Gherlandes de sunëc – Sonettenkränze

 


La cësa editëura Studienverlag – Skarabäus nviëia ala prejentazion dl liber de poejies de Rut Bernardi

Poejies per i uedli y per la urëdles: cun si gherlandes de sunëc fej Rut Bernardi inò rundenì l sonn sterch y sot dl ladin. Sun la CD-audio, cun i sunëc liec dal’autora nstëssa, possen scuté su la bela meludia dla rujeneda ladina y nce cumpusizions urigineles de Eduard Demetz. De duc i sunëc iel unì fat na traduzion dl cuntenut tla  rujeneda tudëscia.

Na gherlanda de sunëc ie na lingia de 15 sunëc, ulache dal 2. al 14ejim sunët vën for sciche prim fersl dl sunët tëut l ultim fersl dl sunët che ti va danora. L 1. fersl dl 1. sunët ie nscila nce l ultim fersl dl 14ejim sunët. L 15ejim sunët ie l “sunët moster” (Meistersonett) che ie metù adum da duc i 1. fersli di 14 sunëc dla gherlanda, un ndo l auter.

Termins:

am Mittwoch, den 23. April 2003
um 20 Uhr in der Stadtbibliothek
auf der Frag in Klausen
Einleitende Worte: Dr. Eva Simeaner

n mierculdi, ai 30 d’auril dl 2003
dala 20.30 tla bibliotech San Durich
sun plaza a Urtijëi
Paroles danora: dut. Roland Verra

am Mittwoch, den 7. Mai 2003
um 20 Uhr im Kolpinghaus,
Spitalgasse 3, Bozen
Einleitende Worte: Dr. Roland Verra


L sunët ie na forma per scrì poejies n rima che jiva de moda dan n 500 ani. Ma sce cialon plu avisa cieche nes dij i libri abinons chësc: La parola sunët vën dal provençal y uel dì “n pitl sonn”, n sunët donca. L fova tl 12ejem centené, sota “Alexander l Grant”, che l ie unì su la metrica dl “alexandrin”, numinà aldò dl mperadëur. Na metrica da 11 a 13 silbes. Permò tl 16ejem centené an inò tëut su chësta maniera de scrì tla forma poetica dl sunët. Metù man a scrì sunëc an tla Talia, cun Petrarca. Tla Franzia fova Marot che l à sëurantëut. L fova nce la forma tlassica de scrì poejies de Dante o de Michelangelo. Nce Shakespeare y plu tert tla Franzia Charles Baudelaire o nce scritëures moderns sciche R. M. Rilke scrijova sunëc. Ntan l 18ejem centené ne univa l sunët belau nia plu “praticà”. Permò tl 19ejem centené l abinen inò tla forma che l cunescion y scrijon ncuei.


Rut Bernardi, geboren 1962 in St. Ulrich in Gröden, wohnt heute in Klausen. Muttersprache Ladinisch. Mitarbeiterin am Handbuch des Rätoromanischen und am SPELL, Lehraufträge an den Universitäten Zürich, Innsbruck und München, ladinische Sprachkurse, Übersetzungen ins Ladin Dolomitan. Literarische Texte und Hörspiele in ladinischer Sprache.


Duc ie de cuer nviëi !!
______________________________
EJËMPL:


Sunët 8 dla gherlanda: Antenates – Ahnen


Dolasila


Contra Fanes ruvova l nemich armà,
La bela dunsela cun l archët d’arjënt,
L mantel blanch y l’ermes dl lech che rënd,
Stritova coche l rë ti l à cumandà.


Dala muntanioles es sëites giatà,
“Ma resté pura” ales dit ch’les pertënd,
“Pona te juerà la sëites termënt”,
Ey de Net es udù y te namurà.


Prinzëssa dl liam danter tiera y ciel,
Ti amor ai Fanes ti à purtà n gran duel,
La pulicia ie unida cuecenina.


Dolasila, sul ciamp es messù murì,
Ey de Net ne fova plu bon de durmì,
Te sares per for nosta eroina.



Dolasila


Gegen Fanes zog der bewaffnete Feind, / Die schöne Jungfrau mit dem silbernen Bogen, / Dem weißen Mantel und den Waffen aus dem Zaubersee, / Kämpfte, wie der König es ihr befohlen hatte. / / Von den Murmeltieren erhieltest du Pfeile, / “Doch bleibe rein”, verlangten sie, / “Dann werden dir die Pfeile von großem Nutzen sein”, / Du erblicktest Ey de Net, Nachtauge, und hast dich verliebt. / / Prinzessin des Bundes zwischen Himmel und Erde, / Deine Liebe brachte den Fanes viel Leid, / Der Pelz verfärbte sich rot, / / Dolasila, auf dem Feld musstest du sterben, / Nachtauge konnte  nicht mehr schlafen, / Du wirst für immer unsere Heldin sein.

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

2 iadesc liet

Ortiede inant tres