlans o di ozitans n'autra. Demé cheles mendranzes che giaud de na sconanza particolara tres n tratat internazional: i todesc de Sudtirol (Acord de Paris y 2 ressoluzions dl'ONU per mené do) y i slovens tla provinzia de Triest (tratat de Osimo) é plu al segur giuridicamenter. La Talia à chilò messù se storje a la prescion internazionala. Demé chestes does mendranzes à na brancia internazionala. I autri é sotmetus a les vueies y vueia de dé pro valch dert a na mendranza ne àn tla Talia nia cis. N lingaz de mendranza vegn al plu toleré sciche "coriosité folcloristica locala", da mete endere dagnora sot a la gran tofla "talianiscim". Enscì pòn ence giudiché l fat che la court costituzionala à afoné la lege regionala sun na maiour sconanza y promozion tl Friul. Contra l furlan àn fat ti ultims agn na campagna dassen agressiva sun i maiours foliec a livel nazional: dut cie che al vegn fat per promueve l lingaz furlan é n desmazé scioldi publics y vegn demeztroi ridicolisé sciche localism ciaradous. I ladins é ence demé "n ejempl de convivenza" tant die che al é folclor.
Te Sudtirol voléssen sen mazé tres "a ries" la toponomastica de Ettore Tolomei con de vigni sort de argomentazions (16.735 toponims ofizialisés dl 1923 dal rejim fascist, en gran pert traduzions o adatazions al lingaz talian; chest fova demé 1 n pont sun l program de Tolomei, ciala liam dessot). Les origines de chesta toponomastica ne vegn depierpul nia metudes en discuscion. Al contrar: te n iade deventa duc de gran sostegnidours dl "bilinguism", dl "europeism", dl "multiculturalism y dl "multilinguism", ence chi de man dreta che combat da tres contra l statut de autonomia, ma con i toponims tolomeics. Enfinamai l partì SD (Sinistra Democratica - Demokratische Linke) se à damané l respet di toponims tolomeics ofizialisés tl temp fascist tres na plura a la procura. Nience l assessour en ciaria (PD) y vize-president, Christian Tommasini, ne pò se tré sotfora a les prescions dl CAI (Club Alpino Italiano) che ne vuel daldut ne nia renunzié a les traduzions tolomeiches ("Prontuario dei nomi locali dell'Alto Adige" - http://xoomer.virgilio.it/tribunale/), dutaorela ofiziales sun les chertes talianes. A chesta moda cioda i ladins endò de ruvé n iade sot a les rodes de todesc y de talians.
L spirit de Ettore Tolomei da Wikipedia:
http://it.wikipedia.org/wiki/Ettore_Tolomei
http://it.wikipedia.org/wiki/Il_Programma_di_Tolomei
- MdR: problems de direzion
- Istitut Ladin MdR ne dura nia critiches
- Cherta d'identité gherdeina-badiota
- Viva la Ladinia Unida!
| Juebia, 26 Aost 2010 | |
Jì ingert al laour y se sté ert é valch che degugn ne vuel. 2 empliés dl istitut ladin MdR, dr. Giovanni Mischì y dr. Daria Valentin, con encadratura desche esperc linguistics, ti à esponù al president dl istitut y a Durnwalder si problems con la direzion. | |
| Liej inant... |
- 16/09/2009 19:54 - En gran chi originars
- 16/09/2009 06:52 - L CAI ne la tol nia avisa
- 09/09/2009 19:34 - Ne onse emparé nia?
- 05/09/2009 19:04 - De Gasperi, l gran aversar
- 02/09/2009 16:53 - Puglisi preia perdonanza
- 31/08/2009 16:09 - Laour, condizions plu scletes
- 30/08/2009 19:12 - AVS: Al é n projet de falsificazion
- 30/08/2009 13:57 - Referendum: prum passaje
- 27/08/2009 19:37 - UNESCO: la senta auda chilò da nos



L diretour dl istitut ladin Micurà de Rü (MdR), Leander Moroder, defen encuei (23.08.10), a inom dl consei dl istitut, te na touta de posizion sun les "Dolomiten" la dezijion de avei crié na forma scrita nueva de ladin da mete sun la cherta de identité tla provinzia de Bulsan.
Cie che an ova temù é suzedù. La verscion ladina dla cherta d'identité prejenteda chisc dis dal Istitut Ladin Micurà de Rü ne và nia dagnora a pér con l ladin standard/dolomitan, nia de truep, ma tant da ne l reconesce nia plu.
En mercui, ai 14 de messel, él sté te Fascia la inaugurazion dl Comun General de Fascia. Te chest cheder à la Union di Ladins de Fascia envié dant a la senteda a na enconteda anter la UGLD y ombolc dla Ladinia.