“Sasto che” al me plej de fé dejinformazion
ERNESTO MAJONI, DIRETOUR DL ISTITUT DI NEO-LADINS DE BOURCIA DE CIADOURA A CEF DE N GRUP DE INFORMAZION PER L NO’
Dì dìjel de ester n grup de informazion, chel de Ernesto Majoni. Bele dant n valgugn agn àl mudé ju “plovania”, jian demez da la union di ladins de Anpezo y se metan adum con i neo-ladins de Belun. Sen él diretour dl Istitut Ladin de Bourcia de Ciadoura. L prum jolantin de does plates de “informazion” per talian-ampezan é vegnù partì fora dantenier sot al titul “Lo sai che/sasto che?”. Grup de informazion végnel dit, ma en verité él clermenter conzepì sciche strument de dejinformazion o de na informazion che peisa dassen devers l “no” al referendum y con l’intenzion clera de semené melsegurtés. L jolantin met bele man con na monzenaria. Sunsom a la lista met Majoni la chestion dles “Regoles Ampezanes”, chela che ti sta plu a cuer ai ampezans: “Sasto che l no n à Regoles?” (te Sudtirol). La scomenciadiva de Ernesto Majoni vegn samben laudeda a ciel dal president dl Venet, Giancarlo Galan.
Sasto Che |
Sen volessa redont Ernesto Majoni, do avei tout la denominazion “ladin” (ence per la revista dl istitut che se clama “Ladin!” con pont de esclamazion enfinamai) y i colours dla bandiera ladina sun l emblem dl istitut, informé obietivamenter la comunité ampezana sun les conseguenzes dl referendum y de n passaje da la region Venet a la region Trentin-Sudtirol.
Duc sà che “les Regoles ” te Sudtirol ne à mefo nia inom “Regoles”, ma che al é de autres definizions per chesta forma de proprieté coletiva desche i la enconton te Ampez: p.ej. les vejinanzes o enteressenzes. Na dejinformazion ence per cie che reverda l ejam de trilinguism: al ne vel nia tles banches y en general nia tla economia privata, ma demé tl emplei publich. Sce an volova informé dret, desche an proclameia, messòven ence enjonté che l trilinguism ti vegn paié y nience tant mel ai empliés publics che é tegnus a rejoné ence ladin y/o todesch dlongia l talian. Ence la lege cheder 482/99 preveid enfinamai portines de chest vers. L medem vel ence per la proporzionala tl emplei publich; i ladins pò avei desvantajes per valch enciaries de aut livel, ma ai à ence de gran vantajes, ajache les ressourses vegn partides su aldò dl grup y ti garantesc a la mendranza chestes ressourses. Chest vel tamben pro l frabiché alesiré. Majoni ciala demé de ti fé tema, de sperde: “Sasto?”, ma les respostes va a pe zot dassen y ne dà net deguna informazion. Sce bilinguism/trinlinguism y proporzionala fossa stés de dann, i éssen dessegur bele desmetus tla provinzia de Bulsan, ma l contrar é veir. An à de gran vantajes empera. Pro n passaje eventual vegnìssel a poura nia chirì soluzions transitories per smonejelé l passaje. Degugn ne à dessegur nia bria da patì per “lingaz” o “proporzionala”, ma da tré valch dancialà. N jolantin alabona, chel de Majoni, crié per semené confujion y dejinformazion. Enluegia de se clamé “grup de informazion” messéssel se clamé giustamenter “grup per l no al referendum”.


2 iadesc liet