En gaujion dla enconteda tradizionala con i media a Falzes anunzieia Durnwalder che l proscim bilanz provinzial tomarà fora de 300-400 milions de euro demanco per gauja dles entredes coutales mendres. Sce an calcoleia laprò che l federalism fiscal portarà ence a tais de ca. 300-400 milions ti proscims agn él da se fé n valgugn pensiers. Durnwalder dij che an messarà sparagné pro i gran projec a d'ejempl zirconvalazions (fondamentales ti raions ladins) y che ence i comuns y duc i zitadins mess jié sia pert. Sce an pensa tant de fai de aministrazion che la Provinzia à fat ti ultims agn é chestes paroles daspavent arogantes. Albert Pizzinini, president de Ladins Dolomites.
Mai ne él vegnù trat ca tant che i projec zenza sens fac ti ultims agn ti costa a la aministrazion provinziala demé per la gestion scempla. Trueps de chisc savòven bele dantfora che essa demé porté a costimenc, ma empò ti ésen jus do per agabé oujes litales con na gestion politica diletantistica. Gestion de chela che sen l bon Durnwalder y sia aministrazion à da dé decont ai zitadins.
Die alalongia é la popolazion vegnuda touta per l nes con i gran suzesc a Roma dla politica dla SVP che ciafa competenzes sun competenzes dal Stat. La veritè é che chestes competenzes é vegnudes paiedes ceres en termins de cosc' y chest met man da pesé.
Les ressurses met man da mancé y al é da sparagnè. Chi che tirarà a la curta sarà dagnora chi che é politicamenter plu debli, ladins in primis. Chilò ne él nia plu temp da perde. I ladins mess vegnì plu autonoms y se fé avalei. Mussner à l dovei de se emponté y de se fé garantì vigni ann n cert budget da la provinzia en basa a les coutes paiedes ite ti raions ladins por che i ladins posse se gestì autonomamenter a d'ejempl tres la Lia di Comuns. Raions ladins che mess y messarà tres deplù sostegnì na provinzia che se à enjumé via de gran ocajions, bravan tant bona che l’aministrazion é y tant de benester che ala à porté. La verité é ence chest iade na autra. La provinzia de Bulsan en à abù dancialà die alalongia de na situazion macroeconomica dret bona adum a la desvalutazion competitiva dla lira envers al march todesch. Chest, adum a la volontè y l ardiment dla popolazion à porté a benester. Dut chest à, a pert che l’economia sudtiroleisa é dret debla y dependenta da cie che suzed entournvia; an à abù 60 agn per costruì na economia sterscia, ma an ne é nia stés bogn, sciche an ne é nia stés bogn da afronté l conflit etnich anter talians y todesc y vigni outa che an rejona de scola paritetica mess la SVP cherdé ite de prescia na senteda per definì na posizion unitara; an à dagnora cialé de acontenté i amisc, crian lueges de laour aposta y e.i.. I cosc' de chesta democrazia autoritara ne pò sen nia tomé sun les sciables di zitadins. Chilò él da pensè danuef l sistem Sudtirol metan adum les mioures forzes, renovan l’aministrazion tl sens dla efizienza y dla creaziun dl valour per l zitadin. Al é gran ora y i ladins mess te chest contest con forza se fa audì y ne sté a ti fé l fant a degugn, ajache chest vuel di engiané y tradì la popolazion.
Albert Pizzinini
- MdR: problems de direzion
- Istitut Ladin MdR ne dura nia critiches
- Cherta d'identité gherdeina-badiota
- Viva la Ladinia Unida!
| Juebia, 26 Aost 2010 | |
Jì ingert al laour y se sté ert é valch che degugn ne vuel. 2 empliés dl istitut ladin MdR, dr. Giovanni Mischì y dr. Daria Valentin, con encadratura desche esperc linguistics, ti à esponù al president dl istitut y a Durnwalder si problems con la direzion. | |
| Liej inant... |
- 25/08/2009 14:30 - Dolomites: senta a niza
- 25/08/2009 10:19 - Topo-stritoz samont
- 22/08/2009 18:12 - Al é tant truep da fé
- 21/08/2009 07:43 - Nos volon la senta
- 14/08/2009 00:00 - Svp y provinzia ladina
- 11/08/2009 23:05 - Ladins paia truepes coutes
- 03/08/2009 19:32 - Comiscion di 12 zenza n ladin
- 01/08/2009 12:18 - Daz sun i joufs: MAI
- 31/07/2009 19:59 - UNESCO: Festa a Auronzo



L diretour dl istitut ladin Micurà de Rü (MdR), Leander Moroder, defen encuei (23.08.10), a inom dl consei dl istitut, te na touta de posizion sun les "Dolomiten" la dezijion de avei crié na forma scrita nueva de ladin da mete sun la cherta de identité tla provinzia de Bulsan.
Cie che an ova temù é suzedù. La verscion ladina dla cherta d'identité prejenteda chisc dis dal Istitut Ladin Micurà de Rü ne và nia dagnora a pér con l ladin standard/dolomitan, nia de truep, ma tant da ne l reconesce nia plu.
En mercui, ai 14 de messel, él sté te Fascia la inaugurazion dl Comun General de Fascia. Te chest cheder à la Union di Ladins de Fascia envié dant a la senteda a na enconteda anter la UGLD y ombolc dla Ladinia.