Friul: an chier do soluzions

 


Ladins dal Friul sen da giaté a la miscion nueva


L Friul é dessegur l raion ladin con les majeres poscibeltés y potenzialités – Les istituzions se tol plan plan soura la valorisazion dl lingaz – Catalunya é l ejempl 


L sit “Ladins dal Friul”, manejé da la lia “CjargneCulture” é sen da giaté a na miscion nueva. Al se trata de n sfuei mensil che vegn ence mané fora en forma de papier y che reporta articui y novités, dantaldut dl Friul, ma ence les majeres da les Dolomites y dal Grijon. L Friul con si passa 700.000 furlanofons raprejenteia dessegur la soula entité ladina, bele demé per la cumpeida y la unité teritoriala regionala, che à de gran poscibeltés de arjonje n bon status de sconanza y de promozion dl lingaz con prospetives de na ampla normalisazion, sce an perduj de ruvé do. Con la lege 482/99 àn fat varesc inant (scola y aministrazions publiches, defata dess tré do la RAI) y l interes pér atualmenter de ester aut y chel te dutes trei les provinzies: Udin, Gorizia y Pordenon. Demé sce la populazion sà da scrive y da lieje sie lingaz podaràl vegnì derzé fora valch al miour. I furlanofons detegn ciamò – aldò dles enrescides – la maioranza tla Region. An se tol la Catalunya desche ejempl. 

 


L sit www.ladinsdalfriul.org, con sies amples sotsezions saurides da navighé, sporj ence la poscibelté de emparé a conesce plu damprò leteratura y usanzes dl Friul y à cotant de liams a d’autri sitesc furlans.


L raion con carateristiches de lingaz ladin fova n iade destenù deslanch l erch dles Alpes, da Triest al Jouf de Sant Gotert, denant che l venet/talian se sburlassa su per la val dl Plaf (Piave) devers la Ciadoura, l Cordoul y Egort y scarzassa endalauter l Friul dal raion dolomitich. L medem vel per la Val dl Adesc con l dialet trentin dal sud y dal nord i dialec baiuvars che à despartì l raion dolomitich da chel rumanc dl Grijon. Zenter de raiazion linguistica fova bonamenter Acuileia tl Friul, vedla senta patriarcala, da chela che al depenova ence la senta vescovila de Jeun/Sabiona.  La rejoneda de n pice paisc tl Friul sun la mandreta dl Plaf, Nert dl Vajont, vegn dutaorela aratè plu damprò al ladin dolomitich. L ladin dles Dolomites ne é perchel daldut nia n raion linguisticamenter isolé, al contegn demé plu y plu carateristiches ladines (palatalisazion, plural sigmatich, combinazions -cl- -pl- y e.i.) desche l Friul y la Cergnia (Carnia – l raion da mont dl Friul a nord al confin con l’Austria) con si idioms ladins dassen particolars. 


 


Te internet él da giaté raies de sitesc furlans spontans, desche chel de: Fantats Furlans, Moviment di Zovins pal Friul – Fantats=Joegn http://spazioinwind.libero.it/faf/index.htm


 


 


D’autri sitesc, p.ej. l “Centri interdipartimentâl pe ricercje su la culture e la lenghe dal Friûl “Josef Marchet”


http://www.uniud.it/cirf/furlan/welcome.htm


N auter sit furlan é la Academia dal Friul con articui sun storia y lingaz http://www.geocities.com/collegePark/union/1702/studis.html


N sit con valgamia truepes informazions soura la Cergnia pòn giaté a la miscion, ence con cotanc de files *.mp3 che permet da audì l son dl lingaz tres poesies lietes dant dai respetifs autours:



http://www.cjargne.it/

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

2 iadesc liet

Ortiede inant tres