Comentar a la vijita de Durnwalder: La colaborazion é l troi

 


Saurì ester a una ti afars, imposcibel a livel cultural


BULSAN (uc) Rejoné ciamò dl viade de Durnwalder a Ampez é oramai na cossa vedla. Perchel provonse de fé valgunes conscidrazions sun l aveniment, desferenzian l aspet cultural da chel economich-turistich. L’enconteda de Durnwalder con l ombolt de Ampez, Giacomo Giacobbi, y sia Jonta à revardé cosses pratiches, sozio-economiches, problems concrec che toca les provinzies y i comuns.

Plu avisa: l svilup dl ospedal de San Ciana, la pista dles rodes anter Toblach y Ampez, la ferata, valgunes strutures turistiches y n program deberieda per svilupé n’azion publizitara dles Dolomites. Cosses sceries y pratiches che arà dessegur con l temp ence conseguenzes positives sun l aspect cultural y politich, deache an empara enscì a se conesce tres miec .


“Durnwalder”, dij Lois Trebo, “brancia ite vigni fer ciaut o revent, davia che demé con l jì permez a les chestions pòn giaté soluzions. Y i Ladins de Souramont á chestions davertes y problems ciauc, souradut chel de sfrié fora l tort che i fascisc´ ti á fat con i despartì dant rodunt 80 agn da la provinzia de Bulsan. An sà che Bulsan ne fossa nia decontra, ma che i Ladins da Souramont mess se fé inant y sighité de sensibilisé sia jent. La vijita de Durnwalder via Ampez é n segn che al stima i Ladins de Souramont, che al vuel i daidé y ti dè valch bon consei per ruvé inant. Bulsan essa demé da davagné: Ampez é n comun scialdi rich, con n turism de cualité, con na natura da envidié, con n grum de montes y de creps conescius soura dut l mond.”


L dialogh anter Durnwalder y l ombolt Giacobbi é ju ben y al darà ence  tost si fruc. N puech manco plajoul l raport con la Consulta che tol ite i trei comuns storics de Souramont. En pratica ne s’ál mudé nia, dut resta a livel d’empermetuda: Trail, Istitut cultural de Col (n aiut tla organisazion, ma degun aiut finanziar), l’enjonta a l’Euregio y poscibelté de se unì con Bulsan. Sun chesta ultima cossa é sté Durnwalder dassen pragmatich: la union y comunion storica con Bulsan esisteia, ma el ne pò nia sburlé y nience arferé, la cossa depen da la popolazion enstessa tres n referendum. L iter sarà plutost lonch, deache an messarà denant mudé l statut d’autonomia y chest vuel dì avei l’autorisazion da Roma.


Plu cler ciamò y concret l joen ombolt de Ampez: l problem al moment ne esisteiel nia, la jent ne n’é nia enjigneda. Miec naouta lascé da na pert l problem y prové de laoré adum olache ala va. Tres na bona colaborazion podaràl con l temp ence salté fora la vueia de na maioura union politich-aministrativa. Al moment màncel la fundamenta. Paroles cleres de n joen che n’é no contra y no pro, ma che viv l realism dl temp. La colaborazion nes dijarà cie troi jí deberieda. Plulere scheptizism devers la proposta de Durnwalder de mete su n organism interregional desche pont de referiment prevedù da la legia 482, che tol ite i 18 comuns ladins storics.


Durnwalder la miena bonamenter bona, ma chi de Souramont ova pensé de avei sciche pont de referiment la Generela. L Consei provinzial de Trent à bele lité per la Generela. Durnwalder volessa la Generela sciche fontana de propostes culturales interladines y ti metessa dlongia n organism politich metù adum dai 18 comuns dles valedes ladines per realisé plu saurì les propostes dla Generela. La Generela ne pò nia tò dezijions, ma i comuns ben. Durnwalder desmentia la vera anter Svp ladina y la Generela. La Svp ne azetarà mai d’ester subalterna a la Generela, d’ester sia fancela tl porté inant i laours. Les pertes mess naouta vegnì rosededes sotissoura de 360 gres, spo saràl meso de rejoné de colaborazion, de sostegn politich. La cossa é bele vegnuda proveda plu iadesc, y ala ne n’à nia funzioné.


Sce Bigontina se desmostra entusiast dla proposta dl organism, spo vuelel dì ch’al ne conesc nia la storia di sperimenc che é bele vegnus fac. Al messessa rejoné con Carlo Miribung, n pionier te chest vers ti agn 1991-92-93, enlaouta ombolt da La Val. Carlo enstes á reconesciù ch’al ti vegniva metù massa rams tles rodes.


Chest organism fossa samben manajé dal assessour Florian Mussner, sciche an à podù entene da les paroles de Durnwalder. Sce Mussner miena de podei ester a cef de n tel organism, spo messéssel naouta mudé sistem: tré zeruch la delibera anti LS, deslarié fora l concurs leterar. Sce al desmostra de ne volei nience reconesce i ladins de Souramont y de Fascia che viv bele tla provinzia da Bulsan i sclujan fora dal concurs, spo co pòl pa… (if)


 

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

1 iadesc liet

Ortiede inant tres