“Tla Ciarencia àn sen l messia”
Depierpul che an drama ite groviamenter sun la mendranza slovena tl’Austria, fej rodé l President dl Parlament Andreas Kohl na petizion ti comuns de Südtirol per mete ite na passaja tla Costituzion austriaca che feje referiment a les mendranzes todescia y ladina te Südtirol
L chef di sozialdemocrac dl’Austria, Alfred Gusenbauer, ova dejout polemiches con n’esternaziun sun Jörg Haider, estremist nazionalist che é Landeshauptmann dla Ciarencia. Haider é demé plu lede, enscì Gusenbauer, ajache an à tl’Austria la psichiatria daverta. Les critiches é stedes dret dures – da pert dal BZÖ, l partì de Haider, y ence da pert dla ÖVP, partì che forma con l BZÖ la coalizion de govern tl’Austria.
Jörg Haider: “Vor 2000 Jahren ist einer auferstanden und hat den Grabstein verrückt. Heute findet sich ein Landeshauptmann, der die Ortstafeln verrückt.” (Dant 2000 agn él ressorì y à brodolé demez la pera de fossa. Encuei giàten n “Landeshauptmann” che sposteia les tofles”).
Jörg Haider enstes à sen cialé da ti dé rejon a Gusenbauer y da evidenzié dant a duc tant fora de vigni criter che al é con sie gran senn chauvinist contra i slovens. Dant a raprejentanc de sie partì s’à Hadier paredlé a Gejù y a sia ressurezion: “Wahrlich, ich sage euch: Vor 2000 Jahren ist einer auferstanden und hat den Grabstein verrückt. Heute findet sich ein Landeshauptmann, der die Ortstafeln verrückt.” Chest per tò per l cul la giustizia y les normes de sconanza a ben di slovens vedudes dantfora tl Staatsvertrag dal 1955 y fé a na moda che l iter giuridiziar messe pié via tres endò da nuef.
Critiches él gnù da la gliejia y dai autri partis – ma la ÖVP, che ova tant dassen critiché Gusenbauer per sia esternazion, ne dij nia. An à enscì chilò l sfrutament dla religion per fins de nazionalism y de assimilisazion. Ma l partì “cristian” ÖVP – enstes nazionalist y zenza toleranza per la mendranza slovena – scouta chiet.
Atif é l partì perchel autró. L president dl Parlament austriach, Andreas Khol, à fat pié via n’iniziativa per mete Südtirol tla costituziun austriaca. I scizeri á porté inant la chestion te Südtirol, oramai duc i ombolc à firmé la petizion (113 sun 116 comuns aut-atesins). Na cossa a pert é la metoda: Khol met a jì l’iniziativa de na petizion che ti vegn spo sourandeda a Khol. L livel é veramenter bas, da comediant de ostaria. Rodunt te chi meisc ch’al vegn fat dl dut per ne ti conzede nia ai slovens sies rejons costituzionales, méten a jì n’azion per la mendranza che é defora dal stat austriach. Desche dit: les rejons dles mendranzes vel demé can che ala rejona todesch.
Interessant é ence che i scizeri n’é enfin a encuei nience un n iade stés bogn da declaré sia solidarieté con la mendranza slovena tl’Austria. Ma nia demé. I scizeri scraia contra la toponomastica taliana de luesc todesc o mescedés. Tl medem moment endere adora i scizeri porí la toponomastica todescia ence per luesc ladins. Te chest caje ne rejònei samben nia de nazionalism y de fascism. Samben, i derc dles mendranzes vel demé per i todesc.
Mateo Taibon
GfbV: deplù sun la tematica – ciala ence liams judapé
Plata dla Enotna Lista/Einheitsliste con deplù informazions sun i slovens ciarentians
Union di slovens deportés entratant l temp nazist


2 iadesc liet