Noeles.info

Na odleda paia dagnora la mueia

Thursday, Sep 09th

Ultima atualisazion:12:35:16 PM GMT

Noveles:
Vos seis sun: Mia Minonga Mia minonga Cherta d'identité: n bel gran "cajin"

Cherta d'identité: n bel gran "cajin"

E-mail Print PDF
Aprijament: / 9
ScletDret bon 

La dezijion de dé fora la cherta d’identité ence per ladin é vegnuda touta su da duc con gran entusiasm y ala é vegnuda propagandeda sciche n gran vare inant en cont de defendura dla mendranza ladina. Ma chesta bela noela à atira fat levé su polemiches.

Ales mostra i aspec manco nobli dla politica ladina: les incoerenzes, l oportunism y l autoritarism de certes persones che é a cef de nostes istituzions.
La chestion é sce an dessa adoré i idioms de valeda – chest volessa dì chertes d’identité te trei lingac ladins – o na forma linguistica unitara, l Ladin standard. Les polemiches anter chi é per y chi che é contra l ladin unifiché ne é nia valch de nuef y ne à gonot deguna fazion concreta, ma chilò se tràtel de tò na dezijion pratica che à na gran emportanza tamben politica che ence psicologica per la jent. L’adoranza dl ladin scrit unifiché renforzassa l’unité, na cherta scrita te trei variantes ladines (y doman magari cinch) codificassa l spidiciament linguistich, cultural y politich dla Ladinia.

La polemica entourn la cherta d’identité à mostré ence n auter aspet: la tendenza autoritara dles persones responsables dla politica linguistica ladina, almanaco tles valedes de Sudtirol. La Lia di comuns ladins, a chela che chesta chestion messessa perdret ti sté a cuer, scouta chieta, sciche tl passé, per via dl veto de n valgugn raprejentanc dla SVP contra l LS.

Aldò de ciugn criteres ne dìjel nia ma plu da giut se òvel baudié che l LS fova massa talian. De bogn argomenc scientifics contra l LS ne à L. Moroder mai abù.

Sun chest tema se à lascé  adentene ence l diretour dl istitut Micurà de Rü. Nia danuef, sia posizion é vedla: l LS ne é nia madur y perchel jìssel debujegn de na verscion standard “souralaoreda”. Aldò de ciugn criteres ne dìjel nia ma plu da giut se òvel baudié che l LS fova massa talian. De bogn argomenc scientifics contra l LS ne à L. Moroder y sie patron politich F.Mussner mai abù ma sen pèrel che al ae giaté argomenc stersc per fé valei sia autorité. Depierpul che n valgugn colaboradours vegn sburlés sun na pert sceben che ai ae na formazion linguistica academica, ti végnel dé posizions de responsabelté a d’autri che é manco cualifichés ma é en lingia con la posizion di patrons. Y sce al é veir cie che an à audì, ti àn finamai manacé n amoniment scrit a colaboradours che à tout sun la chestion dla cherta d’identité na posizion desferenta da chela dl diretour dl istitut.

Per compliché ciamò de plu la situazion él vegnù proponù de laorè fora na sort de koiné badiota-gherdeina – ence chilò ne sà degugn aldò de ciugn criteres - y chest propi da chi che se bat contra l LS “lingaz artifizial”. La coerenza é samben na “entité trascurabla”, al basta che al stimeneie la lingia ideologica-politica dl’Autorité!

Ence tla Union di ladins gràcela. La Generela é per adoré l LS tla cherta d’identité, l president dla Union di ladins dla Val Badia à tout posizion contra l LS sun l la plata ladina dl “Corriere, dell’Alto Adige”, na plata che vegn perauter finazieda da la Generela. Y canche l vizepresident dla Generala prova de ti fà capì al president de valeda les contradizions de n tel comportament manacia chest de fé la proposta che al ti vegne tout la creta al Vizepresident.

N bel gran cajin (parola tipica ladina che ne é nia tl DLS) é la politica ladina dagnora steda ma sen devéntela ence pesocia. Manaces de sanzions disciplinares contra personal che la pensa autramenter, desfidenza contra chi che à enciaries eletives; dl dann che n tel comportament ti fej al mond ladin ne ti emporta a degugn nia, cie che conta é la lingia politica deda dant da l’Autorité.


Articui plu nuefs:
Articui tla medema categoria:

Comentars  

 
+1 #2 Roland Thaler 2010-02-16 09:37 La cherta d`identité por ladin – le ladin standart è l`unica soluziun!

La tematica atuala é ben chera dla cherta d` identité por ladin. Ultimamenter unse aldì che la provinzia de Balsan à inciarié le Istitut Ladin Micurà de Rü de San Martin de Tor da laurè fora deplü propostes. Sce dun na odlada plü sòta, messunse begn dì, che al ven fat en pü de confujiun. Al è dessigü dert che sön la cherta d` identité röiel la verjiun ladina. Chesta ess bel messü ester da n pez lassura.
Por chel che reverda i idioms arati che i ne dessun nia i moscedè adöm da nö, crean na confujiun o miu dit en bel cajin. Sce tolun ca l ladin dolomitan è cösta là soluziun plü saurida y plü derta por duc. Vigne atra soluziun è ince en segno de divijiun y de pücia identitè danter i ladins. Lascè laurè fora plü propostes ne è por net nia y va tla direziun falza. L articul dl Dot. Erwin Valentini y sua minunga en chesc cunt dess gnì sostegnida deplen. El scrì:“la polemica entourn la cherta d’identité à mostré ence n auter aspet: la tendenza autoritara dles persones responsables dla politica linguistica ladina, almanaco tles valedes de Sudtirol. La Lia di comuns ladins, a chela che chesta chestion messessa perdret ti sté a cuer, scouta chieta, sciche tl passé, per via dl veto de n valgugn raprejentanc dla SVP contra l LS.“ I messun dìi che el à deplen rajiun.
rt
Ziteia
 
 
+1 #1 Roland Thaler 2010-02-10 15:11 Le Dot Erwin Valentini à endo en iade mostrè sò la derta verité, en cunt dl adoranza dl ladin en cunt dla cherta d identité. An se damana ci verjiun da tò la Gherdena la verjiun dla Val Badia o les moscedunse. Mia minunga de chesc veres è der scempla. Adorè la verjiun dl ladin Dolomitan. Insciò ne n ess vigni ladin val y al foss val de fat por duc Ziteia
 

Scriv n comentar

Vos seis enviés de scrive comentars ai articui.


Security code
Ciaria danuef