Chiocchetti, Mussner, Willeit y Moroder a confront enseira
Nò de Florian Mussner al lingaz scrit ladin standard y scì a n lim lital – Mussner a Chiocchetti: l fascian tira plu al talian – Willeit: l moviment politich LADINS jirà inant – Moroder: nia dut é merit dla Svp
Enseira (30.10.2003) él ju en ona tla trasmiscion Bancorin dla RAI Ladina n confront anter i esponenc politics Florian Mussner (Svp), Luigi Chiocchetti (UAL), Carlo Willeit (LADINS) y Leander Moroder (Verc) sun sies vijions y posizions politiches. La trasmiscion é vegnuda modereda da Erwin Frenes. La pruma domanda é juda a Carlo Willeit cie che el nen dij che la lista LADINS ne ti l’à nia fata a d’arjonje n mandat. Willeit: “Chest arà dessegur conseguenzes grieves, ajache l prozes de emanzipazion metù a jì da la lista LADINS se ciafa na gran arfereda o restarà enfinamai chiet y al sarà scialdi rie da pié l jol endò”. Ma Willeit ne vuel nia la dè su, “ence sce al parenta, desplej y che al é rie da capì l resultat de chesta ultima vela. Empò, passa 4000 oujes é na bela cumpeida y l moviment di LADINS jirà inant per sia streda y per l interes dla jent ladina.”
Florian Mussner se enjigna depierpul a tò tles mans les brenes y “sta a desposizion dla Svp per les enciaries che an vuel ti sourandè”. Al tolarà tost su contac politics, per mez november él vedù dantfora na enconteda con i ombolc de Gherdeina y dla Val Badia deberieda con i funzionars Svp dles does valedes per vedei desche ala dess jì inant.
L raprejentant de Fascia Luigi Chiocchetti à dit che Fascia, na valeda che à na gran tradizion de ester de mendranza ladina y che sà ence de ester bendebot de pilaster economich-turistich tla provinzia de Trent, dess vegnì reconesciuda con n majer peis politich, ciuldì pa nia con n post te jonta a Trent tl govern Dellai.
Lista LADINS y conseguenzes diretes dla desfata litala: Willeit Carlo dij che les conseguenzes sarà bele a curta veduda scialdi grivies y nia da souravedei. A Bulsan sparéscel la ousc y la figura di LADINS. Al sparesc la frazion politica dal parchet politich dl Consei. De autonomia de posizions tl Consei ne vedaràn degugn festucs y degunes pedies plu: i LADINS se cruziova enstesc di problems, de sies chestions y la lista LADINS à cialé de tré fora l miour te chisc ultims 10 agn y chel ti é ence garaté aboc: n majer reconesciment di ladins tla mudazion dl statut tla forma de leges, pro la lege litala, pro la lege sun i referendums, ma giut nia dlonch y dut. Willeit: “Chel che i adoron é n bon statut de autonomia, na mioura regolamentazion dla proprozionala, la ofizialisazion dl lingaz, de plu sostegn al lingaz, de plu raprejentanzes: tl TAR, tla RAI, tla comiscion per la toponomastica, tles comiscions legislatives y e.i., davia che chestes é les fondamentes per na populazion”. “Dlonch olà che i ladins à da avei na ousc nes ovanse festidié”, à enjonté Willeit. “Chesta ousc autonoma é sen tomeda y al sarà rie avei de bones leges, davia che demé i ladins conesc miec sia situazion y si problems”.
Per cie che reverda la lege litala nueva à Florian Mussner dit che el é per n lim lital per i partis. Contrars i LADINS che ova prejenté enlaouta (1998) n recurs a la Court Costituzinala che ti à dè rejon. Daverta la domanda sce la Svp pò jì soura chesta sentenza costituzionala fora che dij clermenter che per i Ladins ne pòl nia vegnì aplichè n scialier lital.
