Di dla cultura ladina ai 11 de auril a Bulsan

 


Chasper Pult: con l RG deventa dut plu scempl – Durnwalder y Hosp: mete ite l lingaz ladin deplù te scola, tegnan cont dla modernisazion y dla atualité


Dut l personal che laora pro la cultura ladina a mete man dal assessorat y si  impleés, da la Intendenza con si diretours y ramificazions, ence chi bele en pension, dai istituc: cultural, sezion badiota y gherdeina, y pedagogich, dal personal dl museum de Tor, dai diretours dles scoles ladines fora per les valedes, dal personal dla Rai ladina a Bulsan, dal personal che laora pro valch foliet: Usc di Ladins, Tras, y samben dai oms che fej pert dl aparat partitich, dutes chestes persones é vegnudes cherdedes ite dal assessour Florian Mussner a Bulsan per fé n pue l pont sun l svilup dl laour y per audì valch proposta per mioré.









Al à metù man l president dla Jonta provinziala, Luis Durnwalder, dijan atira che vigni grup linguistich chilò te Sudtirol à la poscibelté y la liberté de se svilupé. I ladins, la comunité plu vedla y plu picera de Sudtirol, é juda plulere endò pro la ultima cumpeida dla jent. L proporz i dà na man. L sistem paritetich tla scola é dessegur ideal, ma i ladins mess  ence “einbauen” (mete ite) sie lingaz tla scola a vigni livel y tegnì cont de sia modernisazion y atualité. La parola “Ladin dolomitan” ne àn nia audì, ma sie conzet podòven zenzauter odei ite anter les righes. Durnwalder à spo recordé valgugn pilastri fac da la Provinzia per daidé la comunité ladina: L Istitut cultural, l Istitut pedagogich, l museum ladin y la “enjonta per pendolars”, l aiut finanziar ai ladins che laora fora dles valedes, ma che abiteia tles valedes. Al á ence recordé l aiut a l’informazion: La Usc di ladins, la TV. Al s’à  y se proa pro vigni gremium a na moda che tla Conzescion nueva dl Govern da Roma i ladins giate plu lerch. Dessegur giata duc i trei grups chilò de Sudtirol l sostegn da la Provinzia, souradut l grup plu debl, ma i ladins mess tò pert n pue deplù a la vita politica y vegnì souradut con propostes concretes de miorament. 
L assessour a la cultura todescia, Bruno Hosp, à recordé n pue dantfora l tema zentral dl Di en chestion: L raport anter Cultura, Natura y Turism. N tema -àl dit- che é bele da 10 agn encà argoment de discuscion. Ala se trata de n “Spannungsfeld”, vuel dì de n ciamp de tension. La jent chier n “spiritueller Genuß”, n godiment spiritual. Te chest vers pò daidé do l lingaz, che mess cresce zenza ruvé a fondamentalisms. Ence Hosp ne rejona nia de Ladin dolomitan, ma de alesiré l lingaz.
     L assessour a la cultura taliana, Luigi Cigolla, à recordé en curt da olà che al vegn, dai creps de Fascia y ch’al é spo resté a Bulsan. L soul  reladour che à recordé che ladins é ence chi da Souramont y i Fascians. Ence chisc -àl dit – dess ruvé sot Bulsan per formé la comunité de duc i ladins.
     L assessour Florian Mussner à rejoné dla “Valorisazion de nosta cultura y de nosc ncësa” recordan che an dess naouta tegní cont dles ressurses economiches de nost teritore y no demé de cheles ideologiches. Les raijes de nostes liendes é tla natura, tles montes, tla ontologia de nost teritore. L turism enfin a sen ne n’à nia mudé nostes carateristiches. I on abù persones che à sapù  da vedei dantfora l svilup dl turism tres na promozion graduala. Ala se trata de mantegní l ecuiliber anter natura y cultura. La mont se damana respet. La concurenza é grana y l svilup se damana profescionalité. I messon valorisé dut cie ch’é original: l mangé, l’artejanat, l patrimone dles liendes, nia manipolisé les tradizions, svilupé les archirides archeologiches (l ciastel de Gherdeina, i mulins da Lungiarü), mete en lum i luesc che dess vegnì daidés inant da la Provinzia, anuzé l parch natural de Al Plan, l museum ladin. Duc i fatours poscibli dess vegnì valorisés y poscibelmenter da nos enstesc y con l’aiut dles aministrazions di comuns.
     L diretour general dl Touring Club talian, dot. Guido Venturini, á tratè l tema: “Valorizzazione del patrimonio locale per lo sviluppo integrato del territorio”, en curt “Turismo culturale ed economico”. Do avei recordè l’emportanza dl turism a livel nazional desche fontana de scioldi, àl porté dant n valgugn ejempli de coche al dess vegnì fat per promueve l turism. La jent roda per n fin: per curiosité, per arichiment cultural, per fé sport, per conesce les carateristiches di posc’, per paussé, per conesce de autra jent, sies tradizions, sia organisazion y e.i. Al à recordé l caje de Ferrara, zité dles gran manifestazions d’ert, l caje d’Este con sie artejant, la Toscana che à svilupé n turism particolar. Pretene massa pò garaté n pericul, al pò ruviné valgugn raporc tla ciadeina dl turism: mudé i priesc, desdruje l’artejanat. “Il vero primato sarebbe un museo diffuso” svilupan dlonch l’ert per crié curiosité.
     L romanist grijon, dot. Chasper Pult, á svilupé l tema: Die schönsten Berge der Welt – Gedanken zur kutlturellen Identität”.  Al à mostré su la identité ladina tres cater imajes: L om vedl, l om joen, la mort y l lingaz. Les montes carateriseia nost teritore: “Die Menschen vergehen, di Berge bleiben”. L’identité dles montes nes porta te nos enstesc. L liber de Karl Wolf persoura nostes liendes, é l simbol de nosta identité tles montes. Al à mostré l liber “Ladinia” de Roland Verra liejan fora n toch olache al vegn rejoné de contradizions anter les beles montes entourn Ampez via y la scicaria taliana de feries te Ampez. “Der alte Mann Ladiniens” é les montes. l’identité ladina di joegn la veiden tla leteratura (Rut Bernardi), tles operes nueves (“Cognoms ladins” de Paul Videsott), di scritours joegn de Gherdeina, tl guant di joegn (la cravata plena de vedles ciases lassoura), duc ejempli de identité. I vedli ladins moriva scialdi te sia ciasa, sen muer la jent scialdi demé plu te ospedal, tles ciases de paussa. Tla Lumnezia, na val ti Grijons, àn crié na stua per i morc, olache an pò rejoné y fumé, sciche al vegniva fat dandavia te stua dant l mort. Ence chest n segn che an vuel mantegnì la vedla identité. Da ultim l lingaz, nosta identité primara. Do 20 agn s’à l “rumantsch grischun”, RG, consolidé. Dut deventa plu scempl: la publizité, la comunicazion y l’emportanza dla comunanza grijona. L plurilinguism nes tol nia la identité, ma al é enrichiment che ne dess mai jí a dann de nost lingaz. Con André Peer ves envieii a clamé pan l pan, sanch l sanch “um uns besser einander zu verstehen”, per nes entene miec.
     Hugo Valentin: Sce an pensa do sciche ala jiva pro dant da 40 agn, spo messonse reconesce che al é vegnù fat truep. Al bastassa conscidré les biblioteches. Al é miec ti cialé a les pertes positives che demé coiené y souradut laoré deberieda. (uc)

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

40 iadesc liet

Ortiede inant tres