Chi fova pa i Rec?

Chi fova pa i Rec che an rata desche i avons di ladins y che vivova tles Alpes Zentrales, do l mote sie decà che delà dla morona prinzipala dles Alpes, ma con conzentrazion particolara tla region Trentin-Adesc Aut-Tirol-Grijon? Fòvel na unité o demé na denominazion coletiva che i Romans ti à dé? Fòvei veramenter emparentés con i Etruscs dla Toscana desche n valgunes fusties linguistiches podessa nes fé raté y istoriografs romans da enlaouta scriv? N grum de domandes, n cogol de ipoteses, ma pueces brances concretes enfin aldidancuei.  Verier retich, encuei tl museum Retich a San Zeno, Val de Non.

La reziologia, nasciuda dant da 150 agn per ti jì do a chest mister, se fej ciamò plu ert che l’etruscologia a d’avei na vijion ence demé tourbla dla sozieté, dla cultura y dl lingaz retich tles Alpes te chi temps tant desman.

Do rata rers é i ciafs, anter chisc n valgunes iscrizions sun peres, sun massaries de bron, de fer y sun corns y chest tl alfabet etrusch, n fat che desmostra i liams che la jent dles Alpes ova a chi temps, dal 6.-5. secul dant C. inant, con i Etruscs dla Toscana, cotant plu progredis culturalmenter. Iscrizions tl alfabet etrusch àn giaté n pue dlonch tles Alpes Zentrales  tl’Engiadina, tla Val de Non, tla Val dl Adesc, tl Venuost, a San Laurenz te Puster y e.i., cie che desmostra tamben che al fova na certa unité. Enceben che an é datant da lieje les iscrizions, romagn sie significat endere dutaorela tl asconù, davia che l lingaz ne pèr emparenté con degun auter lingaz che podessa daidé pro la dezifrazion. Bonamenter fòvel n lingaz pre-indoeuropeich, desche l basch. Al ne é nience meso da capì definitivamenter, sce i Retics fova na confederazion de popui de natura cultura y/o politica, o na comunité de lingaz, cultura y religion plu o manco valiva. Per ciafé respostes a chestes domandes ciáfien demé da avei indicazions tres studes linguistics y da l’archeologia. Provon da encadré n pue la situazion tl temp:

Na scritura retica dal Renon. An po la lieje clermenter da manciancia a mandreta!:  „laseke / maze’e“, baudi ne sán nia cie che al vuel dí.

tla Eté dl fer (dal ann 1000 enfin al ann 15 dant C.) fova nost raion caraterisé da na cultura che vegn definida alpina-zentrala che ova bele metù man tl temp dl bron, clameda cultura de Laugen/Mellaun. An partesc ite l temp pre-istorich per nosta region alangrovia te 3 fases:

1. n temp plu vedl enfin al ann 900 dant C. definí con la „Cultura de Laugen“ (l inom vegn da n lech ensabloné soura Persenon, frazion de Naz-Schabs, oláche an á giaté trueps ciafs archeologics). Te chesta fasa végnel ence encadré l aciasament dl temp de bron de Sotciastel tla Val Badia (1800-1400 dant C.) che nes confermeia, con na certa segurté, continuité de enridlament tles valedes ladines; la populazion fova „retica“;

2. n curt temp intermesan definí „Cultura de Mellaun“, clamé do n luech dlongia Persenon (a chi temps n sepolcrei) dal ann 900 al ann 700/600 dant C. con carateristiches dret davejin al temp da denant che an clama perchel ence „Cultura de Laugen/Mellaun“.

3. n temp tardif dal ann 600 dant C. enfin a la romanisazion dal 15 dant C. che pò vegní classifiché desche „Retich“ y che prejenteia na certa continuité con les fases da dant, ma tamben n valgunes desferenzies y inovazions, enscì comparéscel per l prum iade la scritura. Encer l ann 500 dant C. ruva i Etruscs tla planura Padana y la Val dl Adesc deventa n troi tres plu emportant de marciadament anter nord y sud. Segn cler de chisc contac é la sourantouta dapert di Retesc dl alfabet etrusch, che i Etruscs ova enstesc sourantout dai Grecs. Te chest temp él da recordé dandaldut i aciasamenc retics de Dos dai Pigui te Fascia y de  Col de Flam te Gherdeina. A Col Santa Lùzia ta Fodom sot al Mont Poure àn giaté na iscrizion tl alfabet nordestrusch.

