Pizzinini tol posizion

Albert Pizzinini, president de LDEn gaujion dla enconteda tradizionala con i media a Falzes anunzieia Durnwalder che l proscim bilanz provinzial tomarà fora de 300-400 milions de euro demanco per gauja dles entredes coutales mendres. Sce an calcoleia laprò che l federalism fiscal portarà ence a tais de ca. 300-400 milions ti proscims agn él da se fé n valgugn pensiers. Durnwalder dij che an messarà sparagné pro i gran projec a d’ejempl zirconvalazions (fondamentales ti raions ladins) y che ence i comuns y duc i zitadins mess jié sia pert. Sce an pensa tant de fai de aministrazion che la Provinzia à fat ti ultims agn é chestes paroles daspavent arogantes. Albert Pizzinini, president de Ladins Dolomites.

Mai ne él vegnù trat ca tant che i projec zenza sens fac ti ultims agn ti costa a la aministrazion provinziala demé per la gestion scempla. Trueps de chisc savòven bele dantfora che essa demé porté a costimenc, ma empò ti ésen jus do per agabé oujes litales con na gestion politica diletantistica. Gestion de chela che sen l bon Durnwalder y sia aministrazion à da dé decont ai zitadins.

Die alalongia é la popolazion vegnuda touta per l nes con i gran suzesc a Roma dla politica dla SVP che ciafa competenzes sun competenzes dal Stat. La veritè é che chestes competenzes é vegnudes paiedes ceres en termins de cosc‘ y chest met man da pesé.
Les ressurses met man da mancé y al é da sparagnè. Chi che tirarà a la curta sarà dagnora chi che é politicamenter plu debli, ladins in primis. Chilò ne él nia plu temp da perde. I ladins mess vegnì plu autonoms y se fé avalei. Mussner à l dovei de se emponté y de se fé garantì vigni ann n cert budget da la provinzia en basa a les coutes paiedes ite ti raions ladins por che i ladins posse se gestì autonomamenter a d’ejempl tres la Lia di Comuns. Raions ladins che mess y messarà tres deplù sostegnì na provinzia che se à enjumé via de gran ocajions, bravan tant bona che l’aministrazion é y tant de benester che ala à porté. La verité é ence chest iade na autra. La provinzia de Bulsan en à abù dancialà die alalongia de na situazion macroeconomica dret bona adum a la desvalutazion competitiva dla lira envers al march todesch. Chest, adum a la volontè y l ardiment dla popolazion à porté a benester. Dut chest à, a pert che l’economia sudtiroleisa é dret debla y dependenta da cie che suzed entournvia; an à abù 60 agn per costruì na economia sterscia, ma an ne é nia stés bogn, sciche an ne é nia stés bogn da afronté l conflit etnich anter talians y todesc y vigni outa che an rejona de scola paritetica mess la SVP cherdé ite de prescia na senteda per definì na posizion unitara; an à dagnora cialé de acontenté i amisc, crian lueges de laour aposta y e.i.. I cosc‘ de chesta democrazia autoritara ne pò sen nia tomé sun les sciables di zitadins. Chilò él da pensè danuef l sistem Sudtirol metan adum les mioures forzes, renovan l’aministrazion tl sens dla efizienza y dla creaziun dl valour per l zitadin. Al é gran ora y i ladins mess te chest contest con forza se fa audì y ne sté a ti fé l fant a degugn, ajache chest vuel di engiané y tradì la popolazion.

Albert Pizzinini

{2jtabs_plugin 2}

Al me plej(0)Al ne me plej nia(3)

681 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Pizzinini tol posizion"

Scrive n comentar