Toponomastica ladina, cie regolamentazion?
Convegn dl assessorat, ai 20 de otober a Bulsan – Comiscion paritetica per la toponomastica zenza n raprejentant ladin
“En juebia ai 20 de otober vegniràl tegnì per l terz iade tl Parkhotel Laurin a Bulsan l “di dla cultura ladina”. L travert de chesta scomenciadiva é chel de traté tematiches che toca da davejin l grup de rejoneda ladina y che posse ence enteressé i autri grups linguistics.” Enscí l comunicat dl assessorat.
Nia dut cie che vegn scrit sun i toponims corespon a la verité.
L tema dl di dla cultura ladina reverda chest ann la toponomastica ladina. L convegn porta perchel l titul “Ladinische Ortsnamen – Welche Regelung?” N titul todesch per l dì dla cultura ladina. Cie che dij oramai dut: n segnal dla politica de subordinaziun di ladins sot i todesc.
Empruma saràl i saluc dles “autorités”. Spo fej sie referat Cristian Kollmann, n toponomast. Christian Kollmann é conesciù per sies posizions nazionalistiches che vuel tó ju oramai duc i toponims talians te Südtirol. Y per ne avei nia na gran comprenjion per i inoms ladins desche ence per na conescenza nia massa grana sun i inoms ladins. Enscí ova chest toponomast sostegnù dassen l’ipotesa che “Eores” fossa na creazion de Tolomei y nia n inom ladin. Ciuldí va pa l assessorat ladin a se do n tel personaje, ciuldì nia n espert de romanistica che conesc i inoms ladins? Y ciuldí personajes che vuel ben tó ju i inoms talians per i luesc todesc, ma nia chi todesc per i posc’ ladins ti enjignan enscì l troi a na ingiustizia con la vertola che chest é “historisch gewachsen”. La traduzion di luesc ladins dess vegnì lasceda desche “historisch gewachsen”, ma fajaràn mo l medem ence con i inoms ladins per i luesc todesc, ciamò plu “historisch gewachsen”?
Encer les 11.15 passaràn a na discuscion a na meisa torona con Mussner, Hermann Berger, comember dla Comiscion paritetica per la toponomastica, Edmund Dellago, Cristian Kollmann, Fabrizio Bartaletti dla Université de Genova, Lois Craffonara. Samben, tla comiscion “paritetica” n’él degun ladin – la comiscion n’é perchel nia paritetica, olá é la parité sc’al fala l ladin? Ence les denominazions é propaganda.
Tla lista de chi che fej discuscion ence Edmund Dellago sciche “espert de lingaz”. Dellago é dagnora sté contra les mesures plu emportantes per la mendranza ladina, sciche ensegnament adegué tles scoles o lingaz standard, y che á tl passé ence abù ben valch problem con la liberté de stampa (l assaut fat da la SVP a la RAI ladina à porté ence sia firma). Dellago é dantadut un: amich de partí de Mussner. Ciuldí endere nia envié zachei dla Union di Ladins o dla Union Generela, ciuldí nia zachei de chi che s’á dé da fé per dé fora chertes con i inoms ladins?
L soul inom de na porsona veramenter esperta y con n’etica per les rejons dles mendranzes é Lois Craffonara. Un n inom endere ne basta nia per salvé n “di dla cultura ladina”.
(mt)
Nun zum Thema Afers/Eores:
Die Behauptung, Eores sei eine alte ladinische Bezeichnung für Afers ist und bleibt falsch. “Eores” ist eine Kreation Tolomeis!!
Betreff: Afers / Eores Autor: Cristian Kollmann Datum: 28/08/2001 12:27:18 | ![]() |
Herr Taibon! Vielleicht sollte ich noch kurz zur Etymologie von Afers Stellung nehmen: Wir haben es hier mit einem vorrömisch-indogermanischen Namen *âperes zu tun. Dieses *âperes entspricht etymologisch genau unserem Wort Ufer (< idg. *âper-). Der Name Afers konnte demnach ursprünglich “Ufer” oder “Rain [am Bach]” bedeuten. Im Alpenromanischen wurde *âperes zu *âveres. Die Form *âveres gelangte ins Deutsche. Hier wurde *âveres zu *âvrs > *âvers > âfers und in der Mundart zu ôfers. Im Romanischen entwickelte sich *âveres über *âvres zu *âures und schließlich im Grödnerischen zu Ëures. Tolomei nutzte dieses Ëures für sein erfundenes Èores. Das ladinische ëu klang im offenbar zu wenig italienisch. Daß aber “richtig” italianisiert lad. Ëures aber Apres (vgl. grödn. cëura, ital. capra) lauten müßte, konnte Tolomei klarerweise nicht wissen, war er doch ein sprachwissenschaftlicher Dilletant, wie so mancher seiner Nachfolger. Wer von den Ladinern sagt Ich weiß sehr wohl, daß in modernen Gadertaler Lehrbüchern oft Eores zu finden ist, allerdings frage ich mich, wie ernst diese Form zu nehmen ist, da Eores innerladinisch unerklärbar ist. Es sei denn, man rechnet mit einem Import aus dem älteren Deutschen (so wie z.B. Jeo, Jevun für Säben). Der Name Eores ist daher mit Sicherheit nicht primär, sondern – seine tatsächliche Existenz vorausgesetzt – wurde über älter dt. *âvers importiert. |
Betreff: Afers / Eores Autor: SSB – Online Team Datum: 29/08/2001 11:00:00 | ![]() |
Sehr geehrter Herr Videsott, wir danken Ihnen sehr für Ihre wissenschaftlichen Ausführungen hier! Die Diskussion, ob es ein historisches ladinisches „Eores“ für Afers gibt oder nicht, überlassen wir den Experten, die sich darüber offensichtlich nicht einig sind.
|


1 iadesc liet