Florian Mussner benedesc l “ladin-noneis”
- Te sia enciaria desche Assessour Regional a les mendranzes ál tout pert a la prejentazion dla “Grammatica Ladino-Nonesa” y contradij les posizions fascianes te chesta chestion
- de Riccardo Zanoner
I volesse scomencé via chest mie articul con chest titul cassoura che é praticamenter cie che i trentins à entenù, sorauldut aldò de cie che al é vegnù scrit sun i sfueis enstadì, do che l assessour ladin dla Region, Florian Mussner, à tout pert a la prejentazion dla gramatica noneisa-ladina, ence drucheda con l deidament finanziar dla Region Trentin-Südtirol.
Al someia donca che al se trate de na sort de reconesciment a la ladinité noneisa, dò che alencontra i fascians fej de dut per se paré y per mantegnì sia identité ladina ben despartida y per ti fé capì a Trent che i fascians y i ladins dles Dolomites ne à nia a che vedei con i noneisc.
A dì la verité méssen ti reconesce a Mussner che al ne à nia rejoné de ladinité noneisa, ma al à rejoné dl’emportanza dl lingaz dla mere (oma) per na comunanza, che apede a ester l’esprescion plu autentica dl sentiment personal, é ence na caraterisazion che deida la comunanza a se defene contra l’omologazion linguistica de encueicondì. I sfueis a dí l veira messessa tó at y reconesce che Mussner ne à nia tout posizion sun la chestion che ti stà plu a cuer ai noneisc, plu avisa la “ladinité dla val de Non”. Aboncont á per ei volù dí la prejenza dl assessour ladin, fosc con strumentalisé la chestion, che cie che i fascians dij ne à degun valour ajache en verité i ladins dl Südtirol la pensa autramenter, y ilò vegn i noneisc conscidrés apontin ladins.
Personalmenter ne vuei con chest articul porté dant deguna critica personala en cont de dut chest; aboncont volesse envié la jent ladina a pensé miec y bel dalvers a nosta ladinité. Al me sà de podei dí che encueicondì vivonse te n mond olàche an se fej saurì da se taché endos na sort de “eticheta” per volei ester zeche, o ciamò miec per creie y fé creie de ester zeche. Te chest cheder é mia imprescion chela che ence la ladinité é deventeda, almanco per zachei, na sort de “eticheta”. I on i neo-ladins che vegn inant dut entourn: la chestion é dret senestra souraldut tl Venet, ma ala se fej sentì tres de plù ence tl Trentin.
I ne vue fé deguna critica donca al assessour Mussner per avei tout pert a chesta prejentazion dla gramatica noneisa, olàche, i vue ciamò n iade l recordé, ne àl nia rejoné de ladinité-noneisa, ma al à demé palesé apontin l’emportanza dla rejoneda de ciasa. Aboncont volessi depierpul porté mia atenzion al titul de chest liber che é “Grammatica Noneso-Ladina”: donca, chest titul con la parola “ladina” é ence na sort de “eticheta”? Sce la resposta é sci, me damani, sce al é etich per i ladins de lascé adoré l inom de sia identité desche na “eticheta”?
Ence ie personalmenter ne é net nia decontra al fat che na popolazion de valeda posse fé sies enrescides y che ala posse publiché libri sun sie lingaz, sun sia cultura o sia storia. Aboncont, desche ladin diji ence che al me essa fat plajei che i noneisc essa publiché la “Gramatica Nonesa” zenza ti enjonté la parola “ladina”.
![]() |


3 iadesc liet