Enconteda di ombolc de messel o da d’auton

 


Enconteda di ombolc, ma ingert


Demarevueia: Mussner cherdarà ence ite l ombolt de Lusern y chel dla Val dei Mocheni 


Canche an fej valch ingert, spo ne jòvel nia, ala à duré die, ma nience l assessour Mussner ne pò se tré sotfora per tres. La “enconteda di ombolc” ti stà sun l magon, ma ala é endò tl aier. Sburles da la tegnì finalmenter é ence vegnudes da souramont, ma an ne sà nia ciamò can (de messel o da d’auton), ciuldì y con ciun orden dl dí. La ultima de setember dl 2005 fova juda fora con de beles empromiscions, ma essenzialmenter a vuet.  Una na cossa pèr endere segura, la Generela ne vegn nia touta ite, n nò dezidù de Durnwalder. El tegn les avisenes tles mans te chesta chestion.  Nience i doi cuers de arjila che ti é vegnus scinchés a inom dla Generela dal diretour David Lardschneider te na enconteda de chisc dis  a Bulsan ne à smonejelé les posizions.

      Ma al é ence valch sciold tla ola dla lege nazionala 482/99 a chi che an volessa zenzauter ti ruvé permez. Per brancé do vàl endere debujegn de n “comité de coordinament” reconesciù da les provinzies desche la lege 482/99 scriv dant. Chest reconesciment se ova damané la Generela; da Trent y Belun ti fòvel en prinzip gnù dé lum verda, ma a Bulsan àla enconté lum cuecena. Durnwalder y la SVP “ladina” tegn sun chela che la dreta raprejentanza di ladins é i ombolc lités da la popolazion, donca na raprejentanza politica, enceben che la lege 482/99 ne veid nia dantfora chesta restrizion, ma demé n “organism de coordinament” reconesciù da les provinzies. Les mendranzes fora dla region a statut spezial dl Trentin-Südtirol, se nuzeia bele codie di mesi finanziars dla lege  482/99, ence i ladins tla provinzia de Belun che paia empera projec metus a jì dal Istitut Ladin Cesa de Jan. La region Trentin-Südtirol mess empermò se acredité y dé sia adejion a la lege.

 

      La cossa plu demarevueia él che Mussner á declaré de volei cherdé ite chest iade laprò l ombolt de Lusern y chel dla Val dei Mocheni, donca doi ombolc de does de piceres comunités todesces tl Trentin. A chestes  ti àl perauter out permez bendebot de mesi finanziars dla Region entratant sia enciaria da assesssour. Al se trata de does comunités con chi che i ladins ne à degugn liams particolars, no storics, no soziai y tl cheder dla lege 482/99 ence legalmenter nia dret.

 

      La chestion é rodunt chesta: ciuna é pa la gauja dla cherdeda di ombolc de Lusern y dla Val dei Mocheni, de does de piceres ijoles todesces tl Trentin? Chestes à scemai n partner diret tla SVP todescia de Bulsan. Cler él che al se trata de na mueta per arlujié la enconteda di ombolc ladins enstessa y de ti tó chela legitimazion deda da la lege 489/99 che veid dantfora n “organism de coordinament” per mendranzes spidicedes sun deplù provinzies o regions per podei coordiné sies iniziatives y ence ruvé pro valch meso finanziar. An sà che i ombolc de Gherdeina veid chesta enconteda con gran dejinteres, per ne dì nia desche valch che ne ti scusa daldut nia y Mussner ne é nia la ezezion, ma sie portaousc. An sà ence che Mussner y nia demé el, pensa dassen che i ladins sie na rama dl “grup todesch” aldò dl famous conzet dla SVP “ladina”: “Minderheit in der Minderheit” (Mendranza tla mendranza).

