Convenzion provinzia de Trent – Union Generela

 


Trent deida la Union Generela


Enier da seira él vegnù firmé a Trent la convenzion trienala Union Generela-provinzia de Trent – Sostegn a la USC – Trent reconesc ence l ladin standard


La USC di LadinsLa provinzia de Trent varieia inant con sostegnì les comunités de mendranza. Enier da seira él vegnù sotescrit a Trent la convenzion anter la Provinzia Autonoma de Trent y la Union Generela di Ladins dles Dolomites, editoura de La Usc di Ladins, slarieda con passa 4.000 copies tl raion dles Dolomites. A chest organ de stampa ti végnel dé l majer peis per tegnì adum y conduje adum la comunité ladina.


 

Per la provinzia de Trent á firmé l president dla jonta Lorenzo Dellai y per la Generela l president en ciaria, Michil Costa. La convenzion ti garantesc a la USC n sostegn plu lonch tl temp y plu avisa enfin a la fin dl 2007, canche la convenzion pò endò vegní renoveda. L contribut se la roda encer i 60.000 euro al ann. A d’enjonta dl contribut finanziar à chest sostegn na valuta plu ampla y lergia che se enchedra tla politica de Trent di ultims temps de sostegnì les mendranzes y de reconesce l laour porté inant da diejenes de agn da la Generela.
Dellai à sotrissé che la provinzia ti ciala dret de bon uedl a la unité di ladins dles Dolomites y coche al ti ova bele dit en l’edema passeda a la delegazion di ladins de Belun, ál reconfermé: “Nos son a una con dut cie che deida renforzé la identité linguistica y culturala dla mendranza ladina y i nes aodon che al se svilupeie tost formes nueves de coordinament anter i ladins te cheles che la Generela dess avei na funzion emportanta adum ai 18 ombolc y ai istituc culturai ladins”.
Dret content se á desmostré ence l president dla Generela Michil Costa, acompagné te chesta ocajion dal vedl president Nani Pellegrini y dal conseier ladin Luigi Chiocchetti.
“Per na comunité de mendranza”, á dit Chiocchetti, “ne él nia na bisinela podei avei te ciasa vigni edema n foliet te sie lingaz, ma al é valch dret de emportant, de fondamental”.
La Usc di Ladins à raijes sotes tla storia ladina, ala à abù plu predezessours (L amik di Ladins/Der Ladinerfreund, dal 1949 enfin al 1972 “Nos Ladins”). Ala testemonieia la volonté dla comunité ladina de volei souravive.
Tla convenzion se oblieia La Usc de ti dé anter l auter lerch a les comunicazions de carater istituzional dla provinzia de Trent per cie che reverda la comunité ladina de Fascia. (m.p.)

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

2 iadesc liet

Ortiede inant tres