Fodom: Santa Maria Maiou




Santa Maria Maiou con l uedl al referendum


LES PAROLES DLA PRESIDENTA DLA UNION DI LADINS DA FODOM: L REFERENDUM É NOSTA ULTIMA POSCIBELTÉ PER REFÉ NA INGIUSTIZIA STORICA


Santa Maria Maiou ta Fodom, enier ai 15 de aost, tl segn dla tradizion ma con n uedl al referendum dl 28 de otober. Enviés d’onour chest ann a la festa di ciofs y dl guant da fodoma fòvel l assessour Florian Mussner y l president dl’Union Generela di Ladins dles Dolomites, Michil Costa. Tocia y plena la gliejia per la s. messa dita da siour plovan mons. Murer, dal vicar general don Luigi Canal y cianteda dal cor de gliejia de S.Iaco. Aclapés te gliejia ence i scizeri da Fodom che da puech à endò metù en pe la vedla “Schützenkompanie Buchenstein”.


Na joena fodoma, viadedò l ciar con i ciofs.


 







Les paroles dla presidenta
dl’Union di Ladins da Fodom Cristina Lezuo

En gaujion dla festa de Santa Maria Maiou 15.08.2007


Al é con plajei che i veide i scizeri da Fodom che do tanc de agn á remetù en pé sia assoziazion, la mujiga da Fodom che nes ralegreia la festa, les vejinanzes dla val con de biei ciarec plens de ciofs y con les eles dal guant da fodoma: una plu bela de chela autra, de granes y de piceres, con l mesalana y con l guant da nevicia. Duc vos seis n segn de nosta ladinité. Na ladinité che ence l’Union di Ladins da Fodom raprejenteia y à raprejenté ai nuef de fauré de chest ann, canche, deberieda con les Unions di Ladins de Ampez y de Col él vegnù firmé la domanda per endì n referendum per tourné – no passé – con la region Trentin-Süditirol. Percie él pa vegnù dé chest vare? Percie che sen tres n mesum democratich, l referendum, la lege nes consent de passé da na region a na autra. Per nos vuelel dì podei ruvé a fé cie che nosc peresc à tres damané do la tripartizion di ladins dl 1923, per refé na ingiustizia storica, y l comun bele plu iadesc ti agn do la 2° vera mondiala. Al ne é nia n prereferendum, ma n referendum regolar, olàche l popul, “sovran”, aladò di prums dodesc articui dla costituzion taliana, dij sia volonté. La volonté, recordòndenesel, é ben deplù che no l dejier y cie che an à gen. Percie che en coerenza con nosta storia, nostes raijes, nosta cultura, la ladinité onse tres defenù con i ladins dl Sela, bele truep dant che al vegne fora leges da la region o dl stat a sconanza dles mendranzes linguistiches. I ladins dl Sela é nosc vejins de ciasa y nosc fredesc. Al é bel vive te Fodom, ma al ne é nia saurì y dut stenta a ruvé enfin cassù. De Fodom se recòrden canche al é da jì con i schi y da jì samont o da se passé n bel fin de edema, ma desche teritore él desmentié deplen da n sistem y da na politica che é demé per la planura y per la zentralisazion tles gran zités. Al fossa bel podei sauté soura i confins fora, ma encuei, plu de n iade, la vita vegn organiseda do i confins aministratifs. Les strutures publiches ne é nia elenchedes aladò de n critere de vejinanza, ma de distrec y de confins aministratifs. L davegnì ne conéscen nia, sen suzédel truepes robes che dant da 15 agn nience se les pensòven, ma de n valch pòn ester feter segurs: creie che al sie nosta ultima poscibelté per remete a post na ingiustizia storica. I spere che chestes mies reflescions ves deide a pensé su ciamò n fruz a nosta situazion, a nostes zircostanzes y souradut a la poscibelté che nes vegn deda tres l referendum. La jent da Fodom arà l muet  de vegnì ciamò informeda adaldret sun la chestion dl referendum, sen diji demé che i ne dessais nia avei poura di mudamenc, nosta jent tla storia à pu plu outes mudé provinzia, region, stat y diozeja. Y fidenza ti fodoms che i sé che se tol a cuer sie destin, y souradut chel de si fis y de chi che vegn do.

A la fin dla zelebrazion él vegnù benedì i mac de ciofs che, n iade, vegnìvei sternus tl fen sciche segn de bones grazies. Plu de mile i spetadours, en gran pert sciors ma ence jent vegnuda da les vals entorunvia, a la gran desfileda dles plu de cent eles con l guant da fodom, i ciars dles set vejinanzes dla val: Brenta – Liviné, Contrin, Chierz, Pala-Daghé, Salejei, Ornela y Vijiné de Ca, la mujiga da Fodom, i scizeri, l cor de gliejia. Sun plaza i descursc dles autorités. “Les eles con l guant da fodoma y les assoziazions che é chilò encuei”, à dit l president dl’Union di Ladins da Fodom, “é l segn de nosta ladinité che l’union à raprejenté con se damané l referendum.” Ivan Lezuo à pò recordé i liams storics di fodoms con i autri ladins dl Sela y al à envié la popolazion a ne avei nia poura di mudamenc. Michil Costa à depierpul recordé l liam strent di ladins con l ambient y la natura olàche ai viv y al à descorù de n popul soul con n sie lingaz: “Percie che” àl recordè “n popul zenza lingaz é n popul zenza storia.” Ence l assessour Mussner à sorissé la gran emportanza dles assoziazions, desche la Crousc Blancia, y di scizeri che s’à endò metù en pé. “Chilò me senti da ciasa” àl confidé a la fin. La manifestazion é juda spo inant con les premiazions dles eles con l guant da fodoma y di ciars. Reconescimenc é vegnus sourandés a Lorenzo Soratroi da pert dla Union di Ladins per l slariament dla cultura ladina, al grup dles catechistes da pert dla gliejia y la Crousc Blancia da Fodom per l 40eisem ann de fondazion da pert dl Comun. Afoledes de jent ence chest ann les meises con les speises ladines.




 

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

33 iadesc liet

Ortiede inant tres