Chi da La Pli por le ladin standard

 


Con gran morveia tol la Generaziun Jona da La Pli de Mareo posiziun söl comunicat stampa dla SVP Ladina en cunt dl ladin standard: “Bel plan sunse stüfs da messei retrà les dezijiuns”


Dr. Felix Ploner – Sorastant GJ La Pli


Nos se damanun con ci dert, che en te’ comunicat stampa ven mené fora y cîs sön le tema der debatü dal lingaz ladin. Sön l´ invit por la sontada con le president dla regiun Franz Pahl n´él degün punt al ordin dal dé co azicâ minimamonter l´ argomont dal lingaz ladin.


Sön le lingaz ladin standard à la Generaziun Jona d´ La Pli na minunga bindebò tlera. Nos n´orun sogü nia tralascé nosc lingaz dla oma, le Marô. Mo sce i orun tigní ennant nosta tradiziun y cresce adöm, adorunse en lingaz tet, cis por le lingaz scrit. La delibera dla junta se met dant da anüzé por i documonc publics en iade le Gherdena, en iade le Badiot (?). Pal trilinguism messunse baié le ladin de mesaval. A ciasa y te scora le Marô. Po tlafinada dál pö cà en moscedoz olà che degügn ne capesc plü nia. Sun la foto: Felix Ploner.

I roarun tla situaziun olàche degügn ne sarà plü so lingaz dal oma desche al alda. Iu à danré en iade aldì ön de Puster co bajass «Hochdeutsch», mo le scrì ben.


I sun ince corius a che che la provincia ti sorandarà i tesc da scrì y tan dio che al gnarà finanzié dopl. La SVP tenn der alalt le lingaz dla oma. Èl dess ester la ierpejun y la vijiun por le dagnì. Le lingaz dla oma en gran suport dla identità y dla storia. Te n tomp olà che al ven entres plü ierè la conescionza de lingac, ne messunse nos nia se desmoncé le nost y ciaré da le svilupé ennant. Da nüsc amisc de Gherdena ierunse coerenza y respet dles dezijuns tutes y ti recordun che i grups dla SVP de Badia y Gherdena à düc adöm belo dan diversc agn tut a La Ila la dezijiun de finanzié le proiet SPELL.


 


Y bel plan sunse stüfs da messei retrà les dezijiuns.


 


 


Dr. Felix Ploner


Sorastant GJ La Pli

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

1 iadesc liet

Ortiede inant tres