Tl prum temp enfin al ann 900 se delada la cultura de Laugen bendebot tl ciadin dl flum Adesc, ruvan enfin tl’Engiadina tl ovest, a les spones dl Rain tl nord y viafora enfin a Villach tl est. An pò perchel ipotisé che al sie sté valgamia de moviment de populazions, plu avisa de grups sudalpins che passova tres la Val dl Adesc soura l jouf dl Brenner, tres l Venuost y  l pas dal Raisc y tres Puster per ruvé te teres plu dalonc a nord, oláche la prejenza dla cultura de Laugen se sraresc spo damprovia, conferman che l zenter de radiazion fova a sud. Tl temp intermesan, vuel dí chel dla cultura de Mellaun, ciáfien da recostruí dai ciafs archeologics che i aciasamenc tles valedes te nost raion deventa tres plu spesc, nia demé tles valedes prinzipales, ma ence sun les autures, bonamenter dilan al comerz tres plu busient y enredoul. Al sauta a uedl, tres l’analisa di ciafs archeologics (forma dla ceramica, sepolcreis), che i liams con les zones a sud, vuel dí con l teritore dla cultura veneta de Este y con chela emiliana de Villanova y estrusca, fova dantman. Tl temp tardif, clamé „Retich“, se desleriel la cultura „Fritzens-Sanzeno“ (Fritzens é na localité tla Val dl Inn/Tirol dl Nord, Sanzeno na localité tla Val de Non) te dut l raion dl Tirol, Engiadina, arjonjan ence les Prealpes devers la planura padana. Te chest teritore vível cheles populazions che i Romans clamará Retesc. Y i Retics é la pruma populazion de chela che al ne é nia demé ruvé enchin a nos spidic archeologics, ma ence n zacotant de fontanes scrites: storics, geografs y poec grecs y romans rejona de d’ei, desche p.ej. Titus Livius. Raetia Prima y Raetia Secunda sarà ence l inom dles does provinzies romanes (Raetia I y Raetia II), donca indicazions che i Rec vegniva conscidrés da foradecá desche na unité de lingaz y de cultura.

Tl 5. y tl 4. secul dant C. stramuda les invajions celtiches di Gai da la Francia ca la composizion etnica tla planura Padana, ma i raions retics de nosta region ne vegn nia tochés, a pert la Val de Puster y poester na pert dla Val dl Isarch da tribus celtiches dl Noricum. Entratant splundra a porta da sud la potenza imperiala romana che culmineia con la deventa dl teritore retich tl ann 15 dant C. da pert de Drusus, fi de legn dl imperadour Otavian Augustus. Da chest moment se destuda via la cultura retica „Fritzens-Sanzeno“ a pert valch picera floridura tardiva te luesc desman. Al scomencia la romanisazion y al nasc la etnia retica-ladina, la portadessa plu vedla de chesta arpejon retica.

Segur él n iade che i Retics ne fova nia Celtesc, davia che l lingaz celt é conesciù y perauter dutaorela vivent aluesc tl’Europa ozidentala. L ladin, desche bele l inom dij, é n lingaz essenzialmenter latin y s’á svilupé dal ladin vulgar, ma al contegn dutaorela n valgunes paroles preromanes (endie nia demé l ladin, ma ence les rejonedes entournvia) che an rata retiches.

 

L lingaz retich
Na teoria dl linguist Helmut Rix (1998) ipotiseia che al é na relazion linguistica strenta anter l etrsuch, l lingaz retich y l lingaz lemnian (rejoné tl 6. dant Crist sun la ijola greca de Lemnos tl Mer Egeich, dant dal grech). La parentela anter etrusch y lemnian vegn encuei reconesciuda scientificamenter, ajache na stela troeda sun l’ijola confermeia chisc liams linguistics. I storics grecs desche Herodotus reconesciova chest grup desche pre-grech y l storich grech Tuclides l clamova „Tirenoi“. Rix va n vare ciamò plu inant y ragrupeia l etrusch y l retich sot a la familia „Tireniana“ che al enchedra desche n sotgrup dla familia linguistica egeica, n filum linguistich che tolova ite lingac pre-indoeuropeics desche l eteocretian (minoan) y l eteo-zipriot rejonés tl raion Egeich dant dal grech y sun la penijola taliana dant dai lingac italics-latins. Che al se trata de n lingaz pre-indoeuropeich nes vegn ence confermé indiretamenter: i lingac di vejins, desche l Leponitich dla Lombardia o l Ligurich che fova lingac celtics y dal venetich (nia da confone con l aunejian de encuei) che fova n lingaz italich-latin con someies con l germanich. De chisc àn tamben iscrizions. Duc é clermenter indo-europeics. Bele i Romans ipotisova che i Etruscs fossa vegnus sun la penijola italica da la Picera Asia (encuei Turchia-Siria), bonamenter sburlés demez dai Hititics anter l 2000 y 1000 dant Crist, sce dant o do i popui italics-latins – che ruva tamben adalerch te chesta spana de temp – ne él nia cler, bonamenter denant. I Etruscs à sourantout l alfabet dai Grecs y trueps trac culturai y ai entrategniva raporc economics intensifs empera.

I lingac rejonés sun la penijola italica entourn al 500 dant C. L Etrusch y l Retich pèr de ester pre-indoeuropeics, depierpul che i autri entournvia é clermenter indo-europeics (emparentés con i lingac rejonés tl’Europa aldidancuei).

Frenj sun la foto per la engrandì!

