I Ladins sot Belun: relazions nia saurides con i neo-ladins

 


Siro Bigontina, president nuef dla Federazion di Ladins tl Venet


Con l fodom Nanni Pellegrini a cef dla Union Generala di Ladins se sent i Ladins tl Venet endò plu liés ai Ladins dl Sela


de Marco Dibona / Ampez


La Federazion di Ladins tla Region Venet zotineia, ma ala va inant ence te chest ann 2004, scomencé da puech. A la fin dl ann passé él vegnù metù l president nuef tla persona dl ampezan Siro Bigontina Titoto, do i trei agn de laour de n auter ampezan, che fova Iji Menardi Malto. Siro Titoto à giaté les oujes dles trei unions ladines de Ampez, de Col y de Fodom, adum con l vot de chi da Rocia. Chi autri ladins, dal Ciadoura y da Belun, che fova de set, à dé ju la zedola blancia.


“Ades jonse inant con l statut vedl, chel en doura da agn – dij Siro Titoto – aja che chi autri ne à nia volù azeté chel che i damanovan nosautri, vuel dì de fé does sezions tla Federazion. Chel che i on damané ne i va nia ben a ei, i son che i speton de vedei cie che ei vuel fé, i speton na proposta che ne ruva endere nia. Ei vuel tò ite d’autres unions ladines, nasciudes endaourman chisc agn, y i mete adum con duc chi autri, ence con nosautri, che i ne son nia dla medema minonga”.


La Federazion fova nasciuda dl 1983 y ala ova does sezions: chela de Ampez y chela de Fodom; l ann do, dl 1984, s’àla deslargé fora na pruma outa y al é nasciù la terza sezion, chela di “Ladins a Bonora”, ju a Belun. Zacotant de agn dedò, dl 1997, àn tout ite d’autres unions culturales ladines che fova nasciudes encantourn per la provinzia, y les sezions é deventedes cinch. Sen volessa i Ladins storics, chi dles trei vals de Ampez, Col y Fodom, adum con Rocia, ester per sie cont y lascé chi autri, tanc che ai vuele ester, da chel’autra. A fé enscì mudàssel ence valch per cie che reverda i scioldi: encuei giata les trei unions ladines plu vedles l 52%, i autri ruva al 48%. La proposta dles trei unions ladines storiches portassa al 35% l percent de Ampez, Col y Fodom, y l 65% per chi autri, diesc unions sen, con d’autres set unions che an essa da tò ite.


“An ne à nia podù azeté la proposta che ei à porté dant – respon Daniele Lucia Petito, da San Vido, di Ladins d’Oltreclusa – percie che ei vuel despartì la Federazion en doi, enveze nosautri volon che ales reste liedes adum. Les unions culturales ladines che speta da agn de vegnì toutes ite, à da vegnì toutes ite da la Federazion, nia da una na sezion dla Federazion, desche ei volessa”.


Enscì resta i Ladins sot Belun dalonc y an ne veid nia ciemuet che ei podarà mai ruvé a se mete d’acord. Entratant se à lié les treis sezions di Ladins storics de Ampez, Col y Fodom ciamò n fregul deplù de chel che ei fova bele denant con la Union Generala di Ladins dles Dolomites, davia che l fodom Nani Pellegrini é deventé president, do trueps agn de laour dla badiota Hilda Pizzinini.

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

2 iadesc liet

Ortiede inant tres