 

 

Enjonta:

Tla lege cheder sun les mendranzes n. 482/99 ne él scrit inió valch de raprejentanza politica. Chesta é na invenzion dla SVP per boicoté la Union Generela. Tla lege végnel rejoné de “organisms”, de “raprejentanza politica” ne spieien nience una na parola. Tla lege 482/99 stal scrit che comunités de lingaz spidicedes sun deplù provinzies pò mete en pé “organisms”, al ne é scrit net nia che chest organism dess ester na raprejentanza politica o che ala dess vegnì entenuda enscì. La Union Generela é bele n tel “organism” y ala deida bele endeblì l tort tla tripartizion fascista. Mussolini à lascé spidicé su i ladins sun trei provinzies per i assimilé plu saurí. La lege 482/99 pieta sen la poscibelté de reconesce na organisazion souraprovinziala che deida devenje chesta tripartizion. La Union Generela é la soula organisazion che va soura la tripartizion.  (trad. te LS).

 


 










 L consei di ombolc – enfin a sen deguna convocazion ciamò


 Souramont: speranzes nueves con la lege 482/99


 Devers l organism de coordinament 482/99: propostes da Trent

 Comentar sun n referendum y la lege 482/99

 L ombolt de Col Santa Lizia peia via

 La lege 482/99 – Contegnus

 La posizion de Bepe Detomas sun la lege 482/99 *** letura dret aconsieda

 Devers l organism de coordinament 482/99: propostes da Trent

 Letra daverta dl president dla Comunanza Ladina a Bulsan

 Comunicat stampa dl ofize stampa de Bulsan: conferenza di ombolc

 Union Generela di Ladins dles Dolomites saluda con plajei i ombolc

 La GJ dla SVP de Urtijei tol posizion

 Enconteda di ombolc ladins y di sourastanc dles provinzies

 Lites de comun 2005: i ombolc mess declaré sies intenzions

 Lege 482/99 – La Generala se muev

 Union Generela: stop a Bulsan  con test integral dla lege 482/99

 Generela: enconteda con les autorités provinziales de Belun

 Abineda di ombolc ladins d’otober 2004

 La lege 482: an s’entardiveia

 Pensiers soura l’assemblea dla Generela

 Union di Ladins de Fascia: touta de posizion
 L apel dl ombolt de Col Santa Lizia

 Comité interregional ladin – n comentar

 Intervista al ombolt de Col de Santa Lizia Paolo Frena

 Consei di ombolc: intervista al ombolt de Santa Cristina, Bruno Senoner

 Intervista al ombolt de Fodom Gianni Pezzei

 Comentar: poester renunzieien enfinamai a la 482/99

 I ombolc de Cianacei y de Moena respon



 Les respostes dl ombolt de Badia

 


 La lege 482/99 y i ladins tla provinzia de Bulsan

 Ressoluzion dla Union Generela di Ladins dles Dolomites






 Enconteda anter Union Generela di Ladins dles Dolomites y Durnwalder


 La tripartizion, l’arpejon de Benito Mussolini: Bulsan, la lege 482/99 y l organism de coordinament

 Lege 482/99 – I ombolc ne se á mai tout la bria

 Enconteda Durnwalder-Generela: la verscion ofiziala

 Lege 482/99 – Trent meina do – Bulsan arfera

 L consei di ombolc – enfin a sen deguna convocazion ciamò

 Comité interregional ladin – n comentar –  *** letura dret aconsieda 

 Lege 482/99 – I ombolc ne se á mai tout la bria

 Intervista a Pepi Dejaco: n organism interregional: manco ombolc y plu esperc y dialetica

 Di dla Unité Ladina: unité combatuda

 Cianacei: Di dla Unité Ladina – La fana é sun l fuech
 Di dla Unité Ladina: les prumes imprescions

 La relazion de Bepe Detomas

 Durnwalder á enconté dantenier l president De Bona de Belun



 Intervista al President dla Generela Nani Pellegrini
 


 Publicazions: Ladiner: eine Minderheit in der Minderheit

 Mendranza te na mendranza: titul ne plej daldut nia

 Convëgn dla Regiun, ai 22.11.2002

 Comentar al Convëgn da in vëindres

 


 

 

 








 


 


 


 

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

3 iadesc liet

Ortiede inant tres