Fuesc per recordé i 70 agn

Enier, ai 16 de jugn 2016, à la Union Generela di Ladins dles Dolomites sot a la presidenza de Milva Mussner, prejenté a Bulsan tl hotel Laurin la “Gran enconteda sun l jouf dl Sela” che gnirà tegnuda chest ann tl fin de edema da la sabeda, ai 16 de messel a la domenia, ai 17 de messel 2016. L program veid dantfora na corona de fuesc sun i banc dl Sela per recordé che nience do 70 agn ne ésen ruvés a na soluzion dla unité di ladins dl Sela. En plu gniràl descurì n monument nuef a recordanza  che nience 70 agn de spidiciament ne à destudé via la volonté di ladins de arjonje na unité. L monument gnirà metù su dlongia la utia Salei, puech dancialà dal jouf dl Sela, avisa tl pré olàche na gran cumpeida de ladins de dutes les vals se ova enconté de messel dl 1946 per protesté contra la despartizion te does regions y sun trei provinzies dles valedes ladines y per la inclujion tla provinzia de Bulsan de dut l teritore storich ladin.
Andy Rossi de Fascia, Milva Mussner, presidente, Elsa Zardini dla Union de Anpezo y Fernando Brunel dla Union de Fascia.

Andy Rossi de Fascia, Milva Mussner, presidenta, Elsa Zardini dla Union de Anpezo y Fernando Brunel dla Union de Fascia.

Milva Mussner

La presidenta dla Union Generela, Milva Mussner

En gaujion dla conferenza stampa à la presidenta, Milva Mussner, ence prejenté la declarazion dla posizion dla Union Generela di Ladins dles Dolomites a revert dla revijion dl statut dla Region Trentin-Südtirol.

Declarazion dla Union Generela di Ladins dla Dolimites (UGLD)
 en cont dla revijion dl Statut dla Region Trentin-Südtirol
L’Union Generela di Ladins dla Dolomites y sies cinch sezions autonomes de Gherdëina, Val Badia, Fascia, Fodom, Anpezo, porta dant sies proponetes tl cheder dla reforma dl terz Statut d’autonomia dla Region Trentin-Südtirol.
1.    L bujegn de n coordinament anter les Convenzions y l Forum dla Provinzia de Bulsan y la Consulta dla Provinzia de Trent
An manifesteia gran preocupazion per n prozes de reforma che reverda la Region y che va inant sun doi binars provinziai desvalifs, entant che, depierpul, messessa la popolazion regionala podei laoré fora deberieda sie Statut nuef.
An se damana che al vegne asseguré l coordinament anter i doi organisms dla Provinzia de Bulsan (Convenzion y Forum) y la Consulta dla Provinzia de Trent, souraldut sun la “chestion ladina”, acioche al vegne schivé desvalivanzes de tratament dl popul ladin dl Sela.
2.    L resultat dl referendum popolar dl 28-29 de otober dl 2007 mess vegnì porté a compliment
La Region Trentin-Südtirol é l’entité politich-aministrativa che abina adum te sie intern la mendranza linguistica ladina dles valedes entourn l Sela. Per chest motif ghira la UGLD che al vegne dé garanzies per n tratament giuridich unitar y valif per l popul ladin, atualmenter despartí anter trei Provinzies y does Regions.
Per chesta gauja se damànen che, tl prozes de reforma per l Statut nuef d’autonomia,  ti vegne dé atuazion al referendum popolar dl 2007 di Comuns de Fodom, Col y Anpezo.
Pervia che l Parlament ne porta nia inant l prozes referendar y enscì nia la volonté de agregazion di Comuns ladins de Souramont a la Region Trentin-Südtirol, ti damanonse ai conseieres regionai y provinziai, ai Presidenc dles does Provinzies Arno Kompatscher y Ugo Rossi y ai parlamentars de nosta Region che ai dae n impuls politich sterch a la ressoluzion dla chestion ladina.
Chesta chestion ne reverda nia demé les popolazions de Souramont, ma la mendranza ladina entiera, ajache ala nen va dl’unité di ladins.
L’UGLD se aoda de cuer che l prozediment de agregazion di trei Comuns ladins posse ruvé a na conclujion dant che al vegne sclut ju l prozes de reforma regionala, a na moda che la mendranza ladina posse vegnì trateda giuridicamenter te na maniera unitara tl Statut d’autonomia nuef.
3.    L reconesciment che va de bujegn al lingaz ladin scrit unifiché
L’UGLD se damana che l Statut nuef dae reconesciment plen al lingaz ladin scrit unifiché acioche al posse deventé l lingaz ofizial tl’aministrazion publica.
Chest é de uega ai ladins acioche ai posse se entene anter ei con na medema varianta. Ben segur portassa chest ence a revaluté y auzé l prestije dl lingaz ladin en general.
4.    L bujegn de n tratament giuridich unitar per la mendranza linguistica ladina
La despartizion atuala dla mendranza linguistica ladina é n enciamp pesoch per l tratament valif y unitar de chesta per cie che reverda i derc linguistics, culturai, soziai y politics.
Atualmenter él, tla Provinzia de Südtirol, l sistem dla “proporzionala etnica” anter i trei grups linguistics y la sconanza giuridica vegn assegureda tres les “normes de atuazion”; tla Provinzia de Trent él, dlongia chestes normes, vegnù aprové leges provinziales aposta coche sconanza di ladins dla Val de Fascia; ti Comuns de Fodom, Col y Anpezo é la sconanza di ladins demé assegureda tres la lege regionala n. 3/1994 y la lege statala n. 482/1999, perauter con pueces ressourses economiches a desposizion. Dut chest porta pro nia auter che a na desvalivanza de tratament per i componenc dla medema mendranza.
Demé coche ejempl, enfinamai anter les medemes Provinzies autonomes de Trent y Bulsan ne n’él nia n coordinament stabil y na colaborazion tl ciamp dla scola y dla educazion.
 
5.    L bujegn de n renforzament dla reprejentanza politica ladina tles does Provinzies, tla Region y tl Stat
La mendranza linguistica ladina à da vegnì touta ite deplù tles dezijions politiches dla Region, dles does Provinzies y dl Stat, ajache l raion ladin é tl cuer dles “Dolomites, Patrimone dl’Unesco”, luech de relevanza particolara per l setour turistich-economich, sibe dal pont de veduda naturalistich y souraldut cultural.
Urtijëi, ai 11.04.2016
Per la UGLD
Milva Mussner – Presidenta
Al me plej(6)Al ne me plej nia(0)

17350 iadesc liet

Ortiede inant tres

1 n comentar a revert de "Fuesc per recordé i 70 agn"

  1. balsan, ai 20.6.2016
    bel en cört döes oservaziuns:
    - ara mo descplesc che düc s'á descmuncé che la sesta seziun dla generela é la comunanza ladina a bulsan y i ladins dlafora. Sen aldisss sogü ince i ladins da porsenú lapró.
    - total sön la ligna dles ghiranzes mo a me mo sonel ciamó eniade desco ji a petlé che chi atri, todesc y taliagn, laori por nos, iu metess jö propostes concretes, scrites por ladin y ordinades do importanza y le tomp. Dedo fajessi 'fü' nia ma sön chi banc dal sela.

    Al me plej(4)Al ne me plej nia(1)

Scrive n comentar