Ciamò sun la storia fodoma

 


I libri de storia de Luciana Palla ne ti à nia joé!



I alpins dà na vijion fauza dla storia de Fodom



de Ivan Lezuo

(if) En resposta al articul de Lorenzo Soratroi (Alto Adige di 02.9.2003) sun mia letra di 26.8. 2003 possi demé ester contrarié te deplù ponc: al vegn smendrì l fat che n studious ae prové de entorje la storia y al vegn trat inant la vertola che i fodoms sae da giudiché con obietivité. Ma tant de fodoms é pa bogn de avei chesta obietivité? Can che puech denant l medem Soratroi scriv “che al é ben puec chi che te Fodom se interesseia de storia ….” y “da giut vegn la storia fodoma…desmentieda, strabaceda, mescededa”. Chest desmostra che i libri dla Luciana Palla che “plu o manco vigni familia à te ciasa” ne ti à nia joé ai fodoms de descedé l interes storich. Zenza chesta condizion màncel la obietivité y la coscienza, al é l pericul che la jent se lasce enjopé ite da chichemai. Bele l fat che n fodom descor de “Vittoria finale” fej creie a truepa jent (che ne conesc nia sia storia) y souraldut ai joegn (che te scola ne giata deguna informazion de chest vers) che per Fodom él sté na vera de liberazion. Ma sun chest ne à Lorenzo Soratroi nia responù. Ence l argoment che Fodom sie tres sté na val de confin con n sforz dopl ti confronc de autres realtés à puecia fondamenta.

Empruma percie che i on raions desvalifs, donca raions tla medema condizion (penson demè a la val de Fascia o a dut l Südtirol), spo percie che enscì someiel che i fodoms ae debujen de avei does muses: un n mus per contenté chela comunité olà che ai é tres stés liés per desmostré de ester ladins y una, nia ladina, per ne se nia jughé via les simpaties dles istituzions da colajù. Does stories y doi comportamenc per segoné does realtés desferentes. Al fossa l medem sce i raprejentanc politics dla mendranza todescia y ladina dla Provinzia de Bulsan jissa a Roma con l ciapel da alpin per avei n favour y dapò se ajéssei vedei tles vals con l ciapel da scizer per se seguré les oujes dla jent. Percie che reverda la comemorazion a Lienz ne é l Soratroi nia jù a fonz dla chestion. I alpins fodoms ne é nia jus envalgò tlaTtalia a raprejenté sia val te n contest neutral dal pont de veduda storica, ma a Lienz te na ocajion truep simbolica cis per Fodom, olà che con sia prejenza ài volù desmostré de ester aldidancuei amisc di saudès austriacs, i nemisc de n iade (l Soratroi enstes l dij). Chest vuel dì che i fodoms ne à nia raprejenté la val da Fodom, ma i alpins en general. Enscì ài dé na vijion fauza dla storia fodoma a chi dlafora y a truepa de autra jent che ne se à mai o massa puech dé ju con la storia. Dit chest me sàl dassen rie a jí do a les conclujions de Lorenzo Soratroi.

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

2 iadesc liet

Ortiede inant tres