Antermeia: la scola fej festa

 


N musical ti trei lingac: ladin, todesch y talian


I scolés d’Antermeia à enscené n musical y à desmostré con bravura si talenc


de Monica Deiaco-Graefe


Les vacanzes di scolés à metù man. Per porté a fin chest ann scolastich s’á i maestri y i scolés dla scola d’Antermeia pensé fora valch de veramenter espressif y de arichiment per spetadours de vigni eté. Sun les paladines d’Antermeia y de San Martin de Tor à i scolés entratant l’edema passeda porté dant n musical particolar: cianties y scenes ti lingac ladin, todesch y talian.


Foto: Maestri con i atours dl musical – Solisć: Elena, Samuel, René, Felix, Iris, Evelin, Arianna, Stefanie, Petra, Lucia, Romina, Andreas, Karin. Cor: Kevin, Dennis, Iaco, Chiara, Jannik, Sabrina, Luca, Anna, Michael, Maicol, Leander, Cindy, Silvia, Fabian I., Luca, Sofia, Carolina, Miriam, Fabian P., Miguel, Markus, Max, Manuel, Gabriel, David, Michael, Philipp.

      Aladò dl moto “la scola fej festa” á i caranta scolés y i maestri dla scola d’Antermeia envié familiars, amisc y interessés a vedei n musical. Les mutans y i mutons á porté dant con abelté dant a truepa jent badiota cianties, bai y intermezzi: de piceres operes d’ert che i maestri á chirí fora con profescionalité. “N gran laour da organisé” él gnù recordé da pert di scolés. I atours á metù man la raprejentazion con n dilan y à enscí rengrazié maestres y maestri, genitours y duc canc per l sostegn ciafé entratant l ann de scola.
      N aveniment veramenter garaté. I scolés á mostrè truepa dedizion y talent con cianties per soné ite “l’isté en liberté” con ciofs y bona luna y valch strofa dedicheda a la familia olache an pò “vive sciche n re”. Duc “nes don la man” é steda n’autra ciantia porteda dant dai mutons, olache al vegn constaté che les mans é dutes unfates y enscí pòn ciantè en liberté per la pesc “zenza veres y zenza confins chesta pesc che mutons ti viv dant a la jent tan violenta de chest mond”. 
      Nia mancé ne à na amonizion per scolés che s’la dà n pue massa bona y sciura enscí demez sie davegní. Les bones intenzions é spo gnudes portedes dant ence te scenes, sciche chela dl strion che volessa striné demez truepes cosses, la storia, la sotrazion, la geografia. Ma canche l strinadour ne n’é nia bon de fé sparí scola y materies, spo pénsel soura adora assé y veid empò ite che te scola ciàfiel da emparé truep.
Enscì ti vàla ence al musc che sciche scolé ova vigni dí valch picera vertola per ne messei nia jí a scola o s’astilé sciche al toca. Al musciat ti mueiela spo y al se tol dant da fé endretura tl davegní. Matades à n valgugn mutons sapù da fé ence con n telefon che funzioneia sciche n computer o tres n vocabolar olache a la letra “u” ti tómel ite al scolé atira la parola “ungenügend!”.
      Truep significat á ence la storia dl “nul” porteda dant dai scolés plu mendri. I numeri dal un al nuef para demez l nul che vegn conscidré dessourora y de deguna valuta. L puere zero sciampa dlon pitan y s’ascon. Entratant prova les zifres da cumpedé, ma ales ruva demé enfin al numer nuef. I numeri veid ite che per cumpedé inant vàl debujegn dl nul. Desperedes sauta les zifres entourn a chirì l nul. Ales ti damana perdenanza y constateia con gran modestia che per arjonje n resultat vàl debujegn de vignun.
      La diretoura dla scola d’Antermeia, Giuliana Dejaco, á rengrazié scolés, genitours y prejenc con de beles paroles y gran emozion. Dantadut contenc é samben stés ence les autres meastres y i maestri dla scola: Anita Craffonara, Gerda Craffonara, Alex Craffonara, Edith Flöss, Martin Kostner, Manuela Piccolruaz y Martina Rubatscher. Con competenza ài sapù da motivé scolés de vigni classa per sté y laoré adum. A la fin à ence la diretoura dles scoles dl raion “Al Plan de Mareo”, Rosmarie Crazzolara, abù paroles de rengraziament y de amirazion.



 

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

2 iadesc liet

Ortiede inant tres