“La resserva indiana” di Ladins tles valedes
Oramai destinés da les leges a deventé talians o todesc, sce ai và foradecà
L resultat arjont dai candidac ladins pro les lites tl comun da Bulsan lascia vedei ite cler che la comunité ladina tla zité de Bulsan va encontra a n “genozide”. I trei candidac: Dariz Dolores (Margherita -122 oujes), Thomas Demetz (DS – 49 oujes) y Gerd Miribung (SVP – 45 oujes) giata apeina duc trei adum 216 oujes. Dant da 15 agn ova giaté Bonifaz Willeit plu de 700 oujes. Al é valch che ne va nia.
Les dificoltés de organisazion per se candidé a les lites de comun con na lista ladina desmostra che i vedli combatenc é stanc y che via dedò màncel i joegn, les forzes nueves. Propi te chest vers él vegnù fat dut l poscibel per i tré ite y l president dla Consulta per i problems di ladins, Dolores Dariz, s’à dé da fé te vigni vers y se merita dessegur demé n laut. N gran laut ti va ence al dr. Riccardo Debertol, fascian, che tol tres pert a les sentedes dla Consulta y vegn con propostes y à dé truep de sie temp al reclam per la lita. Ence autri vedli ladins s’à prové, ma dut n’à jové a nia. Bonamenter fóssela juda miec, sce an s’essa prejenté desche lista Ladins, ma l laour y les spenules fova massa granes y perchel àn prové de jì con l partit che dova avei l ombolt, zenza ne volei ofene no la Svp y no i Ds. La divijion nes à ciamò umilié deplù.
I ladins che va a vive fora dles valedes à debujegn de na majera sconanza, sce ai vuel podei se mantegnì ladins. L statut de autonomia conscidreia demé i ladins tles valedes, la sconanza preveduda reverda demé chisc. Ai ladins che laora foradecà y che mantegn sia familia, sia abitazion tles valedes ti végnel metù pro valch tl paiament. La cossa fej dessegur plajei ai interessés, ma al é na forma interesseda per mantegnì inant la “reserva indiana” di ladins tles valedes y tegnì dancialà i domizils di ladins fora dles valedes. A chesta moda garantéscen n puech al iade l “genozide” di ladins anter i todesc y i talians. La parola é sterscia, ma al é la realté. (uc)
Al me plej
(0)Al ne me plej nia
(0)


1 iadesc liet