Friul: na sentenza ria da glotì




N tarlui a ciel saren: na sentenza dla Court Costituzionala


5 articui sun 6 dla lege regionala n. 29 dl 2007 declarés ilegitims – L recurs a la Court Costituzionala fova vegnù prejenté dal govern Prodi 

Image Hosting by PictureTrail.com La novela à dé ju sciche n tarlui a ciel saren tl Friul, dantaldut pro les organisazions culturales che se aodova n gran vare inant tla sconanza de lingaz y cultura furlana, brujan sun l nasce te n aiet dutes les speranzes de n miour cheder giuridich. Tres la sentenza n. 159/2009 él vegnù declaré 5 articui dla lege regionala n. 29 dl 2007 nia conforms a la legislazion nazionala y en particolar a la lege cheder sun les mendranzes 482/99. La sentenza é vegnuda deponuda ai 22 de mei 2009.

 


 


 







La ultima stoleda de Prodi
La lege regionala n. 29/2007 sun la promozion dl furlan é vegnuda empugneda dal Govern dant a la Court costituzionala, redont puech dant la dé su, la ultima stoleda.

 L recurs fova vegnù prejenté dl 2008 dal govern de Romano Prodi, enlaouta en ciaria, da pert de n govern zenter-man ciancia, cie che fej la chestion ciamò plu ria da glotì, ence ajache ala fova vegnuda prejenteda dal governadour dla region Friul-Aunejia-Iula de zenter-man ciancia da enlaouta, Riccardo Illy. La setenza tol demez la majera pert dles inovazions che la lege regionala n. 29 che essa comporté n reforzament sostanzial dl lingaz furlan, en particolar l ensegnament oblient te scola per una na ora a l’edema (una!), l dert di furlans de se anuzé dl lingaz a ousc y per scrit ence pro istituzions regionales y nia demé restrent a la provinzia de Udin y ti comuns che se à declarés furlans aladò dla lege 482/99, l dert a na toponomastica ence blot furlana pro i micro-toponims y e.i. Deberieda con l tai di fonds a la lege 482/99 da pert dl govern atual sot a Berlusconi vegn la sconanza y la promozion dl lingaz dla cultura furlana metus a na ria proa. I unics che se para sen a Udin é la Lega Nord che dij tres sie assessour a la cultura, Piero Fontanini, che sen “méssen pié via con na iniziativa nueva”. L ex-assessour regional Antonio Antonaz rejona enfinamai de na sentenza feter de stamp fascist. L president dla “Societat Filologjiche Furlane”, Lorenzo Pelizzo, dij che chesta sentenza “meina inaò de agn la friza dl temp”.


Chesta desfata dant la Court Costituzionala desmostra ence sun cie piesc tant debli che l’autonomia dla region Friul-Aunejia-Iulia sta che ai ne daussa nience vaighé a declaré 1 na ora de furlant te scola oblienta. Valch de tel ne fòssel danz nia suzedù con i todesc Sudtirol con sies competenzes bendefinides.


 


La sentenza n. 159/2009

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

1 iadesc liet

Ortiede inant tres