Santa Maria Maiou con l uedl al referendum
LES PAROLES DLA PRESIDENTA DLA UNION DI LADINS DA FODOM: L REFERENDUM É NOSTA ULTIMA POSCIBELTÉ PER REFÉ NA INGIUSTIZIA STORICA
Santa Maria Maiou ta Fodom, enier ai 15 de aost, tl segn dla tradizion ma con n uedl al referendum dl 28 de otober. Enviés d’onour chest ann a la festa di ciofs y dl guant da fodoma fòvel l assessour Florian Mussner y l president dl’Union Generela di Ladins dles Dolomites, Michil Costa. Tocia y plena la gliejia per la s. messa dita da siour plovan mons. Murer, dal vicar general don Luigi Canal y cianteda dal cor de gliejia de S.Iaco. Aclapés te gliejia ence i scizeri da Fodom che da puech à endò metù en pe la vedla “Schützenkompanie Buchenstein”.
Na joena fodoma, viadedò l ciar con i ciofs.
Les paroles dla presidenta Al é con plajei che i veide i scizeri da Fodom che do tanc de agn á remetù en pé sia assoziazion, la mujiga da Fodom che nes ralegreia la festa, les vejinanzes dla val con de biei ciarec plens de ciofs y con les eles dal guant da fodoma: una plu bela de chela autra, de granes y de piceres, con l mesalana y con l guant da nevicia. Duc vos seis n segn de nosta ladinité. Na ladinité che ence l’Union di Ladins da Fodom raprejenteia y à raprejenté ai nuef de fauré de chest ann, canche, deberieda con les Unions di Ladins de Ampez y de Col él vegnù firmé la domanda per endì n referendum per tourné – no passé – con la region Trentin-Süditirol. Percie él pa vegnù dé chest vare? Percie che sen tres n mesum democratich, l referendum, la lege nes consent de passé da na region a na autra. Per nos vuelel dì podei ruvé a fé cie che nosc peresc à tres damané do la tripartizion di ladins dl 1923, per refé na ingiustizia storica, y l comun bele plu iadesc ti agn do la 2° vera mondiala. Al ne é nia n prereferendum, ma n referendum regolar, olàche l popul, “sovran”, aladò di prums dodesc articui dla costituzion taliana, dij sia volonté. La volonté, recordòndenesel, é ben deplù che no l dejier y cie che an à gen. Percie che en coerenza con nosta storia, nostes raijes, nosta cultura, la ladinité onse tres defenù con i ladins dl Sela, bele truep dant che al vegne fora leges da la region o dl stat a sconanza dles mendranzes linguistiches. I ladins dl Sela é nosc vejins de ciasa y nosc fredesc. Al é bel vive te Fodom, ma al ne é nia saurì y dut stenta a ruvé enfin cassù. De Fodom se recòrden canche al é da jì con i schi y da jì samont o da se passé n bel fin de edema, ma desche teritore él desmentié deplen da n sistem y da na politica che é demé per la planura y per la zentralisazion tles gran zités. Al fossa bel podei sauté soura i confins fora, ma encuei, plu de n iade, la vita vegn organiseda do i confins aministratifs. Les strutures publiches ne é nia elenchedes aladò de n critere de vejinanza, ma de distrec y de confins aministratifs. L davegnì ne conéscen nia, sen suzédel truepes robes che dant da 15 agn nience se les pensòven, ma de n valch pòn ester feter segurs: creie che al sie nosta ultima poscibelté per remete a post na ingiustizia storica. I spere che chestes mies reflescions ves deide a pensé su ciamò n fruz a nosta situazion, a nostes zircostanzes y souradut a la poscibelté che nes vegn deda tres l referendum. La jent da Fodom arà l muet de vegnì ciamò informeda adaldret sun la chestion dl referendum, sen diji demé che i ne dessais nia avei poura di mudamenc, nosta jent tla storia à pu plu outes mudé provinzia, region, stat y diozeja. Y fidenza ti fodoms che i sé che se tol a cuer sie destin, y souradut chel de si fis y de chi che vegn do. |


2 iadesc liet