Sun la constatazion de Erwin Frenes a Luigi Chiocchetti che al é vegnù critiché te Fascia che la UAL é tres deplù n partì lié a certli economics y che ala met viadedò i valours de cultura y de lingaz à Chiocchetti responù che “da les litazions àl audì fora da la jent che al é vegnù rejoné massa de mendranza, de autri depierpul aratova che al é vegnù rejoné demè de zirconvalazions, de implanc portamont, de robes concretes”. Per Luigi Chiocchetti se tràtela de jì inant con i valours dl moviment ladin y tl medem temp de i coniughè con i bujegns concrec.
Carlo Willeit arata che al ne é pa nia tant veir che al sie vegnù metù dantfora demeztroi demè la chestion etnica. Ma al é cler che dut taca adum. L bensté de na mendranza depen da les rejons che ala à, desche i todesc sà dret ben. L medem volòven arjonje ence per i Ladins. I Ladins mess ruvé a na segurté per sie lingaz, zenza pòn se desmentié dut l discurs entourn na mendranza. Y chestes rejons fondamentales ne veidel nia respetedes tla Svp. Willeit: “Al è na desferenza sce i pò dì fora mia minonga liberamenter o sce ie son taché a les idees y a les propostes dla Svp che à n grumon de d’autri interesc. Per ejempl: chi ne à pa nia volù l assessour de dert per i ladins? La Svp. La Svp se à dé da fé te chest contest a renunzié a les rejons di ladins per conduje inant sie “assessour cherdé”. L govern talian à dit de scì a n assessour de dert, la Svp à dit de no, chesta é la verité, l rest dut monzenaries”, à dit soz Willeit ti confronc de Mussner.
Leander Moroder ti à dé rejon a Carlo Willeit. Tla provinzia da Bulsan ne vélel nia les rejons per duc unfat. Dutes les regoles messessa valei prinzipalmenter per duc: n ladin pò deventé president dla Republica Taliana, papa y enfinamai sant, ma nia President dla provinzia da Bulsan, nia da creie. Da Mussner se aspétel che al mete sun meisa sies oujes y che al sie bon de les fè valei. La contradizion: Bulsan à arjont la autonomia da Roma, ma sen ne vuel la provinzia nia la dè inant ai comuns y a les valedes ladines.
Sun la domanda a Florian Mussner cie che al se tol dant: “Adum con la Svp fajaronse de beles propostes, i nes daron da fé per les raprejentanzes di ladins, cie che me sta a cuer é l laour tl ciamp sozial y tla economia olà che ie é bele esperienza.”
Per cie che reverda l lingaz standard (LS) é l raprejentant fascian Chiocchetti plenamenter a una de porté inant chest projet. Dut l contrar Florian Mussner: l Istitut Ladin é tl laorè sun chest y l stude va inant, ma cis truep ne àl nia dessouroura. L assessour se sciauda ence .. Mussner: “Ma percie messéssen pa mudè nost lingaz? Nos de Gherdeina rejonon Gherdeina y i Badioc badiot.” Mussner é dla minonga che per introduje ofizialmenter n lingaz scrit standard messéssen damané denant la jent te n referendum. Te vigni caje nia mudè dut cant per i autri, ciuldì che i fascians o i ladins da souramont l vuel. Te chesta ocajion ti à Mussner ence dè na ficeda a Luigi Chiocchetti, dijan che sie ladin-fascian che al rejona entratant la trasmiscion tira cotant plu sun l talian che “nosta rujeneda”.
Leander Moroder à perié Mussner y la Svp che ala tegne cont y veide ite che sun l ciamp dla cultura ladina à laoré te chisc ultims 50 agn truepes lies, unions y persones, ence nia liedes al partì Svp y chest méssen reconesce: nia dut é merit dla Svp. Per cie che reverda l ladins Standard, à Moroder afermé che l model de standard à na rejon de ester y che an pensa demé de adaté valgugn particolars per che al vegne azeté de plu da la jent.


1 iadesc liet