Enjonta al dizionar dl LS

L Dizionar dl Ladin Standard (DLS) à sen na Enjonta. Tles “Paroles dantfora” dl DLS ova l comité de redazion damané che l laour de enrescida vae inant per testé y eventualmenter mioré l model de ladin scrit unifiché laoré fora da H. Schmid sun enciaria di istituc culturai ladins y dla Union Generela di Ladins.

L’Union di Scritours Ladins Agacins, con la colaborazion de Erwin Valentini, Nadia Chiocchetti, Vittorio Dell’Aquila y Siegfried Irsara, à tout su chest invit y ti à mané a la Region Trentin-Südtirol n “Progetto di pubblicazione di uno studio sul Ladin Standard”, proposta cha à atira enconté l sostegn dl assessour regional Luigi Chiocchetti. I resultac de chesta enrescida é sen vegnus publichés te n liber con l titul Enjonta al “Dizionar dl Ladin Standard”. Stude lessicologich sun n corpus de tesć scric per ladin standard.
 
Metodologia de laour: corpus de tesć scric per ladin standard (LS)
 
L’idea de chest projet fova de analisé coche l model de ladin unitar funzioneia tla pratica. L prum vare é sté chel de abiné adum n corpus de tesć en format eletronich scric en ladin standard. Na tel racoiuda va d’uega sciche basa per inventarisé les inovazions y les desferenzes lessicales y gramaticales che vegn dant ti tesć visavis dles normes proponudes tla Gramatica dl Ladin Standard (GLS) y tl DLS. L corpus tol ite 676 tesć de vigni sort: operes leterares, tratatistica, scric aministratifs y articui publichés sun La Usc di Ladins y Noeles.info. L laour de enrescida se à conzentré dantaldut sun les paroles nueves che vegn dant ti tesć ma che ne é nia registredes tl DLS y tl coretour ortografich SPELLcheck. Les paroles é vegnudes abinedes adum automaticamenter te n database y dapò analisedes y lematisedes “ a man” aldò di criteres bele adorés tl DLS. L numer total di lemesc nuefs touc su tla Enjonta é 2.459. Trueps de chisc lemesc fej pert dl patrimone lessical tradizional dl ladin, na pert é neologisms o empresć che vegn dant con na certa frecuenza ti tesć.
La Enjonta pò vegnì conscidreda sciche n ampliament dl DLS ence sce ala ne arjonj nia l medem degré de elaborazion. Cie che mancia anter l auter é l’informazion sun la declinazion di sostantifs y di agetifs y sun la coniugazion di verbs. Les formes corespondentes di idioms vegn demé indichedes sce ales vegn dant ti dizionars de valeda. La Enjonta se desferenzieiela dal DLS ence a livel dla metodologia de standardisazion: l grup de laour à apliché i criteres de normazion y lematisazion te na maniera plu lergia y flescibla che tl DLS. Depierpul che l DLS tol su na unité lessicala demé canche ala vegn dant te almanco doi idioms, végnel chilò tout su ence paroles che é conesciudes demé te un n idiom. La rejon de chesta dezijion é che an à volù registré la gran pert dl patrimone lessical ladin, dantaldut sce al se trata de paroles arpedes, ma ence sce al se trata de neologisms a condizion che ai vegne dant tl corpus con na frecuenza relativamenter auta. Per via de chesta standardisazion “a manies lerges” végnel lascé valei o lematisé trueps (geo)sinonims sciche variantes de valeda dl LS. Chest modus operandi ne ti plajarà nia a duc y perchel messarà, sciche sotrisseia i autours dla Enjonta, i criteres de normazion vegnì uniformés te un o tl auter vers te na seconda fasa de laour. N valgugn di 2.459 lemesc nuefs dla Enjonta podessa perchel ence vegnì eliminés o sostituis con d’autres paroles te na edizion nueva dl DLS.
 
