I vins nuefs da la saour “ladina”
“Dantfora” y “Enrosadira”, Carlo Filiberto Bleggi, diretour dla Cianeva Toblino, vuel valorisé empera les carateristiches di vins y dla Ladinia – Les does mesceides speziales vegnirá prejentedes chest fin dl’edema a Moena da l’assoziazion di sommeliers fascians con a cef Giuliano Cadrobbi – Etichetes te Ladin standard
La Cianeva de Toblino tla Valle dei Laghi, na valeda plajoula y soredleda che se destira anter Trent y l Lech de Garda, conesciuda per si vineis particolars y les bones ues da vin, metará da sen inant te boza bendebot de cuantités de vin “ladin” y chel con etichetes scrites a grassin dantfora te Ladin Standard. Al se trata de does sortes de vin enjignedes ca aposta. Do meisc de cerces y de conseis de enologs conescius, dantaldut de Lorenzo Tomazzoli, án giaté la dreta mesceida, la saour “ladina” che caraterisará chisc doi vins che dess vegní comerzialisés demé tl raion ladin dolomitan.
Anter vin cuecen y vin blanch dess 20.000 bozes con chestes etichetes vegní marciadedes tai restoranc y tles enoteches dla Ladinia, metan man da Fascia, ma an vuel defata tó su les apostazions ence tles autres valedes ladines. La operazion de marketing, enscí les calculazions, dess enrede entourn 400.000 euro al ann y l 10% dles entredes vegnirá outes te projec per la promozion de lingaz y cultura ladina. La idea é orida en gaujion de na enconteda anter Carlo Filiberto Bleggi y l proprietar dla utia Fuciade, Sergio Rossi, te Fascia oláche al é bele vegnú fat na picera prejentazion dles prumes bozes dant a n’edema.
La basa dl nuef vin blanch “ladin” é n 80% de Nosiola, n vignal dl post coltivé feter demé tla Val di Lés (Valle dei Laghi) con l’enjonta de na couvée de Müller Thurgau y de Sauvignon. L nuef vin cuecen “ladin” dal inom “Enrosadira” é depierpul componú per l 70% da Rebo, n’autra planta da ua coltiveda demé tla Val di Lés. Al se trata de na encrojeda anter la planta dl Teroldego y chela dl Merlot empelzedes per l prum iade da Rebo Rigotti de Padergnone dant da 50 agn, con l’enjonta de na couvée de Lagrein y de Cabernet Sauvignon. Valorisé chisc vins carateristics y les carateristiches dla Ladinia é la finamira dl diretour Carlo Filiberto Bleggi deberieda con si amisc ladins-fascians.
La prejentazion ofiziala di doi vins “ladins” vegnirá fata en chesta sabeda y domenia, 18 y 19 de messel, entratant la festa dla Turchia a Moena (na festa dl paisc, nia dla Turchia!) da pert dl’Assoziazion di sommeliers fasciana con a cef Giuliano Cadrobbi. L interes y la sburla che á daidé mené inant chesta produzion é, adenjonta dla simpatia per la jent ladina, ence l fat che an vuel davagné permez na sondla dl marcé dl vin tl raion dolomitan, demé la Val de Fascia da soula arjonj l 50% dles prejenzes turistiches tl Trentin.
orì = nasce, vegní a lum … orí dl soredl
Couvée = mesceida de vins de cualité, dal franzeis = contegnú de na bot. Pro la couvée végnel mescedé vins o ues de vineis con proprietés desvalives per i “deleghé” adum tla couvée y arjonje na saour nueva.
Cianeva Toblin ti sporj chest vin a chi che à a cuer l son di lingac,
i colours dles saoures dla Tera, l tegní su les
tradizions da zacan, l ester y l jí inant di Ladins dles Dolomites.
LES SAOURES DI NUEFS VINS LADINS:


2 iadesc liet