Curs de rumanc intensif a Scuol – Grijons




Les ventes de n standard scrit é propi cotantes 


CURS DE RUMANC A SCUOL (GR) – TL ANN DE SCOLA 2007/2008 SOURANTOL 23 COMUNS L STANDARD SCRIT RG ENCE TE SCOLA 


Al  s’à sclut ju i dis passés a Scuol l curs intensif de rumanc endrezé via da la Lia Rumantscha (LR). Al ne fova nia prevedù lezions soura  “l rumantsch grischun” (rg). Ma empò à abù i trueps partezipanc al curs l’ocajion de audì n valgugn detais persoura l lingaz scrit ofizial nuef di Grijons (tres la lege sun i lingac dl 2006): l “Rumantsch Grischun”, l standard scrit.


Barbla Etter, la reladoura pro l curs.


    






L Ladin standard, na ocajion per se unìFabio Chiocchetti: apel a unì les forzes – Leander Moroder: la discuscion sun la doura dl LS é desche la discuscion sun la senia di agnui



“Tré dancialà deplù”

Intervista a Barbla Etter da Madulain/Engiadina Auta, studenta de romanistica a l’université de Fribourg y atualmenter per n semester  a la université de Persenon
Reladessa é steda la joena linguista y colaboradessa dla LR,  Barbla Etter da Madulain. La joena conesc dret ben les Dolomites. Ala à ence studié per  sies meisc tla Université de Persenon. Te sie referat àla rejoné en curt dla storia, dla composizion, dla adoranza y dles “perspetives dl Rumantsch Grischun”. Ala à metù man l referat  dijan: “encuei ne pò plu degugn pretene da ne avei nia da en fé con l rg”. Barbla é romanista y ala à studié lingac, storia y jornalism tla Université de Fribourg. Ala laora da n ann encà pro la LR a Cuira. Al moment se dàla ju con la elaborazion dl dizionar puter y ala fej de vigni sort de traduzions. Souraldut éla aficeda pro l RG. “Il rg vus accumpogna durant vos minchadi e vus sta perfin fitg dasperas”, àla enjonté. De marevueia ti àla sapù ai partezipanc canche ala à dit che ela adora demé “Las bancanotas svizras che sun inscrittas eir in rg”. Ala à spo prejenté na lignola de produc da vignidì che à encuei n inom o na descrizion per rumanc. “Il rg es preschaint, in ün möd aunch’innozaint e flaivel, ma el es cò e vain druvo“. La funzion (la devisa) dl rg é chela de tó ite  la luegia dl todesch y nia chela de paré demez i idioms. Al dess arjonje na posizion ampla ti Grijons desche l todesch standard à arjont soura l dialet todesch svizer. Do mia minonga à l rg na gran emportanza. L rg é na chance per i idioms, “la fructificaziun vicendaivla”.

     Da me enfora é  l rg n pont de contat anter i idioms. Al semplifieia l contat anter les persones che rejona n auter lingaz dal sie y che à empò l sentiment de fé pert dl medem grup linguistich. L rg é na bona fondamenta per varenté l rumanc. L gran dizionar dl rg vegn amplié y adaté vigni dì. Al embracia bele passa 200.000 paroles y esprescions  che adateia l rumanc ai temps moderns. Chestes paroles pò samben vegnì anuzedes per crié paroles nueves ti desvalifs idioms y ales sostegn a chesta moda ence l svilup di idioms. D’autri vantajes dl rg pò ester chisc: la conzentrazion dles forzes, n majer deslariament, la prejenza tla vita da vigni dì, n renforz dla coscienza linguistica … L rg dess ti dé al lingaz rumanc plu emportanza y n maiour prestije. I rumances dess avei plajei da rejoné sie lingaz. Vignun dess naouta ejaminé cotant de ventes che l rg ti sporj al lingaz rumanc en general y sce al é senzier vedaràl ite che chisc vantajes é danz trueps.

    Do l referat de Barbla él vegnù a lum l tema dl rg te scola. Etter à fat en curt la storia dla legislazion da pert dl govern ciantonal grijon a revert l material per les scoles che sarà demé plu a la leta per rg. Spo àla dit che bele da chest auton inant saràl 23 comuns “pioniers” che metarà man con l rg te scola. L’ann che vegn saràl ence la outa de Glion. Aladò dl govern dl cianton  dess perdret duc i comuns con scoles rumances tó ite l rg te scola ti proscims agn. La pruma fasa de introduzion dl rg te scola é steda bona y chest podessa crié na dinamica positiva ence per i autri comuns.

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

6 iadesc liet

Ortiede inant tres