Convenzion provinzia de Trent – Union Generela

 


Trent deida la Union Generela


Enier da seira él vegnù firmé a Trent la convenzion trienala Union Generela-provinzia de Trent – Sostegn a la USC – Trent reconesc ence l ladin standard


La USC di LadinsLa provinzia de Trent varieia inant con sostegnì les comunités de mendranza. Enier da seira él vegnù sotescrit a Trent la convenzion anter la Provinzia Autonoma de Trent y la Union Generela di Ladins dles Dolomites, editoura de La Usc di Ladins, slarieda con passa 4.000 copies tl raion dles Dolomites. A chest organ de stampa ti végnel dé l majer peis per tegnì adum y conduje adum la comunité ladina.


 

Per la provinzia de Trent á firmé l president dla jonta Lorenzo Dellai y per la Generela l president en ciaria, Michil Costa. La convenzion ti garantesc a la USC n sostegn plu lonch tl temp y plu avisa enfin a la fin dl 2007, canche la convenzion pò endò vegní renoveda. L contribut se la roda encer i 60.000 euro al ann. A d’enjonta dl contribut finanziar à chest sostegn na valuta plu ampla y lergia che se enchedra tla politica de Trent di ultims temps de sostegnì les mendranzes y de reconesce l laour porté inant da diejenes de agn da la Generela.
Dellai à sotrissé che la provinzia ti ciala dret de bon uedl a la unité di ladins dles Dolomites y coche al ti ova bele dit en l’edema passeda a la delegazion di ladins de Belun, ál reconfermé: “Nos son a una con dut cie che deida renforzé la identité linguistica y culturala dla mendranza ladina y i nes aodon che al se svilupeie tost formes nueves de coordinament anter i ladins te cheles che la Generela dess avei na funzion emportanta adum ai 18 ombolc y ai istituc culturai ladins”.
Dret content se á desmostré ence l president dla Generela Michil Costa, acompagné te chesta ocajion dal vedl president Nani Pellegrini y dal conseier ladin Luigi Chiocchetti.
“Per na comunité de mendranza”, á dit Chiocchetti, “ne él nia na bisinela podei avei te ciasa vigni edema n foliet te sie lingaz, ma al é valch dret de emportant, de fondamental”.
La Usc di Ladins à raijes sotes tla storia ladina, ala à abù plu predezessours (L amik di Ladins/Der Ladinerfreund, dal 1949 enfin al 1972 “Nos Ladins”). Ala testemonieia la volonté dla comunité ladina de volei souravive.
Tla convenzion se oblieia La Usc de ti dé anter l auter lerch a les comunicazions de carater istituzional dla provinzia de Trent per cie che reverda la comunité ladina de Fascia. (m.p.)

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

32 iadesc liet

Ortiede inant tres