La vita ai temps di ciastiei
I Colz ti ova n senn a mort al Gran Bracun y ai l á copé a Punt da Bos sun Col Maladet dl 1582
Tla vejinanza de Marin a La Ila dàl atira al uedl dl viandant che passa dlongiavia – sun l troi vedl che menova zacan devers Col Maladet – na gran costruzion. Al é l Ciastel Colz, nominé da la jent dl paisc ence Gran Ciasa. Chest colòs gran y pesoch a forma de scatola chedra con murs de ceindla y does tores sta senté sun n laston amesa la bela campagna de Col Pinei. L Ciastel encuei: elegant desche zacan, n hotel y restorant esclusif.
Tl urbar de Ciastelbadia (Sonneburg) végnel nominé n ciastel per la pruma outa l ann 1468, ma bonamenter fòvel chilò bele dal 1200 inant na fortificazion. L ciastel ne fova nia la senta de na giurisdizion desche l Ciastel de Tor a San Martin, ma fova plutost na residenza da d’isté per i nobli da jì a ciacia y desche scagn per tré ite l dieje dai paurs-afitadins.
L vescul da Persenon y la badessa de Ciastelbadia – a chi temps patrons dla valeda – nominova enlaouta per “auta dignité” si ciastelans, si vicars y empliés scialdi fora dles families dla bassa nobilté dla valeda desche i Asch-Brach, i Moreck, i Englmoor, i Rost da Ras y e.i. che ova sies raijes fora dla valeda y da les families nobles ladines di Colz y di Rubatsch (Ruac). La costruzion che an veid aldidancuei va inaò al temp dl nobl Hanns von Rubatsch zum Stern che fova sté vicar y aministradour dl Ciastel de Tor a San Martin. Al ova giaté dal emperadour Ferdinand I. la conzescion de costruì n ciastel “auf dem Burgstall in Stern” y de le nominé “Neu-Rubatsch” (ann 1536); sia parentela abitova tl vedl ciastel da Ruac “Alt Rubatsch”, situé atira dlongia. Chest ciastel à messù vegnì trat ju dl 1912, davia che al fova plen de sfentes.
L fat de sanch
I nobli dl ciastel da Ruac fova parentés con i Colz da Freieck da Picolin che é deventés sun l troi d’arpejon patrons dla Granciasa (o Ciastel Colz) y chestes does families é liedes a n fat de sanch ju ite tles conties ladines dla Val Badia. La juebia, ai 6 de dezember dl 1582 – la seira denant che al vegnissa copé l Gran Bracun (Francesch Wilhelm da Brach) – s’òvel abiné bonamenter tl Ciastel Colz a La Ila l nobl Batista de Colz da Freieck y si mutons Casper Martin y Cristian Adan con si fanc. L venders, ai 7 de dezember, sun l iade de jí contra Gherdeina ài enconté tl bosch de Col Maladet l Gran Bracun che vegniva da Corvara. Degugn ne volova zede l troi al auter. A chi temps fòvel na gran ofenuda per n riter y chesta é steda la stiza che ti à dé fuech a n vedl senn, tizé dal Gran Bracun enstes con sfides, ofenudes y bravedes. L Gran Bracun, enscí i storiografs, fova na persona rejiousa, stritousa y prepotenta che ova ferí dassen y zenza rejon l joen Casper Martin Colz. Bele da codie se ova les families di Colz y di Brach n senn a mort. L Gran Bracun é vegnù encertlé y copé dai Colz che é spo sciampés a Neustift. Encer chest fat de sanch – realmenter suzedù – él vegnù filé con l passé di agn les liejendes entourn la figura dl “Gran Bracun”.



2 iadesc liet