Di europeich di lingac: comunicat di 3 assessours a la scola de Bulsan


Di europeich di lingac



Deplù lingac mantegn l cervel te n bon eserzize y al resta plu dinamich da emparé cosses nueves


Tl’ Europa végnel rejoné za. 200 lingac. Na gauja chesta per festejé chesta pluralité tl “Di europeich di lingac” ai 26 de setember y per recordé l’emportanza di lingac, a pié via da chel dla oma. “L lingaz dla oma é la fondamenta per duc i autri lingac. Tl lingaz dla oma vìvel mic arcaics, lijendes y conties, la storia y l pensier de n popul”, scriv i assessours a la scola dla provinzia de Bulsan.

La conescenza de deplù lingac é nezesciara per che al souravive la pluralité linguistica y culturala dl’Europa. Al é n strument emportant per jì tl mond dl laour, per se integré sozialmenter y per podei se mueve aladò dles ghiranzes dla mobilté dl mond dl laour aldidancuei
I messon vedei ite che l lingaz n’é nia valch de stare, ma che al se svilupeia con les persones tla vita da vigni di. “N lingaz pò demé souravive sce i genitours l rejona con si mutons tla vita da vigni di, te familia, sce al vegn adoré te scola y tl temp lede” végnel dit inant tl comunicat.
Al dess gnì anuzé dutes les ocajions per mete man adora assé da emparé ence lingac nuefs. I savon tant emportant che al é da vegnì confrontés con d’autri lingac bele denant che pié via a scola.
La promozion dl lingaz dla oma y di autri lingac che vegn ensegnés mess vegnì sostegnuda te duc siei aspec: l audì, l rejoné, l lieje y l scrive. La conescenza de deplù lingac é na gran richeza y al n’é mai massa tert per se dé ju empera. Al vegn desmostré scientificamenter che la conzentrazion tl’eté atempeda é majera pro les persones che rejona deplù lingac. “Deplù lingac mantegn l cervel te n bon eserzize y al resta plu dinamich da emparé cosses nueves”, végnel scrit tl comunicat di 3 assessours a la scola. “Chesta é na gauja en plu per emparé d’autri lingac ence ciamò plu tert”. (osp)


 


Deplù informazions sot:
Di di lingac europeics

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

2 iadesc liet

Ortiede inant tres