Costituzion europeica: cie delujion per les mendranzes!
I Catalans tla Spagna se damana reconesciment ence a livel european – Una dles prumes plures costituzionales podessa vegní da Barcelona

Deguna speranza enscí per rejonedes che vegn adoredes da cenc de milesc de persones desche l ozitan, l breton, l furlan, l walisian y e.i. Tl test costituzional végnel rejoné genericamenter de na diversité lenghistica da tegní cont desche richeza, ma nia de cie che i Catalans y l Govern spagnol de Zapatero ova proponú y ghiré, vuel dí l reconesciment tla Costituzion dl Catalan, dl Basch (Euskera) y dl Gallego desche lingac ofiziai dla Spagna y con chest dla Union Europea; perauter desche l engleis y l gaelich tl’Irlanda. I Catalans, en particolar, se damana ciuldí che i irlandeisc pò ti scrive a les istituzions europeiches te sie lingaz, depierpul che passa 6 milions de rejonadours de catalan, de plu che irlandeisc, ne á nia l medem dert. N colp dur per les mendranzes europeiches zenza stat en general che ne pò – anter l auter – nience giaude de n program comunitar dediché a d’eles. Ma la Catalugna con sia capitala de livel europeich, Barcelona, podessa deventé tost la tiza che desloj na politica nueva a livel europeich, sburlan do che al vegne definí standards nuefs tl raport Union Europeica – nazions zenza stat. Ala podessa defata spenje do con na plura a livel costituzional. Sun la cherta l teritore linguistich catalan che se desten da la Francia, Spagna, Isoles Baleares enfin a Alguer tla Sardegna.
Articul sourantout da www.lenghe.net .


1 iadesc liet