Cesa di Ladins: ciamò tres sun na pert Nience tres la lege 482/99 ne saràl meso de pié do n contribut per la restruturazion
La traina entourn al finanziament dla Cesa di Ladins a Urtijei ne ruva nia a na fin. L grumon de propostes fates te chest vers é enfin a encuei judes a vuet. Nia da die ti fòvel vegnù metù dant da la Lista Ladins al Consei de Comun de Urtijei na mozion con chela che l Comun gniva envié de mané ite na domanda de finanziament diretamenter a Roma en basa a la lege 482/99 revardenta la sconanza dles mendranzes. Entratant la discuscion dla mozion é la Lista Ladins endere vegnuda prieda de tré inaò sia mozion y de azeté la proposta dla Svp che na tel domanda per abiné ca n finanziament fóssel miec che l Consorz di trei Comuns de Gherdeina enjigne ca y mane ju.
L Consorz di Comuns dess ence avei fat n auter vare: na enconteda con Durnwalder per se asseguré che i dinés dla lege 482/99 ti vegne dés a la Region Trentin-Sudtirol y medret nia a la Union Generela. A chesta moda podessa la Svp spartì su i scioldi desche ala vuel y ti scusa. Durnwalder pèr de avei tout su chest consei dl Consorz. Desche Durnwalder entes à dit en lunesc, ai 26 de fauré pro l Morgentelefon al radio Sender Bozen, se àl urté ta Gsies con l president dla Region Friul-Venezia Giulia, Riccardo Illy. Deberieda ài sotescrit na letra y ti la à ortieda al Govern de Roma, se damanan che i dinés prevedus da la lege 482/99 ti vegne paiés fora a les regions, respetivamenter Friul-Venezia-Giulia y Trentin-Sudtirol, y nia diretamenter a les unions enteressedes.
L’assessour regional, Luigi Chiocchetti, n’é nia vegnù informé no da Durnwalder, no da Illy de chesta letra maneda a Roma. Al dij dl auter vers che al ti ova bele splighé plu outes a la Union di Ladins de Gherdeina che i finanziamenc aloghés tres la lege 482/99 ne pò nia vegnì spenus per bens imobiliars, ma demé per iniziatives culturales y ativités metudes a jì da les mendranzes. Per finanziamenc destinés a cotruzions méssen endere fé domanda ai comuns, a les provinzies y al Stat tres d’autres leges.
Sce l Consorz di Comuns de Gherdeina ne ti à nia responù a la Lista Ladins, che ova trat inaò sia mozion per ti lascé fé la domanda a Roma al Consorz, y sce l Consorz enstes à entratant prové de davagné temp y de sopié la Svp de Gherdeina che vuel na pert dla proprieté dla Cesa per la provinzia de Bulsan, spo méssen dì ch’al à fat n cont zenza l’ostier. L Consorz à perdù la creta da pert dla Lista ladins y al à entardivé via dut cant per nia, sce al é veir che i dinés dla 482/99 ne pò nia vegnì spenus te costruzions. Les alogazions dla 482/99 passa dessegur tres i enc publics y perchel fóssel cotant miec avei de bones relazions con chisc enc, ma ence i enc messessa ester plu senziers con les mendranzes y con i partis. Chilò te Sudtirol é les desvalivanzes granes. Al moment pèrel che les majeres dificoltés per ruvé a una tla chestion dla restruturazion dla Cesa di Ladins vegne souraprò da na autra pert: dai responsabli dl museum de Gherdeina. En venders che vegn, ai 9 de merz, végnel tegnù na enconteda anter la Union di Ladins de Gherdeina y l Consei dl museum. L president dla Union, Egon Vinatzer, se aoda ch’al garete na discuscion frutoula y ch’an ciafie finalmenter de ruvé a na conclujion y a na soluzion. La Cesa à debujegn de na dertureda, enscila ne pòla nia plu jì inant. La Union vuel fé zeche y an é ence enjignés a jì ciamò n iade da Durnwalder per sclarì con el i problems.












2 iadesc liet