Encuei à Mateo Taibon, jornalist conesciù per sia pena aguda, tout na posizion longia sun l Alto Adige, a plata 9, sun la chestion dla "toponomastica a la AVS" (Alpenverein Südtirol). Al definesc la azion dl AVS "n projet de germanisazion". Taibon: i toponims demé te un n lingaz, ciodì pa nia? Al é valch che an pò realisé a condizion che al vegne respeté n valgugn prinzips. L AVS ne nen à endere nience respeté un. Prum: al vuel ester n consens di grups linguistics che viv tla provinzia che é encuei - chest é n fat - trilinga. L AVS - dà decontra Mateo Taibon - é depierpul juda inant te sie projet tl segn dla ideologia aladò de chela che un n grup etnich tol la dezijion ence per i autri. Secont: al jissa de uega ecuité y coerenza. Sce ie - dij Taibon - sciche todesch - ghire dai talians che ai renunzieie ai toponims talians, spo messi ence ie renunzié a les traduzions de toponims nia-todesc.
L AVS - spliga Taibon - fej avisa l contrar. Terz: al vuel ester respet per les cultures sun l teritore y de cheles di paisc vejins. Ence chilò fàlela dassen pro l AVS. Taibon: la toponomastica dl AVS respidla plu che auter n program de germanisazion. L sit www.trekking.suedtirol.info é n ejempl eclatant. Da una na pert sfrieia demez l AVS i toponims talians y da l'autra stérnel entourn traduzions todesces tles valedes ladines, aluesc enfinamai fora dla provinzia, olàche al ciafia. Taibon alisteia su n valgugn ejempli: l "Rü de Fojedöra" deventa "Hochalmbach" y l "Lé de Fojedöra" deventa "Hochalpensee", l rü de La Pli vegn tradut con "Pfarrbach" y enscì l "Rü de Al Plan" con "Enneberger Bach", la forcela de Riciogogn vegn demé reporteda con sie inom todesch "Seitenbach-Scharte". La lista de strabac toponomastics ne se ruva nia plu. Chest é avisa chel deport che da pert todescia criticheien tant dassen y tresfora da pert taliana. L AVS é dret conseguent tl sfrié demez esonims ladins, ma dassen lezitent tl reporté esonims y dizions todesces y te chest ne se archìten nience a les seides provinziales y statales. Toponims ladins ampezans ne vegn tamben nia respetés ("Fossener Ridl" per todesch y nia ence la dizion ladina-ampezana "Cocodain", l medem vel per "Seekofel-Hütte" deplen sul teritore de Ampez che se clama perdret Rif. Biella) y tla Val Venuost ascònen via chi rumanc ("Münstertal" y nia la soula dizion ofiziala tla Svizra "Müstair").Taibon criticheia ence che certes indicazions di trois tles Dolomites vegn demé reportedes per todesch, enscì "Friedensweg" y nia "Sentiero della Pace" o "Tru dla pesc". L AVS - chest l fazit de Taibon - porta inant n projet de falsificazion. Chi che stern esonims, mess ence azeté chi di autri.
Al ne é nia la pruma outa che da pert todescia végnel strabacé dassen con toponims. Dl 2009 ova "Schützenbund", "Bauernbund", "Bauernjugend", "Heimatpflegeverband", "Alpenverein" y d'autres lies todesces dé fora la cherta "Südtirol - Land- und Strassenkarte mit historisch gewachsenen geografischen Namen". Ence sun chela cherta fòvel descomparí n grum de toponims ladins, esonims ladins nience da rejoné.
Deplù: "Südtirol - Land- und Strassenkarte mit historisch gewachsenen geografischen Namen"
- MdR: problems de direzion
- Istitut Ladin MdR ne dura nia critiches
- Cherta d'identité gherdeina-badiota
- Viva la Ladinia Unida!
| Juebia, 26 Aost 2010 | |
Jì ingert al laour y se sté ert é valch che degugn ne vuel. 2 empliés dl istitut ladin MdR, dr. Giovanni Mischì y dr. Daria Valentin, con encadratura desche esperc linguistics, ti à esponù al president dl istitut y a Durnwalder si problems con la direzion. | |
| Liej inant... |
- 05/09/2009 19:04 - De Gasperi, l gran aversar
- 05/09/2009 11:54 - La vera di toponims
- 02/09/2009 16:53 - Puglisi preia perdonanza
- 31/08/2009 16:09 - Laour, condizions plu scletes
- 30/08/2009 13:57 - Referendum: prum passaje
- 27/08/2009 19:37 - UNESCO: la senta auda chilò da nos
- 27/08/2009 09:23 - Polemica vedla y matolina
- 26/08/2009 08:39 - UNESCO y unité ladina
- 25/08/2009 21:07 - Referendums: SVP critica



L diretour dl istitut ladin Micurà de Rü (MdR), Leander Moroder, defen encuei (23.08.10), a inom dl consei dl istitut, te na touta de posizion sun les "Dolomiten" la dezijion de avei crié na forma scrita nueva de ladin da mete sun la cherta de identité tla provinzia de Bulsan.
Cie che an ova temù é suzedù. La verscion ladina dla cherta d'identité prejenteda chisc dis dal Istitut Ladin Micurà de Rü ne và nia dagnora a pér con l ladin standard/dolomitan, nia de truep, ma tant da ne l reconesce nia plu.
En mercui, ai 14 de messel, él sté te Fascia la inaugurazion dl Comun General de Fascia. Te chest cheder à la Union di Ladins de Fascia envié dant a la senteda a na enconteda anter la UGLD y ombolc dla Ladinia.
Comentars
RSS per respostes a chest comentar.