I creps dl Sela, patrimone dl’umanité?

Tl articul “Marmoleda, patrimone dla umanité?”, publiché sun La Usc ai 22 de messel, se baudia Lucia Gross che la “regina dles Dolomites” vegn desfigureda da l’industria turistica, sceben che ala feje pert dl Patrimone mondial UNESCO. L portaousc dla “Mountain Wilderness” definesc la strutura nueva sun Ponta Rocia n “spavent”, strutura fata souraprò con la benediscion dla Fondazion Dolomites UNESCO.

La Marmoleda é n ejempl de coche l label “Patrimone dl’umanité” pò vegnì strabacé sciche strument de marketing empede che vegnì nuzé per mioré la sconanza dles Dolomites.

Ma tant ti enteressa pa la sconanza dla contreda a nosc raprejentanc dla politica? Truep a paroles, puech y nia ti fac. La storia de Antersasc à desmostré, da l’autra pert di joufs ladins, tant puech che la contreda conta canche d’autri enteresc é en juech. Demé la scomenciadiva dla jent à bloché ilò, con l aiut dl TAR, les pacheres dla forestala: i enteresc de na persona privata ti stova plu a cuer a nostes autorités da Bulsan che un di puec toc de mond ciamò intat – y ofizialmenter sconé – dles Dolomites.
Ma é pa les Dolomites, patrimone dl’umanité, ence patrimone di ladins? La domanda é legitima sce an conscidra che la brosciura “Dolomiti, Patrimonio Mondiale
UNESCO” é vegnuda traslateda tl todesch y, dessegur per rejons de marketing turistich, ence per ingleis, ma nia per ladin, sceben che la maiour pert dles Dolomites é situeda tl teritore dla Ladinia! Ma cie che é peso, doi grups de creps é vegnus lascés fora dal patrimone dl’UNESCO: l Sela y l Sasslonch. La rejon é, sciche al vegn splighé tla brosciura, che chisc doi grups ne vegn nia stravardés da n parch natural o da valch autra sort de protezion publica, cie che é na condizion essenziala per ruvé ite tl patrimone UNESCO. Sce chesta é la condizion, a cie moda ne se à pa nia la politica dé da fé per mete su n parch natural “Sela” y “Sasslonch”. Al é veir che tramidoi chisc creps é bele valgamia massacrés da strutures turistiches (lifc, uties, etc.), ma ései pa o fòvei pa perchel manco entons, “vergini”, che la Marmoleda?
{xtypo_quote_left}Da chi podessa pa pié via na tel scomenciadiva? Dessegur nia dai raprejentanc dl’industria turistica y si sponsors politics ma magari da la Lia di comuns ladins? Ajache l grup dl Sela é situé completamenter daite dal teritore ladin ma te trei provinzies desferentes, messessa perdret chesta organisazion avei n enteres istituzional a realisé n tel projet.{/xtypo_quote_left}La rejon per tò su n raion sciche patrimone natural dl’UNESCO ne é nia demé la beleza dla contreda ma ence l valour cultural y moral che l raion à per siei abitanc. Tl capitul “Le Dolomiti, montagne delle identità” dla brosciura dl’UNESCO pòn lieje che les aministrazions competentes se tol dant de valorisé con chest projet ence les cultures dla jent che viv chilò, y plu inant végnel sotrissé che te chest teritore végnel rejoné cater lingac ofiziai y anter chisc él ence indiché “expressis verbis” l ladin.
Sce donca l lingaz y la cultura ladina merita de vegnì stravardés da l’UNESCO, a cie moda ne àn pa nia tout ite i creps dl Sela che é da dagnora l emblen dla unité ladina y plu en general dla Ladinia? Per l moment àn jumé via na bona ocajion, ma les regoles dl’UNESCO ne proibesc nia de damané plu tert l’inclujion dl Sela tla lista dl Patrimone dl’umanité; la soula condizion fossa che les aministrazions enteressedes metessa su n “parch natural Sela” enscì che ales à fat per les montes de Fanes o Puez. Da chi podessa pa pié via na tel scomenciadiva? Dessegur nia dai raprejentanc dl’industria turistica y si sponsors politics ma magari da la Lia di comuns ladins? Ajache l grup dl Sela é situé completamenter daite dal teritore ladin ma te trei provinzies desferentes, messessa perdret chesta organisazion avei n enteres istituzional a realisé n tel projet. L president dla Lia à declaré nia da giut che al ne pò fé puech y nia ajache al mancia i scioldi.
La creazion de n ‘Parch natural souraregional Sela’ damanassa dessegur n gran sforz politich ma al costassa puec scioldi. Al se trata de varenté un di plu gragn patrimones di ladins, de duc i ladins. Ti enteresséssel mo a zachei?

Erwin Valentini

 

Al me plej(0)Al ne me plej nia(1)

836 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "I creps dl Sela, patrimone dl’umanité?"

Scrive n comentar