Tla Val dl Adesc, ti contourns da Maran, tla Val de Non àn dlonch afustié resc‘ de aciasamenc retics, sibe a fonz dles valedes che sun les temples. Tl raion entourn al Ciastel Juval dlongia Naturns àn giaté spidic de ceramica, does moles da majené y restogns de murs de does ciases retiches. Restogns de ciases retiches é tamben vegnus a lum a Plars, a Rifian y a Algund. A Tisens àn giaté ence n manarin de bron con na iscrizion tl alfabet de „Bulsan“ y samben tla Val de Non. Al ne é nia demarevueia che dantaldut te chisc raions àn perchel n enteres particolar per la „arpejon retica“. An rata che l inom „Ret, Rezia“ vegne da la dea „Reitia“ rafigureda anter tiers con n sclaier sun l cef y na clef tla man. Tla zona de Este (tl Venet) esistòvel n santuar dediché a la dea olàche al ruvova ence adalerch popolazions da les montes ju, dal nord y per chesta gauja dess i Romans avei scomencé de ti dé l inom „Rec“ ai sentadins che abitova tles montes a nord liés adum da la medema cultura, ma an ne sà dutaorela nia desche ai fova organisés.
Conscideran les prumes fontanes scrites y i spidic archeologics giatés pòn descrive en curt la storia di Rec desche portadours dla cultura Fritzens-Sanzeno (Friztens é na localité tl Tirol dl Nord y Sanzeno na localité tla Val de Non) con trac carateristics de cultura materiala che tol ite la ceramica, la produzion de oles, de enjigns de fer da laoré la tera desche sapes y gumiers/pilions, cleves, belijies y d’auter. Ala vegn a lum tl 6. secul dant Crist y dura inant enfin a la vegnuda di Romans en l ann 15 dant Crist. La cultura retica floresc tl 5. secul dant Crist tant che an pò constaté bendebot de deslariament do la val dl flum Inn devers nord y enfin ai flums nord-talians dl Oglio y dl’Adda devers sud. Alangrovia tol ite l teritore les provinzies de Bulsan y de Trent, l Grijon, l Tirol dl Nord y na pert dla Lombardia. I Rec fova autoctons, aciasés da vedlamenter te chisc teritores con n lingaz dutaorela misterious. Con segurté é la sourantouta dla scritura da atribuì a la influenza culturala etrusca. I Etruscs ova da sia pert sourantout  l alfabet dai Grecs. I Rec entrategniva perchel zenzauter raporc economics y comerziai con si vejins etruscs y fajova da intermediars tres la valeda dl Adesc devers nord.  La scritura tl alfabet reto-etrusch comparesc i prums iadesc sun iscrizions entourn al medieje 500 dant Crist. Ala vegniva adoreda dantadut pro l cult divin, per iscrizions votives ti santuars, sun ofrandes y sun steles funerares. Aladò dles cretes de chi temps ti sourandova la scrita dl inom de Die sun les ofrandes votives na forza particolara. La maiour pert dles iscrizions ruvedes a nosc dis é endere curtes. Chest confermeia che demé na picera pert dla popolazion, dantaldut prevesc, savova da lieje y da scrive. Encuei conéscen passa 300 iscrizions retiches metudes ju tl alfabet reto-etrusch da lieje da man ciancia a man dreta. An desfarenzieia 4 variantes: chel de Lugano, chel de Sondrio-Valcamonica y chel de Bulsan (o de Sanzeno) y de Magreid. Dutes les iscrizions é bendebot ries da lieje y dantaldut él rie da encadré l lingaz, perchel ne ciàfien dutaorela nia da capì endretura les iscrizions.

Les invajions celtiches anter le 5. y 4. secul dant Crist à bendebot mescedé su la composizion etnica tla planura padana, ma ales pèr de ne avei nia metù sotissoura les popolazions de ciuch retich tles Alpes. I Rec à demé imité n valgugn ornamenc de bron y à sourantout n valgunes ermes. I spidic archeologics conta en plu che chestes influenzes vegniva elaboredes te na forma autonoma. Devers l 2. secul dant Crist descomparéscel te n iade bona pert di aciasamenc. An miena che la gauja sie steda la invajion di Zimbri germanics che é passés dlon brujan y roban tres la Val dl Adesc, arjonjan la planura Padana, olàche ai à batù na legion romana comaneda dal consul Q. Lutez Catul. Aladò dles conties di Romans da enlaouta dess i Rec ester stés popolazions salvaries y verieres che vegniva ju da les montes per ataché y arobé i aciasamenc romans. Da chi che passova soura i joufs alpins ghiròvei paiament. I ciafs archeologics conta che en chi temps él sté trueps contac anter i Rec y i Romans. Chest vegn confermé da trueps ornamenc, da enjigns y da moneides sibe republicanes che imperiales giatedes n pue dlonch. La penetrazion economica y la prescion militara de Roma arjonj la colm en l ann 15 dant Crist con la deventa dl teritore dl Trentin-Sudtirol da pert de Drusus, fì adotif de Otavian August. Da chest moment se sraresc la cultura retica damprovia enfin a descomparì deplen aldefora de valch fustia tardiva tles valedes plu dezes. Al pèr che l lingaz retich sie vegnù rejoné enfin a entourn al 300 do Crist. La popolazion vegn romaniseda y chest amarsceia de gre en gre la nasciuda de na etnia nueva, chela ladina.

 

Al me plej(0)Al ne me plej nia(1)

760 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Chi fova pa i Rec?"

Scrive n comentar