I ultims molinés che mantegn l’ert da majené
Al 1 de aost gniràl endò metù a jì la “Festa di Morins” envieda via dai studafuesc dl paisc te Chi Pinis
La picera val da Lungiarü s’à fat conesce lonc y lerch ti ultims agn per la restruturazion di molins y per avei valorisé les “viles”. Duta la valeda é de na beleza particolara, nia dezipeda da implanc portamont, con de gran estenjions de pres verdienc encertlés da larjeis y peceis con souracà na morona de creps sclauris. La valorisazion turistica dla contreda ova scomencé a la fin di agn ’80 con l’organisazion dla “Roda dles Viles”, aldidancuei vàla inant con la “La festa di Molins”.
Ala gnirà ence chesta outa metuda a jí ai 1 de aost 2004 te Chi Pinis. An pò chirì lonc y lerch y al sarà rie da giaté rufs da mont con tant de molins da paur desche an i enconta ciamò encuei do l ruf da Lungiarü, olache an nen cumpeida 30. En valgugn de chisc vegn tegnus y rencorés, nia enultima per mantegnì inant les tecniches de laour dl moliné y dla costruzion de chisc enjigns. Sun l Lüch de Vanc o sun chel de Tlisöra végnel pité speisa y derzedes ladines.Le paisc da Lungiarü é situé te na val laterala dla Val Badia a pé dla munt de Pütia. Dl paisc fej pert de plu viles y luesc (mesc) destenus fora sun n raion ampl, dantaldut sun la pert soredleda, anter chestes Lagoscel, Ví, Grones, Freina, Seres y Mischì. Chestes ultimes does é viles da paur dret conesciudes y ben conservedes. L zenter dl paisc enstes vegn nominé da chi da Lungiarü “Vila”. I creps itensom fej pert dl grup de Puez con les pizes de Crep da les Dodesc, l Capezinter, Piz Doledes y la Cresta da Lungiarü. La pert daite vegn touta ite dal teritore dl Parch Natural “Puez-Odles”. Da Lungiarü demez pòn fé dret de beles jites sun Göma (pice jouf anter Lungiarü y Antermeia), sun Munt da La Crusc, sun Pütia, ite per Munt d’Adagn, ite n’Antersasc y sun les autures de Puez.
PROGRAM dla Festa di Morins a Lungiarü, en domenia, ai 01 de aost 2004, da les 10.00 inantLa manifestazion metarà man da les 10.00 dantmesdì con la S. Messa, zelebreda alalergia y acompagneda da la Mujiga da San Martin de Tor te Chi Pinis, dlongia la Val di Morins atira dessoura. Do la S. Messa podaràn vijité i molins restruturés che gnirà metus en funzion per chesta ocajion con desmostrazions de coche l laour gniva fat da zacan. Sun l ruf da Seres él vegnù restruturé 9 molins. Pro valch molins pòn osservé particolarités tecniches dret interessantes: sce la majera pert di molins à demé una na roda da cops, en él pro d’autri does. Chesta seconda roda uega da mené les piles, n sistem da majené, olà che la blava vegn pesteda su te n droch da piles de legn. Pro un n molin sun l ruf da Seres giàten n pestin, na sort de droch toron de granit con laite does moles arvertes su y amez tachedes adum con na assa de fer. Tres l moviment zircolar dles moles vegn i graniei de orde pestés su y desclofés y enscì fat adenfora panicia.
La Mujiga da San Martin de Tor tegnirà n pice conzert per la jent y domesdì saràl da audì mujiga de entrategniment.
Ence chesta outa organisarà l Ofize di Parcs Naturai con i verdaparcs juesc, animazions y stomac per tripé pici y gragn. Al gnirà ofrì da mangé y da beive y an podarà ence ciarcé n valgunes spezialités da paur.
Sce al essa da ester burt temp gnirà la manifestazion sburleda a la domenia do.
Foto: does ventoles te n scrin da la farina, foto touta dal sit http://www.ladinia.it de Mario Clara, n sit soura la Val Badia Mesana con trueps detais storics.
Sun la storia di Molins a Lungiarü él vegnù publiché da la Union Ladins Val Badia dl 2002 l liber di doi autours Giovanni Mischí (test) y Mario Clara (fotos) dal titul: “La roda dl temp”. (liam atif, clican se deurel l articul).
En valgunes curiosités da Lungiarü –Dles persones da Lungiarü che se à fat meric particolars y che é enscí ence conesciudes foradecà él da nominé i doi curac Jan Terza y Paul Puzer che á fat su la bela gran gliejia da Lungiarü. Siour Ojöp Mischí (1846-1918), 40 agn alalongia professour tl Vizentinum a Persenon, s’à fat desche ispetour dles scoles dla Val Badia de gran meric. Dret conesciù entourn fova a sie temp l zumpradour Tone Clara (mort dl 1947), espert da mete su ciampanes, conesciù lonc y lerch. L paisc da Lungiarü se á ence fat n inom tla geologia. Les stricoles de Werfen vegn partides ite tl fonz plu vedl de Souc albas (Seiser Schichten), de colour ghel-grisc y tla stricola plu joena da Lungiarü (Campiller Schichten). L colet (=fossil) caraterisant dles stricoles de Souc é la Claraia Clarai (nomineda enscí a recordanza de siour Ojöp Clara, nasciù a Lungiarü l ann 1780 y mort curat da La Rocia l ann 1839; el é sté un di prums a studié chesta concola. La pera dla stricola da Lungiarü é plu cuecena-violeta, ma ala pò ester datrai ence grija-ghela. L inom “Clara” é perauter l cognom che vegn dant l plu sovenz a Lungiarü.
Te Chi Pinis a Lungiarü él ence l Sitting Bull Ranch de Raimund Mühlmann, la raitadoia per chi che volessa se fé n rait a ciaval. Cliché sun l logo per ciutié ite tl sit internet!


1 iadesc liet