Cursc universitars, daverc a duc i interessés




Marketing cultural y lingaz de mendranza


Cursc a la université, sezion ladina a Persenon: lingaz y marcé, lijendes ladines anter tradizion y reelaborazions

Ence tl semester da d’isté 2008 pieta la Repartizion Ladina dla Facolté de Scienzes dla Formazion dla Université Ledia da Bulsan cursc opzionai, che pò vegnì frecuentés da interessés desche “student ghest”. Ai ensegnanc ladins  pò i cursc ti vegnì reconescius desche ativité de formazion.

 

Marketing cultural y lingac de mendranza (Codesc 13021)

Tla Ladinia végnel metù a jì vigni ann n grumon de manifestazions de emportanza nazionala y ence internazionala, che ciafa gran resson ti mass-media. Davia che la jent dl post sà da rejoné almanco doi o trei lingac y an veid chestes manifestazions sciche ocajion da fé reclam foradecà, ne ciafa te chestes ocajions l lingaz local, l ladin, sovenz nia la lerch che al se meritassa. I savon che l ghest de cualité ti ciala tres deplù ence a la oferta culturala de na destinazion turistica, à d’autri raions alpins bele da n pez metù man de ne reclamisé nia demé la natura y sies infrastrutures, ma ence lingaz y cultura dl post. N espert de marketing svizer prejentarà n valgunes propostes che an podessa sourantò ence tla Ladinia. L curs de 30 ores é – con pueces ezezions – tres de juebia da les 14.00 a les 16.00 y vegnirà tegnù per todesch o per talian, aladò dles competenzes linguistiches dla maioranza di scric ite. Chest é l program menù:

13.03.08 Prejentazion dl curs ;

20.03.08 Nozions de basa dl marketing

27.03.08 Marketing turistich (target groups, contegnus, USP)

03.04.08 Marketing y contegnus culturai : « vene » la patria

16.04.08 Fova Obelix n ladin? La storia sciche fatour de identité

17.04.08 Azes ence per chi dl post: museums y zentri culturai y sie potenzial

05.05.08 La toponomastica sciche poscibelté da trasmete cultura

08.05.08 N flirt con i ladins – usanzes y tradizions

15.05.08 Encherscimon: mujiga sciche fatour d’identité coletiva

19.05.08 L lingaz esprescion dla identité culturala – les chances dl plurilinguism

22.05.08 Lingaz de mendranza: prejenza, visibelté, imaja, prestije

26.05.08 Facts&Figures y funzionalité (mass-media, economia, aministrazion)

29.05.08 Manifestazions sportives: dal „Engadiner Skimarathon“ a la „Maratona dles Dolomites“

05.06.08 Leteratura y trasmiscion culturala

12.06.08 Resultac y poscibeltés de aplicazion

 

Lijendes ladines anter tradizion popolara y (re-)nasciuda leterara (Codesc 13022)

Vignun de nos à audì rejonan dla lijenda de Fanes. Mo cie é pa vedl, autentich y original y cie é pa enjonta leterara y reelaboraziun da pert dl editour Karl Felix Wolff? Cie é pa mitologia, cie poejia, cie enjonta y mistificazion leterara? N espert dla materia analisarà chestes domandes tratant l curs de 30 ores che vegnirà ence tegnù – con pueces ezezions – de juebia da les 16.00-18.00. L curs vegn tegnì per ladin. L program tl menù:

13.03.08 Prejentazion y struturazion dl curs: Finalités, metodologies, interpretazions

19.03.08 Definizions y problematiches dla lijenda: La tradizion orala y l problem dla documentazion dai Fredesc Grimm aldidancuei

20.03.08 L corpus dla lijendes ladines: Raions, argomenc, formes y esprescions

27.03.08 Analisa de ejempli emblematics de lijendes ladines singules : I creps sclauris, Soreghina, Laurin

03.04.08 La formazion de zicles de lijendes : Zicle de Fanes

09.04.08 Analisa avisa dl zicle de Fanes: Tematiches, personajes, ambient

10.04.08 Les particolarités uniches dl zicle de Fanes: Mitologia, poejia

17.04.08 La problematica dla tradizion da Hugo De Rossi a Karl Felix Wolff: Mudazions, enjontes, mistificazions leterares

24.04.08 Teories sun la lijenda de Fanes: Vijions archetipiches, matriarcat, archeologia

08.05.08 Confronc anter la lijenda de Fanes per autres tradizions epiches: Contaminazions con l Nibelungenlied y autres operes leterares

15.05.08 La fortuna critica y la rezezion dles lijendes ladines “Dolomitensagen” y les conseguenzes, epigons talians y todesc

22.05.08 Polemiches interpretatives y academiches: L problem dla originalité y dla reelaborazion

29.05.08 L impuls a la produzion leterara ladina: Da Tita Alton y Giosef Brunel enchin al didancuei

05.06.08 Poscibeltés didatiches dles lijendes ladines: Ejempli y propostes de laour per ensegnantes

12.06.08 Valutazion finala y interpretazion critica: La prejenza dles lijendes ladines tla leteratura, ti media y tl sentiment coletif

 

Informazions emportantes: dutes les lezions vegnirà tegnudes a Persenon tla Facolté de Scienzes dla Formazion y sarà per ladin. Per podei se scrive ite sciche student ghest végnel damané la matura. Informazions plu menudes soura les condizions d’iscrizion é da ciafé tl secretariat di studenc dla Facolté de Scienzes dla Formazion (0472/012200); i formulars pò ence vegnì desćiariés dal internet (http://www.unibz.it/students/secretariat/auditors/index.html?LanguageID=DE).

Per les lezions él da paié 50,00 €. Chesta é na tarifa particolarmenter bassa, aproveda dal Consei dla Université Ledia de Bulsan sun proposta dl Consei de Facolté y dl dr. Theodor Rifesser, sciche mesura de sostegn aposta per l grup linguistich ladin.

Informazions plu avisa sun vigni curs sciche ence sun i termins pòn ciafé dal prof. Paul Videsott (paul.videsott@unibz.it).

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

1 iadesc liet

Ortiede inant tres