Al ne é nia tant i istituc che ne é nia bogn de se vegnì sun na forma scrita unitara ma i patrons politics che é viadedò.
Bele dl 1988 se ova istituc ladins y la UGLD metù a una de laoré fora n lingaz scrit unitar (model Schmid). Ma canche l model LS fova madur almanco per na sperimentazion (2001/02 publicazion dla Gramatica dl LS y Dizionar dl LS) à la SVP "ladina" y l govern de BZ bloché chest proiet scrivan dant de adoré demé l gherdeina y l badiot (o ladin de mesaval). Ti tré dant ai fascians de ne ester nia jus dantfora con l bon ejempl é n puech massa scempl. Sce al é sté zachei che à prové de mené inant l'idea de n ladin scrit unitar él propi sté l Istitut Majon di fascegn. Cie à pa fat endere l Istitut Micurà de Rü? Al à metù l LS te casseta (paroles de sie president) y à arferé ju a vigni moda la colaborazion linguistica con Fascia. Al fossa bel sce Fascia adorassa l LS sun la cherta d'identité, ma al fossa gran ora che ence i ladins da BZ dessa n segn de na maioura colaborazion interladina.
Erwin Valentini
Deura su la vidrela, clican sun chest liam. Valentini: Ie me aodasse n new deal.
- 15/02/2010 17:38 - SAD: toponims ladins
- 11/02/2010 20:11 - Te ospedal: degun trilinguism
- 22/01/2010 10:42 - Generela y Lia à enconté Platter
- 20/01/2010 00:00 - Generela: "Ladin dolomitan" sun les chertes d'identité
- 16/01/2010 19:24 - Cherta d'identité per ladin
- 05/01/2010 10:45 - La Svp seghita con n lim lital
- 02/01/2010 17:06 - Referendum ladin: ala và peigher
- 30/12/2009 15:26 - Enciaries autes: puec ladins
- 12/12/2009 15:11 - Stredes y daz sun i joufs



Comentars
"Als Institut war für sie die große Herausforderung , die beiden Idiome der Talschaften, das Grödnerische und das Gadertalerische , unter einen Hut zu bekommen"
y plu inant
"Wir haben das Grödner und das Gadertaler Idiom nebeneinanderge stellt und uns für jenes Wort entschieden, das für beide Talschaften verständlich ist".
La dumandes che vën su ie:
- apa l istitut (o coche i scrij tl articul "Ein Team"), che ie uni nciarià de se tò dant la cuestion, lità sun la dumanda sce tò o no l ladin standard?
- chi fej pa pert de chësc "team"?
- iepa l "team" dla minonga che la paroles tl ladin standard ne fossa nia da capi? y da chi?
- chi ulova pa se tò inò l lëur de paradlé chësta paroles da ciancé "TAN desferëntes" y de crì ora da nuef paroles che dui doi idioms ntënd?
- co ruvenpa perdrët sun la idea de mëter adum mo n auter "ladin-mez-unificà(gh-vb)" sce l n ie bele un?
- do ciun criters ielpa unì crì ora la paroles? ielpa unì laurà ora n drë cunzet o anpa mé cri ora nsci "a plajëi"?
ma nce:
- co ielpa mesun che chësta persones ie de contra sce les fej pert de istituzions che à sustenì l proiet (minan l Ladin Standard), coche n vëij per ejëmpl sun chësta plates:
http://www.ladinternet.it/applications/dictionary/siteSCL/credits_de.jsp , o
http://www.spell-termles.ladinia.net/ld/index.html
Ne iepa chësc nia na gran contradizion?
- chi dij pa che chësc "Gherdëina-Badiot", furmà da chësc "team", unissa azetà a desferënzia dl Ladin Standard, che ie unì laurà ora (aldò de criters y prinzips) da linguisć esperc??
- ciunes iepa la motivazions politiches dò n tel fé?
- respidleapa n tel fé i fins dl ILMdR dl mantenimënt y scunanza dla cultura y rujeneda ladina?
Ielpa bele massa tert per fé zech de contra? Ziteia
RSS per respostes a chest comentar.