Miec ester raprejentés per podei dì la sia
Devers les lites comunales ai 6 de november 2005: Seira con i candidac dla lista LADINS, Luigi Spagnolli, Bepe Detomas y Carlo Willeit a Bulsan

Dolores Dariz y Walter Enrich entratant la prejentazion dl program dla lista.
N comentar: l peis de na comunité tla politica
Chesta aisciuda fòvel sté n moment de crisa a Bulsan, la lista ne fova nia plu vegnuda metuda su tla pruma roda. Chesta seconda poscibelté de lites nueves ne podòven endere propi nia se arjumé via. Na cornisc musicala dret plajoula é vegnuda sporta dal Cuartet Göma con Iarone Chizzali, Tone Gasser, German Gasser y Franz Comploi.
Al ne é nia valch da nuef che rodunt la SVP ti à l spiso (de perde sia egemonia politica) a na raprejentanza autonoma di ladins y ne pesima nience de laoré adum con la man dreta taliana de AN y Unitalia per jí decontra. Tl comun de Bulsan àla voté, desche AN, contra scrites per ladin sun edifizes publics, p.ej. sun l Teater Nuef Comunal. Ence tla chestion dla Ciasa Alberch àla laoré contra na gestion autonoma da pert di ladins che la Consulta se ova damané per ti jí miec adencontra ai bujegns di ladins.
Entratant la seira él ence stort pro l candidat da ombolt Luigi Spagnolli a porté n salut. Al à confermé de ester deplen a una con l program dla lista y che al se aficiarà a na moda che i ladins giate na majera visibelté tla zité de Bulsan anter l auter con deplù scrites per ladin sun edifizes emportanc y ti asseguran inant sostegn finanziar a la Consulta y a les iniziatives ladines. Bele sen vegn i ladins saludés a les portes de Bulsan ence con la dizion ladina sun la scrita luminousa: “Benvegnus a Bulsan”. Con marevueia de trueps àl dit de capì ladin, àl pu enstes tout pert dant da 15 agn a n curs metù a jì da la Comunanza Ladina a Bulsan.

Per cie che reverda la chestion dla lege 482/99 ne veid Detomas nia ite che la Generela ne dess nia giaté na funzion, se tràtel pu de n organism de coordinament y de proposta che se dà ju dantaldut con chestions culturales y linguistiches, ciamps sun chi che la Generela laora da diejenes de agn.
Carlo Willeit se à tamben declaré dassen content che la lista é endò en pe a Bulsan. Propi da Bulsan fòvel pié via dant da 15 agn l Moviment Politich Ladins, n prozes de autoorganisazion politica con n grum de idees che à auzé l livel de autocoscienza da n livel cultural a n livel sozio-politich. Sce ti agn ’80 rejonòven tres demé de 2 grups linguistics, te dutes les leges y te duc i regolamenc, se à chest mudé.
Na particolarité dla lista LADINS a Bulsan é dessegur chela de tó ite candidac da dutes les valedes ladines: fodoms, fascians, badioc y gherdeines, n bel ejempl de vueia de unité ladina che dess ence ester d’ejempl a les valedes ladines.
N comentar a la seira:
Na seira scempla, ma rica de contegnù, dessegur nia da stufé, na lignola de propostes, de osservazions y de consciderazions d’utl per l vignidì ladin. La seira à metù man con la “memoria”, recordan cie che la Consulta per i problems di Ladins a Bulsan à fat te 15 agn de prejenza tl Consei de comun. Na cossa é segura, che zenza la raprejentanza ne éssen mai arjont cie che an pò mostré su encuei. La memoria: la Comunanza Ladina de Bulsan é garateda plu busienta, à tout coscienza, de sia identité, de sie lingaz, de sia cultura y tradizion. Cie che pò valei tles valedes ladines, chest dess ence podei valei ti maiours zentri dla provinzia. L ofize dla Consulta é deventé na senta dl dialogh, de mediazion, de aiut per la jent dles valedes che mess vegnì a Bulsan y che gonot ne sà nia olà via y co se splighé, ma souradut él deventé n zenter de ascuté pro y ascuté su i ladins de Bulsan, dantfora les persones atempedes che vegn con de vigni sort de problems. Chest spliga la sensibelté dl vers dles persones atempedes che viv te ciases de paussa y autres, che an pò lieje tl program dla lista. Ma an à ence pensé ai joegn che vegn da les valedes per laoré a Bulsan, se batan per la Ciasa Alberch che en pratica é enjigneda. Les dificoltés vegn sen propi da chi che se autodeclareia da tres amisc di ladins, ma che fej dantaldut si enteresc, la SVP. La Consulta à ence arjont l trilinguism per sie personal a Bulsan y ala à metù a jí mostres y convegns de gran valuta. Ala é deventeda n pont de referiment per duc i ladins che viv a Bulsan y al fossa dret da avei la mueia, sce ala essa da tomé fora, gauja la mancianza de raprejentanza direta di ladins te comun. La memoria dla Consulta é dantdaldut vegnuda fata da Dolores Dariz, aconsiadessa ti ultims 5 agn. La seira é spo juda inant con l intervent dl deputat Bepe Detomas che à sotlinié tant che al é emportant ti dé l sostegn a Luigi Spagnolli per la continuité dla politica de comun y souradut per garantì n cheder de toleranza tla vita zivila. N laut a les persones che se à dé ju per mete en pe la lista desche raprejentanza direta di ladins che é dassen emportanta per crié solidarieté y formé n grup politich. Con desplajei àl spo rejoné dla lege litala nueva, olàche i ladins ne à plu nia da chirì. L sistem proporzional dla Ciamena tol su l sbarament che deventa realté deberieda con l prem de maioranza. L sbarament é “a uso e consumo” dla SVP, n sbarament che ti garantesc vantajes a la maioranza y ciastieia la mendranza, samben chela ladina. Al deventa imposcibel mostré su l peis dla comunité ladina. Per cie che reverda la lege 482/99 statala ne déssen nia se fé de gran ilujions, ajache al ne vegn nia rejoné de costituzion de n organ istituzional nuef, ma de n organism de coordinament dles propostes y consulenzes a vantaje dla mendranza spidiceda su te deplù provinzies y regions. Chest organism ne à nia podeis speziai y al pò demé coordiné cie che al vegn aconsié da si componenc, che al sie anter chisc componenc ence i ombolc é na cossa giusta y normala, davia che an rejonarà ence de stredes, de ambient y e.i.i., ma l aspet plu relevant sarà zenzauter chel cultural y linguistich y te chest ciamp é plu enjignedes les unions culturales, en particolar i Istituc Culturai y la Generela. Tó ite perchel tl organism ence la Generela deventa na cossa fondamentala. Trent à bele dé pro y an stenta da vedei ite a cie moda che Bulsan fej tant de dificoltés.
|
![]() |





Al me plej
(0)Al ne me plej nia
(0)


2 iadesc liet