Da la Comunanza Ladina a Bulsan

 


A Acuileia,  vedl zenter de cristianisazion dles Alpes


Al ti é vegnù scinché a la Comunanza Ladina de Bulsan la Bibla furlana – Da Acuileia é pieda via la cristianisazion de nosc raions – Jevun depenova da chesta senta



(if) Desche vigni ann à la Comunanza Ladina ence chest ann metù a jì n viade cultural pro na mendranza etnica. L ann passé sonse stés a Giazza/Ljetzan y a Lusern, does ijoles todesces tl Veroneis y tl Trentin; chest ann onse pensé de jì per doi dis, dai 20 ai 21 de setember, tl Friul per l secont iade per conesce plu damprò la realté culturala di ladins furlans. Al viade àl tout pert 38 sozes y amisc dla Comunanza ladina de Bulsan. Do avei vijité la basilica de Acuileia, vedl zenter religious y senta vescovila, olà che al à metù man la cristianisazion de nost raion, onse vijité la cripta dles escavazions y chela di afresc’, spo sonse ruvés a Cividat, n iade capitala di Longobards: na zité neta y con de beles ciases tl zenter storich comededes fora dret dalvers. I on vijité l pice templ longobard, l museum archeologich y l pont dl Malan. Da seira onse podù apriejé i ceifs  (speises) furlans te n restorant tipich dl post.


Sun l retrat: la basilica de Acuileia, vedl zenter religious y senta vescovila che à deraié la fede cristiana te dutes les Alpes orientales y sourafora.

Sun l retrat chilò dessot: la bela zité de Cividat/Cividale tl Friul con l pont dl malan, una na etapa dl viade.


L secont di sonse piés via y i son ruvés a Gemona/Glemone, olà che l scritour y raprejentant dla cultura furlana Renzo Balzan nes à porté i saluc dl comun  y nes à ospité  tla senta dla redazion de “La Patrie del Friul”. L signour Balzan ti à scinché a la Comunanza trueps libri scric per furlan, anter chisc ence la traduzion di cater vangelesc che va enscì a engrandì la biblioteca de nosta assoziazion. I on podù vedei con na vijita aviseda la gliejia de “S. Maria Maiour” fata su danuef te demé diesc agn do l tremoroz dl 1976.
Do marena sonse piés via per Plodn/Sapada, olà che ciamò encuei – ence sce tres de manco – végnel rejoné n dialet carinzian y olà che i on podù amiré les truepes ciases da paur fates su de legn, i biei ciofs sun i balcons y les beles montes entournvia. Spo onse tout la streda per Misurina y la val de Puster y i son ruvés a Bulsan da seira. Al é sté n viade dret garaté che nes à dé la poscibelté de ruvé plu damprò a la cultura y a la jent furlana.
N dret dietelpai al Franco Doné che se à endò cruzié sciche al toca de dut. N dietelpai ence a duc chi che à tout pert y che à volù sostegnì la Comunanza Ladina. Per i contribuc ti vàl n rengraziament a la Provinzia Autonoma de Südtirol y al Comun de Bulsan.


L President
Ivan Lezuo

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

1 iadesc liet

Ortiede inant tres