L Istitut Ladin ti met dant 6 domandes a la comunité
Ales dess daidé clarì ciunes che dess ester les priorités ti agn da gnì tles ativités dl Istitut
L envit de se senté pro meisa a discuscion y a consei, envié fora dal Istitut Cultural (ICL) Ladin ai raprejentanc istituzionai y politics de Fascia, é gnù tout su positivamenter da feter duc i comuns, dal Comprensore ladin, da la APT, da raprejentanc de scola, dal on. Bepe Detomas, dal conseier provinzial Luigi Chiocchetti y dal funzionar dl servisc per la promozion dles mendranzes dot. Marco Viola.
La Tor de Poza. Ti ultims agn àn derturé su n grum de ciases vedles tla val che se prejenteia demarevueia plajoula.
Les persones antervegnudes à daidé clarì i debujegns che bruj deplù, ma ales à ence mostré che an se fej ert de ester deplen a una per se embasté l am de definí obietifs comuns y per envié via na strategia deberieda outa a valorisé la identité ladina tla val. Sun i ponc programatics che l Istitut ti à proponù ai comuns àn enconté sensibeltés desvalives y minonghes dret desferentes sie per cie che reverda l museum ladin sie per cie che reverda la politica linguistica dl Comprensore, plu avisa tles chestions de grafia y de toponomastica. Duc fova endere a una de dialoghé inant y de se enconté y confronté te na autra ocajion. Donca degunes dezijions ciamò, ma n prum vare per clarì les posizions per ti cialé spo plu avisa pont per pont.
Enconteda anter Istitut Cultural Ladin y raprejentanc istituzionai
Sen Jan, ai 23 de jené 2006.
Sies domandes a la Comunanza de Fascia
Museum ladin
1. Rata la comunité fasciana les ativités didatiches dl museum desche emportantes? Éla a una de sostegnì la stabilisazion di servisc educatifs alogan anualmenter pert di fonds finanziars de uega, touc dal fonds perecuatif?
2.Rata la comunité fascia che l museum ladin sie o posse ester n fatour emportant per la pieta turistica tla valeda? Éla a una de sostegnì, ence tres la assoziazion turistica, la promozion, la comunicazion y la doura dla strutura da pert di sciors? Éla a una de daidé realisé de gran manifestazions entratant la sajon turistica?
3. É la comunité fasciana a una des svilupé l “museum sun l raion fascian”? É les istanzes enteressedes a una de porté les grovaries per les strutures da enjigné ite desche “sezions locales museales”?
4. É la comunité de Fascia a una con la creazion de n raion urban a Sen Jan per ti dé n majer valour desche zenter storich, cultural, aministratif y sozial dla valeda? Paiel la mueia de envié via na projetazion generala o bàstel de n intervent tarmené al museum?
Chestions de lingaz
5. Rata la comunité de Fascia che l Istitut Cultural Ladin (ICL) dess jì inant y aloghé mesi finanziars aladò per projec de standardisazion dl lingaz y de politica linguistica interladina?
6. Rata la comunité fascciana che l ICL dess jì inant y aloghé mesi finanziars tla elaborazion de strumenc y te tecnologies d’avanguardia per l tratament dl lingaz, desche p.ej. coretours, sistems d’aiut de traduzion, banches dac y e.i.?
Paroles de salut
Bon domesdi a duc canc y n gran dievelpae per avei tout su l envit dl Istitut
ai Ombolc y si raprejentanc
al President dl Comprenjorie
a Maria Dantone en raprejentanza dl Sourastant dles Scoles de Fascia
al dotour Marco Viola dal Servisc a les Mendranzes de la Provinzia
al President dl’Azienda de Promozion Turistica
ai Componenc dla Comiscion Culturala y dl Consei de Aministrazion de l’Istitut
al Conseier ladin Luigi Chiocchetti
y a nost deputat Bepe Detomas
I on scomencé ai 16 de dezember dl ann passé les festes di 30 agn che jirà inant te dut chest ann per ti dé l dret reconesciment a chesta nosta Istituzion.
I ne me stanciarà mai de dí che, sce l Istitut é ruvé olache al é ruvé, él dessegur gran merit de nost diretour Fabio Chiocchetti che à sapù te duc chisc agn de enjigné y de motivé la jent che à laoré y che encueicondì laora laite. Dietalpae a Fabio, a chi dl Istitut y a chi dl Museo.
Chesta scontreda vuel ester n moment de reflescion entournvia cie che al à fat l Istitut te chisc trenta agn, ma al dess souraldut ester n moment per ti fé entene al Istitut chel che ti vegn damané, chel che la jent de Fascia vuel che l Istitut feje y coche l Istitut dess se mueve tles desvalives realtés de nosta val, zenza perauter se desmentié chela che é sia enciaria.
L Istitut, al é gnú dit plu outes, dess ester la Majon di Fascegn, na istituzion te chela che nosta jent se reconesc.
L Istitut dess savei co jí inant y souraldut déssel savei sce cie che al fej é d’utl per duta la comunanza y sce al é cie che la comunanza se speta da el y coche al pò emposté sie lurier per i trenta agn che vegn.
Chest creii che fossa dessegur emportant, chest daussessa ester d’utl a laoré duc adum per obietifs valifs, a chirí fora ciunes che é les chestions fondamentales che al paia la speisa de tó en consciderazion y dapò cialé ence de razionalisé dutes les ressourses de nosta Val.
Al é ciamò suzedù che l Istitut à messú mete da na man chestions de na certa valuta percie che al falova i finanziamenc. Chest ne daussessa nia suzede ma duc ensema messonse cialé de entene ciunes che é les chestions che an ne pò nia tralascé y che an dess fé dles dutes per mené inant.
Encuei domesdì ne déssen nia avei tema de nes dí foradret coche i la penson entournvia chestes chestions, al sarà d’utl scluje ju chesta scontreda con les idees cleres y soraldut con l sentiment che cie che é vegnù rejoné fora posse dessegur ester d’utl a nosta comunanza.
Dievelpae


2 iadesc liet