Desferenzies anter pratica y normazion dl LS
 
Tant inant se tegn pa i autours di tesć a les soluzions (orto)grafiches, gramaticales y lessicales proponudes tla GLS y tl DLS? Da na pruma analisa dl material lessical trat fora dal corpus pòn identifiché n valgunes deviazions da la normazion che vegn dant con na certa frecuenza y sitematizité.
Morfologia nominala: Tl corpus pòn constaté n cert bandolament en cont dla formazion dl plural mascolin anter i doi formanc prinzipai: /-i/ (palatalisazion) y /–s/ (sigmatisazion). Una dles deviazion plu frecuentes da la normazion dla GLS reverda la formazion dl plural en /-s/ empede en /–i/. Per chest fenomen végnel indiché almanco does rejons: l’influenza dl “idiom dla oma” dl autour (p.ej. fas members vs LS membri, ministers vs LS ministri, ventres vs LS ventri, etc.) o n cert ipercoretisms, che datrai é ence volonté de se desferenzié dal talian. Defata, da trueps vegn l morfem /-s/ raté sciche l formant plu tipich dl ladin; n tel orientament é perauter ence da vedei tla normazion dl plural di empresć sciche politics, parcs, pitocs, teologs, etc.
Morfologia verbala: La desferenzia prinzipala a livel dla morfologia verbala reverda la formazion dl prejent con l infis /–ei-/ canche l DLS preveid na forma zenza infis: (al) arvejineie vs arvejine, brodoleia vs brodola, azeteia vs azeta, renforza vs renforzeia. La coniugazion con l infis /–ei-/ é, aldò dla GLS, tipica per i neologisms y per i empresć. La rejion dles pesimes de chi che scriv per LS é da vedei plu dessegur te coche ai “sent” la parola: parola arpeda, emprest o neologism. È per ejempl stampé, azeté, etc. n emprest o na parola arpeda?
Sufisc tla terminologia moderna: I tesć de medejina é valgamia ben raprejentés tl corpus analisé y perchel végnel dant truepes derivazions con i sufisc -ITIS, -OSIS y -OMA. Per i sufisc –OM y –OSIS respeta l corpus en general la normazion proponuda tl DLS (aldò dl model todesch: sintom, artrosa, etc.), ma per l sufis –ITIS paleseiel n gran bandolament anter formes en –itis (mod. todesch Arthristis) y formes en -ita (model talian artrite): epatitis (7) vs epatita (1), artritis (1) vs artrita (1), otita (7), vaginitis (2), etc. La rejon prinzipala de chestes pesimes tla terminologia ladina é dantaldut la mancianza de n model unitar. L DILF (dizionar fascian) reporta demé paroles de medejina tradizionales – formes componudes generalmenter aldò dl model mèl + a/de/da + sostantif – (mèl al col, mèl ai dents, mèl a la losures (artrite), mèl dal/del mijerere (appendicite, peritonite), mèl de l’ors (emorroidi), lascian demez i empresć moderns (generalmenter touc dal talian) scebenen che chisc vegn dant tamben tl lingaz rejoné che tl lingaz scrit. La lessicografia gherdeina (dizionar de Forni) y dantaldut chela badiota (dizionar de Mischì) bazileia chilò de manco y tol su tamben les paroles tradizionales che la terminologia corespondenta moderna (cfr. bad. mè ales lisöres y artrosa, morognes y emoroides, puntes y polmonita, etc.). La mancianza de n model consolidé ma ence la volonté de scrive n bel lingaz (purism ladin) pò splighé almanco en pert chestes dobletes terminologiches; chest vel tamben per i idioms che per l LS.
Formes plenes versus formes scurtedes: La GLS recomana de adoré les formes plenes ajache chestes é plu vejines a la raisc etimologica (en general latina, basa comuna dl lessich ladin) y perchel plu saurides da capì anter les valedes. Per ejempl, les formes LS prozescion o percie vegn capides te dutes les valedes depierpul che les formes dl badiot rejoné purciun o purcì ne vegnissa nia capides fora dla Val Badia. L DLS dà dant valch iade – te na maniera nia cis coerenta – formes desferentes per la medema familia lessicala sciche proa (prova, Probe) dlongia prové (provare, probieren). Te d’autri caji làscel valei la forma scurteda sciche varianta o forma secondara dla forma plena, sciche ulei, odei y gnì (forme scurtedes) dlongia volei, vedei y vegnì (formes plenes). La normazion de chesta ultima categoria de paroles y dantaldut di verbs modai é steda un di problems plu debatus tla storia de SPELL. A n valgugn ti sona les formes plenes plutost talianes ence canche ales vegn dant te plu de una na valeda. Per respeté, da una na pert, i criteres dla normazion LS y, da l’autra pert, la sensibelté (soziolinguistica) dla jent él vegnù adoté l compromis dles variantes descrit dessoura. L corpus mostra che chesta soluzion salomonica vegn aplicheda demé en pert; chi che scriv per LS se orienteia plutost aldò de sie idiom.
 
La Enjonta vegn prejenteda sciche “work in progress”, n vare inant tl prozes de standardisazion dl ladin scrit. “Work in progress” comporta samben ence valch imperfezion, perempò pòn raté che la publicazion, tla forma de n dizionar, dles paroles nueves documentedes ti tesć sie de utl a duc chi che scriv per ladin standard.
 
Erwin Valentini

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

861 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Enjonta al dizionar dl LS"

Scrive n comentar